Ens ha de preocupar el futur del treball?

El debat sobre l’impacte de les tecnologies digitals i la intel·ligència artificial sobre l’ocupació es troba present de manera permanent en l’agenda pública des de la publicació l’any 2016 de l’informe del Fòrum Econòmic Mundial que anunciava la possibilitat de desaparició de milions de llocs de treball a mans dels robots i els algoritmes. A títol d’exemple, es preveu que els robots realitzaran ja el 2025 un 45% de les tasques de manufactura, incrementant la productivitat en un 30% i reduint els costos de producció entre un 18 i un 33%.

La por a l’impacte de la tecnologia sobre l’ocupació ha existit des de la Revolució Industrial però  fins el moment no semblen haver-se complert les visions catastrofistes dels ludistes del segle XIX. L’evidència indica que la tecnologia desplaça determinats llocs de treball, però també en crea altres de nous. La majoria de professions més demandades actualment no existien abans de 2010. No obstant això, hi ha dos factors molt importants a tenir en compte per poder realitzar una anàlisi completa de la situació actual.

En primer lloc, si bé les successives onades tecnològiques han creat tanta o més ocupació que la que se suposa que han destruït, el resultat no ha estat pas neutre, sinó que, hi ha hagut un efecte de “buidatge” de llocs de treball en els nivells intermedis, amb la consegüent polarització de l’ocupació i la generació de majors desigualtats. D’altra banda, cal recordar que països com el nostre, on les taxes d’atur de llarga durada són molt elevades, rebatrien d’alguna manera que la destrucció de llocs de treball sempre s’acaba compensant.

 

“La tecnologia desplaça determinats llocs de treball, però també en crea altres de nous”

 

En segon lloc, el canvi tecnològic actual incorpora importants novetats, i és que afecta de manera transversal tots els sectors, totes les organitzacions i tot tipus de tasques (incloent les que requereixen raonar). La velocitat dels canvis, a més, resulta meteòrica i molt difícil d’assimilar no només pel mercat de treball, sinó -més greu- pel sistema educatiu que el sosté. Finalment, els sectors emergents no requereixen grans volums de mà d’obra, sinó que es basen en el petit format de les iniciatives start-up (Instagram donava feina a 15 persones quan es va incorporar a Facebook) o en models com el de la mal anomenada economia col·laborativa.

És per això que, ara més que mai, ens cal un ampli debat social sobre com ens preparem pel futur que s’albira. Com deslliguem l’obtenció de recursos per a atendre les nostres necessitats dels ingressos laborals. Com redefinim el valor del treball (de qualsevol treball) en una societat més solidària. Com evitem que les desigualtats creixin entre els qui controlen la tecnologia i els qui en resulten desplaçats. Com donem sentit i valor a l’aportació de les persones a la societat més enllà del treball remunerat. Ningú té les respostes definitives a aquest tipus de preguntes i és evident que les haurem de construir entre totes, i molt especialment aquelles a qui la resposta que hi donem més condicionarà el seu futur: la gent jove.

 

Oriol Estela Barnet// Economista i Geògraf

Coordinador General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

oestela@pemb.cat

@estelabo

 

Potser també t'interessen...