Història del Jovent

Jovent és l’única revista d’una organització juvenil que es publica en català de manera ininterrompuda des de la transició fins a l’actualitat. Va donar a conèixer les idees i propostes de la Joventut Comunista de Catalunya (1977–1990), va continuar sent el mitjà d’expressió de Joves amb Iniciativa (1991–2000) i des de l’any 2001 és la revista de Joves d’Esquerra Verda.

972120_378302525614512_1339663843_n

Primera època: full de la Joventut Comunista de Catalunya (JCC)

En Marcel Planellas ens va explicar que als setanta no existia la figura de director/a: un grup de joves es trobaven i s’organitzaven per treure Jovent en un moment en què es maquetava a mà, retallant i enganxant, com qui fa un collage.

El titular del primer número, «tot el que és jove ho fem nostre», dóna idea de l’amplitud de temes que s’hi volen tractar des dels inicis. A les seves pàgines se celebra la legalització, primer, del PCE i, després, del PSUC. Des del principi es parla de marxisme i d’ecologia. S’hi generen debats sobre qüestió nacional. Es llu

ita per la majoria d’edat i dret de vot als 18 anys. S’expressa la preocupació per la situació política a Chile i al Sàhara. Juntament amb els temes internacionals, s’assenyala la complicació de les situacions més properes, com ara ser pagès i jove. El debat sobre ensenyament se centra en el BUP. S’expressa la participació del moviment pacifista amb postures com la defensa de regular l’objecció de consciència. S’hi tracten temes sexuals: l’any 1978 es dedica un dossier a la masturbació, l’any 1979 es parla del dret a l’anticoncepció…

Fins que la JCC arriba al Parlament (1980), es publiquen 13 números. Després, cal que arribi el III Congrés (1982) perquè hi hagi un nou Jovent «per la pau i la llibertat», amb el dibuix d’un colom amb una branca d’olivera al bec que es manté a la capçalera fins el 1986. Aquest Jovent porta el número 1, com si comencés una nova època, però les publicacions posteriors no van numerades. L’any 1985 es publica un número per fer sentir la veu dels joves i l’any 1986 se’n publiquen dos, l’un explica la postura de l’organització juvenil contrària a l’entrada a l’OTAN, l’altre pretén centrar els temes polítics que es porten al Vè Congrés de l’organització.

L’any 1988 es publica un Jovent amb una capçalera diferent. La paraula jovent s’escriu amb una tipografia menys arrodonida i va seguida de tres quadrats, l’últim dels quals és el logo de la JCC. A més,hi apareix el subtítol «el full de l’esquerra juvenil», que es manté fins el 1990. Durant aquests anys, que són els últims de la JCC, es publiquen vuit números que reflecteixen les preocupacions de l’organització: l’ensenyament, la pobresa, l’ecologisme, les conseqüències de la liberalització delmercat, la pau, la llibertat sexual, les desigualtats home-dona…


941865_378305082280923_1616215549_nSegona època: revista de Joves amb Iniciativa (JIC)

Jovent passa a ser «el full de Joves amb Iniciativa» l’any 1991. Es transforma en una «revista juvenil» i reinicia la numeració. El format de revista es manté fins a l’any 1994. Durant aquests anys, al capdavant de la publicació hi ha en Xavier Torrens,qui ens va explicar que el canvi de format es devia al fet que Jovent era més una publicació d’articles d’opinió que no pas un full d’actualitat. És l’època en què es desenvolupa el discurs de l’organització respecte a temes com el desarmament ilesllibertats personals, i es genera debat sobre la idea d’Europa.


A través de les pàgines de Jovent, JIC es defineix com a organització ecosocialista (1993) i aposta per una esquerra verda. El feminisme s’assumeix com un dels tres fils (roig, verd, violeta) de l’organització: «Volem una Europa on les dones des de la diferència puguem viure en igualtat, una Europa violeta» (1994). Per primera vegada dirigeix Jovent una dona, la Maria de la Fuente. Jovent canvia de nou el format, perquè adquireix un caràcter més informatiu, i passa a ser un diari que s’imprimeix a color. El subtítol serà des de llavors fins a l’actualitat «revista juvenil alternativa». Jovent es fa ressò dels problemes que té la gent jove per emancipar-se, de la precarietat en l’ocupació, de la importància de sindicar-se, del naixement d’Acció Jove, de la necessitat d’un consum conscient…

947002_381742048603893_2134146135_n

JIC viu una escissió organitzativa l’any 1997. Bona part de la militància plega veles i se’n va a casa fastiguejada de les discussions internes. Una part molt petita se’n va amb EUiA. La part de la militància que continua a JIC, tot i ser reduïda, és molt activa. En Roger M. Puig dirigeix Jovent en aquests temps difícils. Es manté el format de diari, però es torna a canviar la capçalera, que incorpora l’estrella del logo de JIC i que s’imprimeix a cada número d’un dels tres colors que reflecteixen els fils de l’organització: roig, verd, violeta. Cada portada dóna a conèixer una campanya concreta de l’organització. Alguns dels temes que es tracten a Jovent en aquest temps són: la multiculturalitat, el dret a l’avortament, el repartiment del treball (35 hores) i l’estabilitat laboral (contractes “basura”), la unitat de la llengua, el dret d’autodeterminació i el concepte de federalisme, l’aposta per les energies renovables en contra de l’energia nuclear…

L’any 1999 comença un cicle polític marcat per les successives comteses electorals. Els temps difícils de l’organització cal situar-los en un context polític complicat, marcat per la majoria absoluta del PP al Congrés i el Govern de CiU a la Generalitat. En Marc Rius dirigeix Jovent en l’època en què es fa una crida a la participació, perquè «pots passar de la política, però la política no passarà de tu», per plantar cara a la dreta i les seves polítiques (entre d’altres, la reforma de la Llei d’estrangeria).

431843_373687902742641_1012843803_nTercera època: revista de Joves d’Esquerra Verda (JEV)

Comença un nou segle i Joves amb Iniciativa passa a ser Joves d’Esquerra Verda. És l’època en què dirigeix Jovent la Sonia Gómez. «Qui perd els orígens perd la identitat», així que en Roger M. Puig i la Sonia Gómez recuperen conjuntament tots els números publicats des del 77, amb en Marc Rius localitzen en Marcel Planellas i en Xavier Torrens, i la revista celebra el seu 25è aniversari reunint totes les persones que l’han dirigida fins al moment. Després, es consolida un consell de redacció actiu i molt jove, amb idees fresques. Es canvia la capçalera i el format de Jovent, que recupera la primera numeració i passa a ser definitivament una revista en què la gent jove publica la seva opinió sobre els temes que els afecten: l’ordre mundial després dels atemptats de l’11S (2001), la globalització (antiglobalització, altermundialització), la participació en els fòrums socials (mundial, europeu, de la mediterrània), l’ensenyament públic, els maltractaments, els transgènics, el canvi climàtic…

Sònia Gómez (directora de Jovent 2001-2003)

El Jovent del segle XXI (2004- 2010)

També en aquesta època el Jovent recull els debats que marquen la societat en aquell moment i que preocupen als i les joves: el debat educatiu de la LOU, la sinistralitat  i la precarietat laboral, la campanya del “NO” a la Constitució Europea, o el matrimoni homosexual. Amb el número 71 (2004) de la mà de la Judit Cunill, la revista es torna a renovar i canvia de disseny i d’imatge, igual que ho fan els materials de Joves d’Esquerra Verda i també el logo. S’incorpora aleshores la bombolla verda, amb el mateix color corporatiu que ICV, i que encara manté a l’actualitat (2013) que dóna coherència al projecte, notorietat i associació.

Captura de pantalla 2013-06-28 a les 9.42.10

Un disseny més modern per a una revista d’una organització que també es renova. Així, amb el nou dissenyador, en Rubén G. Castro, es produeix un canvi significatiu: JEV tindrà una personalitat gràfica molt marcada i hi haurà una coherència entre tots els materials i les campanyes. S’aconsegueix així una imatge molt més fresca que la de les altres organitzacions polítiques juvenils i que farà que s’identifiquin els nostres materials fàcilment. D’aquesta manera s’unificava la marca i el missatge mitjançant un estil concret basat més en l’icona que en la imatge i es trencava radicalment amb l’estil anterior. Es pretenia així fer un disseny més amable i atractiu, que arribés a més públic tant si estava interessat en política o no de manera que es va potenciar un disseny basat en les icones, els colors saturats i contrastats, missatges directes i atractius que cridessin l’atenció d’un públic jove i actiu.

Però el canvi de disseny no ve sol: la revista també es renova internament i es consoliden les seccions amb les què es dividirà la revista els següents dos anys (2007-2009), fins aleshores poc marcades. A més dels articles d’opinió, la capçalera, també renovada, passa a tenir un apartat de Flaixos que combina activitat pròpia de l’organització amb l’actualitat, un apartat de Cultura i una secció dedicada més a les activitats internes i a les campanyes de Joves d’Esquerra Verda: el “Què fem?, que també servirà en alguna ocasió per obrir la revista a d’altres organitzacions com Acció Jove o Grune Jugend. Al contrari del que havia passat fins aleshores, tots els números de Jovent tindran una mateixa estructura a tots els números per mantenir la idea de revista periòdica i no semblar un “fulletó”.

L’any 2005 en Ferran Elias assumeix la direcció de la revista, quan JEV passa de definir-se com una organització d’esquerres, ecologistes i feministes, antiglobalitzadors, pacifistes, nacionalistes d’esquerres, interculturalistes i alternatius, per una organització d’esquerres, ecologistes, i feministes però, a més, i així ho recull el Jovent 81, altermundistes, pacifistes, catalanistes, republicans i radicalment democràtics.

El pas d’ICV pel Govern d’esquerres també es nota en els continguts de la revista. Així, la necessitat de garantir el dret a l’habitatge, el procés de redacció de l’Estatut, l’aposta per un pla d’energia per Catalunya, la gestió de la sequera o la redacció de la LEC –Maragall, aquesta llei no l’escriguis amb la dreta-, omplen les pàgines de Jovent. I és en la campanya per les eleccions al Parlament del novembre del 2006 quan surt l’únic Jovent de tota la Història que vàrem haver de retirar per la campanya polèmica del “Folla’t a la dreta” que va provocar reaccions contràries més enllà de la caverna mediàtica.

Captura de pantalla 2013-06-28 a les 9.43.34L’any 2008 celebrem els 15 anys de JEV “fabricant idees” i els 30 anys d’història de Jovent i amb la Júlia Brosa com a directora, el Jovent es torna a renovar, tant de disseny, que ara incorpora il·lustracions igual que la resta de materials de joves, com de seccions. Desapareix el Què fem però els Flaixos passen a reflectir i donar conèixer les activitats que realitza JEV també per acostar a la gent jove de fora de l’organització què fa una organització política juvenil. S’incorpora la secció “Miscel·lània” amb frases “cèlebres” o no tan cèlebres de polítics, periodistes, o d’agents socials i s’incorpora també una secció dedicada a entrevistes, per obrir una mica més la revista i acostar els continguts a joves d’esquerres i compromesos.

Serà en aquest període que es comencen a notar els primers símptomes de la crisi econòmica i el Jovent porta en portada campanyes com “El nostre treball, els seus beneficis. Que els poderosos paguin la crisi”, “3.207.900* raons per posar l’economia al servei de les persones”,  “Una altra Europa és necessària”, “Més impostos sí, però als rics” qüestions que avui en dia segueixen de plena actualitat i que tant JEV com ICV segueixen reivindicant.

Segurament una de les peculiaritats que ha fet que la revista Jovent hagi estat i segueixi sent avui una eina mitjançant la qual la gent jove s’apropa i acaba militant a JEV és perquè ha sabut tractar de manera més extensa temes que preocupen a la gent jove, temes que potser no han estat presents en els mitjans de comunicació clàssics, i més quan encara Twitter, Facebook i les xarxes socials no havien irromput com en l’actualitat. El repte que hauran tingut al davant  adaptar la revista als nous temps perquè segueixi servint al projecte que JEV i ICV representen.

Júlia Brosa (directora de Jovent 2007-2010)

* el número de persones aturades que tenia l’Estat espanyol el maig del 2009

Jovent 2.0: un pas endavant (2010-2016)

La X Assemblea Nacional de Joves d’Esquerra Verda (maig 2010) escull Alba Benedicto com a nova directora de Jovent. La seva direcció consolida la centralitat de la crisi econòmica als números de Jovent i reflexa les greus conseqüències que aquesta té entre la gent jove. Dues de les tres vagues generals que tindran lloc en els següents dos anys seran cobertes en aquest període. “Ara és hora treballadors i treballadores” i “Juntes podem aturar aquesta merda” seran els lemes triats per l’organització juvenil que utilitzarà, a més de cartells, la revista Jovent com a principal eina de convocatòria d’aquestes grans mobilitzacions.

La qüestió nacional se situa com un dels elements centrals arran de la sentència del Tribunal Constitucional i les mobilitzacions multitudinàries. Joves d’Esquerra Verda aprofita aquesta qüestió per situar la radicalitat democràtica com a element indestriable a les llibertats nacionals. En aquest sentit es reflectirà la ILP per la prohibició de les corrides de braus, la corrupció, la transparència o la primavera àrab, entre altres, sumada a la reivindicació de l’autogovern i la immersió lingüística.

Captura de pantalla 2013-06-28 a les 9.43.24Jovent, a més, dedica un espai important a les diverses eleccions que es duen a terme en aquest període: Parlament (novembre 2010), municipals (maig 2011) i Corts espanyoles (novembre 2011) recolzant les campanyes electorals d’ICV i acostant la política institucional a la gent jove. Joves d’Esquerra Verda situa la lluita contra la crisi i els privilegis dels rics com a prioritat entre les seves campanyes. “Vota el que els fa mal”, “Ningú pot retallar el teu futur” i “Democràcia és poder per al poble” seran els lemes de les portades.

Pel que fa disseny aquesta etapa recull els estils i maneres d’una societat civil molt activa i creadora i prova nous formats com la il·lustració, el joc amb fotografies retocades i l’ús de diverses tipografies.

El consell de redacció inicia en aquest període les reflexions de com combinar l’activitat a les xarxes socials de JEV (web, Twitter i Facebook, principalment) amb allò que es publica en la versió en paper de la revista. L’alta presència en aquests mitjans i la volatilitat de les notícies fa que l’activitat habitual de l’organització sigui comunicada per aquestes vies de forma pràcticament immediata. Així doncs, Jovent es comença a plantejar com una eina de debat i al servei de moviments socials i entitats més tradicionals fugint de la dictadura de l’actualitat.

En aquest context arribem a la XI Assemblea Nacional (Rubí) on Gerard Sentís pren el relleu al capdavant de la revista i s’inicia un procés de debat intens sobre les formes i els continguts de la revista. Les reflexions giren al voltat de com fer créixer la publicació i arribar a nous públics, aconseguint també ampliar el consell de redacció més enllà de Joves d’Esquerra Verda. Després d’uns mesos, l’octubre del 2012 surt l’edició 102 de Jovent amb un nou equip de disseny que recupera alguns dels trets de la història de la revista. Principalment, es torna a una maquetació pròpia d’una rotativa, malgrat el format revista, i es torna a les dues tintes on s’alternen el roig, el verd i el violeta com a colors complementaris al negre.

Captura de pantalla 2013-06-28 a les 9.43.15

Pel que fa les seccions, “Resistències” és una de les principals novetats. S’hi mostren plataformes i moviments que prenen volada i s’oposen al sistema de forma frontal. La revista deixa de comunicar l’activitat de JEV (això es fa  a través de les xarxes socials i altres materials) per oferir-se com a taula de debat i d’intercanvi d’opinions de l’esquerra transformadora. La “Miscel·lània” i l’”Entrevista” es mantenen i s’instaura un “Tema central” que ocupa les pàgines principals de cada número. A partir de l’edició 104 també es fixa “Una finestra al món”, una nova secció per explicar què passa més enllà de les nostres fronteres.

Durant els quatre primers números d’aquest període es consolida un consell editorial (més que no pas consell de redacció) que debat número a número la necessitat de donar veu a persones expertes i organitzacions properes al projecte. A més, es crea la versió digital de la revista i les seves xarxes socials, per donar una nova dimensió a la publicació.

Els reptes ara són majúsculs: aconseguir consolidar una pàgina web amb continguts propis, més enllà de la versió trimestral en paper, un paper actiu de les xarxes socials, ampliar el consell de redacció, aconseguir noves formes de difusió de la versió tradicional de Jovent… Sens dubte iniciem un període apassionant on tothom és necessari perquè com diu l’editorial del número 105: “Juntes podem guanyar”. I els anys següents acabarem participant en un grapat de victòries electorals gràcies a les confluències sobre les quals tant s’ha escrit i reflexionat a Jovent.

Durant la segona etapa sota la direcció de Gerard Sentís la revista entra en un procés de consolidació dels canvis endegats el maig del 2012. Així doncs, després de dos primers anys on es desenvolupen la pàgina web, les xarxes socials i la reformulació del contingut i format de la revista, a finals del 2014 s’inicia el salt qualitatiu que ha de suposar el rellançament de la publicació.

El Consell de redacció de la revista es redueix lleugerament. Tot i així, puntualment hi participen persones no afiliades a Joves d’Esquerra Verda. A més, la revista continua sent una de les vies d’afiliació a l’organització a través de la seva pàgina web i de la versió en paper, si no es pot dir que la més important de totes.

Captura de pantalla 2014-02-11 20.04.18

La versió web de la revista aconsegueix tenir publicacions pròpies més enllà de les incloses a la versió paper. A més, alguns dels articles de la versió paper tenen una extensió més llarga al web de la revista. També afegim continguts relacionats a alguns dels articles. Els continguts exclusius del web, en alguns casos entrevistes, són àmpliament difosos a les xarxes socials.

Encara sota la professionalitzadora direcció de Gerard Sentís, malgrat no assolir en la seva totalitat l’objectiu d’establir responsables sectorials, sí que es consolida un responsable web de la revista, així com responsabilitats sobre pàgines concretes en cada número.

En aquest sentit, a banda de profunditzar en el procés de descentralització de les funcions del director en responsables sectorials, queden com a reptes pendents consolidar una línea editorial propia per a la web, abordar el debat recurrent sobre la possibilitat de posar publicitat a la revista i sota quins criteris, replantejar la difusió de la revista per tal de ser més efectiva i selectiva al públic a qui s’adreça i seguir vetllant per el rigor i la qualitat dels seus continguts.

Per tot plegat en el marc de la XIII Assemblea Nacional de l’Hospitalet de Llobregat, el maig de 2016, es fa una valoració global d’aquest mandat molt positiva, ja que la revista Jovent se situa, de nou, com un dels puntals de Joves d’Esquerra Verda de portes endins i de portes enfora. En aquesta mateixa assemblea s’escull a l’Alba Molina com a nova directora de la revista que, junt amb un jove i renovat Consell de Redacció, haurà d’entomar els reptes pendents i superar-ne els nous per garantir que el Jovent segueixi essent el punt de debat i publicació d’opinió imprescidinble que ha estat fins ara per l’espai polític juvenil que JEV encapçala.

Gerard Sentís Garcés (director de Jovent 2012-2016)