La crisi del rohingyas, la història d’un genocidi

Fa poc més d’una any, l’exercit de Myanmar va reprendre una dura repressió contra el poble rohingya amb l’excusa de l’atac d’un grup insurgent rohingya contra la policia birmana. Des de llavors, més de 700.000 rohingya, un 70% de la població, s’han vist obligats a fugir de la seva terra per la neteja ètnica orquestrada pels militars birmans. Assassinats, tortures, violacions, detencions il·legals i crema de poblats, són algunes de les atrocitats que han patit.

La comunitat rohingya és una minoria musulmana d’un milió de persones que viu a l’oest de Rakhune, un estat de Myanmar que fa frontera amb Bangladesh. Myanmar, un país majoritàriament budista, no els reconeix com a grup ètnic nacional i els considera migrants irregulars. Les Nacions Unides ha declarat que són una de les minories més perseguides al món, i de fet, representen el 10% de persones apàtrides que viuen al món.

“La comunitat internacional diu que hi ha evidencies que proven alts nivells de violència contra el poble rohingya”

La comunitat internacional diu que hi ha evidencies que proven alts nivells de violència contra el poble rohingya. En un informe recent, l’ONU assegura que els militars birmans han comès “una neteja ètnica” contra els rohingya i ha qualificat de “genocidi”[1] l’èxode forçat de centenars de milers de persones. En aquest sentit, la Cort Penal Internacional ja ha iniciat els tràmits per investigar i jutjar l’alt comandament militar birmà per crims contra la humanitat (1).

No obstant això, el Govern de Myanmar roman passiu davant la crisi. Malgrat les greus acusacions, la presidenta de facto del país i Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, nega el genocidi. I mentrestant, segueixen arribant refugiades rohingya als camps del sud de Bangladesh, que es troben desbordats i amb una manca evident de serveis i infraestructures.

No obstant això, el conflicte amb el poble rohingya ve de lluny. Al 2012, la situació va prendre un gir violent que van obligar a milers de persones a fugir cap a Bangladesh, Malàisia, Tailàndia o Indonèsia. Amb tot, el conflicte s’origina al 1962, quan el llavors govern militar de Birmània va engegar una època de repressió interna contra les minories, entre elles la rohingya.

“Hi ha investigadors que apunten que la crisis té motivacions geopolítiques i econòmiques”

Malgrat que en general es tracta el conflicte com una qüestió ètnica-religiosa, hi ha investigadors que apunten que la crisis té motivacions geopolítiques i econòmiques. Consideren que la persecució militar birmana està motivada perquè els rohingya ocupen un territori birmà i, històricament, el règim militar ha practicat una política d’espoli sobre les minories. A més, actualment les terres de l’oest de Rakhune presenten un alt interès per a les autoritats birmanes, ja que hi ha la previsió de l’arribada d’inversió xinesa en forma de grans infraestructures. De fet, argumenten que la motivació religiosa es tracta d’una “cortina de fum” per generar un conflicte social i ocultar els plans reals del govern (3).

En definitiva, els rohingya fa dècades que són perseguits per les autoritats birmanes a través de l’acció violenta, que ha fomentat un atmosfera d’odi a Myanmar i que ha suposat la degradació progressiva dels seus drets i la negació de la seva identitat.

 

[1] Per les Nacions Unides, genocidi significa “qualsevol acte perpetrat amb la intenció de destruir, total o parcialment, un grup nacional, ètnic o racial” (2).

 

Nacho Sánchez// Graduat en Filosofia, política i economia

Potser també t'interessen...