Busquem esperança en les negociacions pel clima? Trobem-les en les joves

El passat desembre es va celebrar a Polònia la 24a Conferència de les Parts de les Nacions Unides per lluitar contra canvi climàtic (COP24). Durant molts anys la Federació de Joves Verds Europeus hi ha participat amb una delegació com a part de les ONGs joves. Aquest cop, sis joves verdes vam viatjar fins a Polònia per seguir les negociacions, fer pressió i representar a la resta de companyes des de dins les negociacions.

La COP24 havia de ser una cimera important per diverses raons, però sobretot perquè havia de ser un “llibre de normes”: el món havia de decidir com determinar si estem complint o no l’Acord de París. Una discussió molt tècnica, però amb implicacions polítiques importants. La manera com quantifiquem les emissions de carboni té greus conseqüències pel clima i la vida a la Terra. Desgraciadament, hi havia molta, molta gent a la cimera que només veia en aquests esforços “perjudicis” pels seus interessos econòmics i buscava bloquejar qualsevol resultat ambiciós.

A causa de l’auge de governs populistes d’extrema dreta, especialment en països que havien jugat un paper important durant les negociacions per l’Acord de París, com Brasil i els Estats Units, ja suposàvem que la lluita per la justícia climàtica no seria una victòria fàcil. Per exemple, vam tenir a Polònia, un país conegut per bloquejar qualsevol política climàtica, presidint la cimera amb l’objectiu clar que la seva economia basada en el carbó no es veiés afectada. De fet, el govern polonès va organitzar una exhibició a favor del carbó a la mateixa entrada de la COP24, on anunciava que eliminarien la transició cap a l’energia eòlica i que esperaven seguir fent servir el carbó durant els propers 200 anys. En contra dels últims informes internacionals sobre el canvi climàtic que adverteixen que hem deixar de fer servir combustibles fòssils tan aviat com sigui possible si volem prevenir un canvi climàtic catastròfic i contenir l’augment de l’escalfament global a 1,5 graus.

 

Però, com és estar a la COP?

Caminar a través de llargs passadissos (de l’entrada al final podies trigar tranquil·lament 15 minuts) i estar “exclosa” del món exterior em feia sentir estranya. Hi havia milers de persones allà: algunes eren companyes activistes, d’altres eren representants d’empreses i la majoria eren diplomàtics i representants nacionals. En resum, un munt de senyors d’americana i corbata. Passàvem d’una reunió a l’altra, escoltant conferències sectorials i de premsa, trobant-nos amb delegacions i intentant esbrinar què es discutia en les reunions a porta tancada.

Era fàcil sentir-se fóra de lloc. Començava a perdre l’esperança quan sentia demandes de més gasoductes, o quan sentia a lobbistes de les petrolieres parlar de recol·lectar i emmagatzemar carboni. O quan sentia que la presidència austríaca de la UE qüestionava que el canvi climàtic fos obra humana. O quan m’adonava que els països feien servir els informes internacionals dels 1,5 graus com una eina per bloquejar les negociacions.

El resultat de la COP va ser decebedor. Hi va haver una clara falta d’ambició i les converses més difícils es van posposar per una cimera tècnica a Nova York al setembre d’aquest any. Pels negociadors, acostumats a negociar durant molts anys sobre alguns temes, això pot ser “poc” temps. Però només ens queden 12 anys per reduir les emissions al 50% abans que el canvi climàtic sigui irreversible.

 

El resultat de la COP va ser decebedor. Hi va haver una clara falta d’ambició i les converses més difícils es van posposar

 

Per sort, hi ha espai per a l’esperança, especialment entre les persones joves.

Les vagues d’estudiants van començar a captar l’atenció de la gent just al final de la cimera, quan la Greta Thunberg, activista climàtica sueca, va fer el seu enèrgic discurs. El dia abans que la cimera comencés, a Bèlgica va tenir lloc la marxa climàtica més multitudinària del país amb 70.000 participants. L’energia entre les joves activistes climàtiques era màgica en un espai on és fàcil que qualsevol es rendeixi al cinisme. Moltes joves lluitadores pel clima vam anar a Polònia a lluitar pel nostre futur. I vam deixar molt clar que no acceptaríem la seva merda. Cada dia vam assegurar-nos que se’ns escoltés mentre negociaven el nostre futur. Vam ser les persones joves qui vam co-organitzar la protesta durant l’esdeveniment dels lobbies petrolers organitzat pel govern d’Estats Units. Les imatges d’aquella protesta, durant la qual la vam cridar al ponent i vam marxar de la sala, es van fer virals. Vam ser les persones joves les que vam posar de manifest la hipocresia de la Unió Europea quan aquesta va organitzar un esdeveniment amb els lobbistes del gas en el seu propi pavelló. I vam ser nosaltres, les joves, qui vam liderar la marxa pel clima durant la COP.

Malgrat les lloances que van rebre els nostres esforços, els negociadors van “oblidar” mencionar les persones joves o les generacions futures en el seu text final. Però l’energia que van veure en tots aquells activistes joves durant la COP, no la oblidaran fàcilment.

És la mateixa energia que veiem arreu d’Europa, als carrers. Potser va començar amb un petit grup de joves fent desobediència civil, posant-se físicament davant d’excavadores mineres de carbó per exigir un abandonament del carbó. La revolució climàtica ja és aquí i comença amb les persones joves. No només a Bèlgica, on 35.000 estudiants fan vaga cada dijous per demanar acció climàtica. Arreu del món, els i les estudiants fan vaga. Des d’Austràlia al Japó, passant pel Canadà fins a Finlàndia. Als Estats Units, hi ha hagut grups de nens i nenes que han portat el govern als tribunals per no prendre prou iniciatives. Arreu del món les persones joves estem alçant la veu per exigir mesures que protegeixin el nostre futur.

 

La revolució climàtica ja és aquí i comença amb les persones joves. Les joves estem liderant el camí cap a un futur més sostenible

 

En definitiva, el que vaig emportar-me de la COP24 és que les cimeres pel clima són importants, però que la revolució real ha començat als carrers i l’estan fent les persones joves. Un clar exemple és el moviment #FridaysForFuture. Estem afrontant-nos al poder establert i exigim estar a llocs des d’on puguem tenir el poder per canviar l’status quo. Les joves estem liderant el camí cap a un futur més sostenible. I acabo citant la cantant Janelle Monae, “you fucked the world up now, but we will fuck it all back down”.

 

Kim van Sparrentak (@kimvsparrentak), candidata jove al Parlament Europeu per GroenLinks (Holanda) i ex-portaveu de la Federació de Joves Verds Europeus (FYEG).

Aquest text és una traducció. Podeu trobar la versió original en anglès a sota.


Finding hope in the climate negotiations? Look for the youth

In December this year, the 24th Conference of Parties under the United Nations Framework Climate Change Convention was held in Poland. Or in short, COP24 happened. For many years the Federation of Young European Greens has sent a delegation to the summit to be part of the Youth NGO constituency. This year 6 young European Greens travelled to Poland to follow the negotiations, lobby and update fellow Young Greens on what was going on inside the venue.

COP24 was an important summit for several reasons, but mostly because of the “rulebook”. During this summit the world would decide how we are going to measure whether we are reaching the goals set in the Paris climate agreement. A very technical discussion, with very political implications. The way we count carbon emissions can have huge implications for the climate and life on earth. Unfortunately, there were many, many people around who only saw implications for their financial profits and wanted to block any ambitious outcome.

Due to the rise of populist governments, especially in countries who played an important role in the Paris agreement negotiations, such as Brazil and the US, we knew on beforehand that the climate justice fight wasn’t going to be won easily. On top of that Poland, a country notorious for their efforts to block any climate-policy was chairing the meeting with a clear goal: Ensuring that their coal-based economy wouldn’t be harmed by climate policies. Shamelessly the Polish government organised a coal-exhibition within the COP24 venue, announced they would start phasing out renewable wind-energy on land and were looking forward to continuing using coal for the next 200 years. This, right after the IPCC published their 1,5 degrees report with the dire warning that we must phase out of fossil fuels as soon as possible to prevent catastrophic climate change.

So what is it like to be at a COP?

Walking through the long hallways (getting from the front entrance to the back could easily take you 15 minutes), being secluded from the “real world” can make you feel weird. There are thousands of people there. Some of them are fellow climate-activists. Some of them are business representatives. Many of them are diplomats and country representatives.  A lot of dudes in suits for sure. You are getting from one meeting to another, listening to side-events, press conferences, meeting with delegations and try to figure out what is going on in the closed meetings.

It is easy to feel out of place. You can start losing hope when you hear a pledge for more gas-infrastructure, or Carbon Capture and Storage investments by fossil fuel lobbyists. Or when you hear that the Austrian EU presidency disputes man made climate change. Or when you realise that the countries are using the 1,5 degrees report from the IPCC as a tool to block negotiations.

The outcome of the COP was disappointing. There was a clear lack of ambition and most difficult talks have been postponed to a high summit in New York in September. For negotiators, used to negotiate for years on a certain issue, this might not seem like a long time, but we only have 12 years left to reduce our emissions by 50%.

Luckily there were a lot of signs of hope, especially amongst the youth.

The school strike started reaching momentum right before the climate summit, where Greta Thunberg also held a powerful speech. The day before the summit started Belgium had the biggest climate march ever with 70.000 participants. The energy amongst the young climate activists was magical in a place where cynism is easy to grasp you. So many young climate warriors made it to Poland to fight for their future. And it was very clear they wouldn’t accept any bullshit. Everyday young people were there, ensuring that their voices were being heard while they were discussing our future. It was the young people who co organized the protest during the fossil-fuel lobby side-event organized by the American government. The images of this protest in which people started laughing at the speaker and eventually walked out of the room went viral. It was young people calling out the European Union on their hypocrisy, when the EU hosted a gas-lobby event in their pavilion. And it was young people who were leading the climate march during the COP.

Despite the praise the youth got on their efforts, the negotiators forgot to mention youth or future generations in their final text. But the energy we saw at the COP from all these activists is not something they will easy forget.

It is the same energy we see now everywhere in the streets. It may have started with a smaller group of young people performing civil disobedience by putting their bodies in front of coal diggers to demand a coal phase out; the climate revolution is really here and starts with the youth. Not only in Belgium, where 35.000 school students strike every Thursday to demand climate action. Everywhere in the world school students are striking. From Australia to Japan and from Canada to Finland. In the United States kids even sued their government for not taking enough action. Everywhere in the world young people are standing up to demand action being taken to protect their future.

So, what I took with me from COP24 is that the climate summits are important, but the real revolution is starting on the streets and it is starting with the youth. We are speaking truth to power and demand being put in positions where we have the power to change the status quo. The youth is leading the way to a climate friendly future. To quote Janelle Monae: “You fucked the world up now, but we will fuck it all back down.”

 

Kim van Sparrentak (@kimvsparrentak), GroenLinks Youth Candidate for European Parliament and formen spokeswomen of Federation of Young European Greens (FYEG).

Potser també t'interessen...