En el 80 aniversari del comiat de les Brigades Internacionals

El 25 d’octubre de 1938, a l’Espluga de Francolí, es va fer un acte d’homenatge a les Brigades Internacionals per acomiadar als voluntaris de la llibertat que havien vingut al nostre país a defensar la democràcia i lluitar contra el feixisme. El govern de la república va encarregar a l’Exèrcit de l’Ebre, que encara lluitava de valent en la batalla més gran de la guerra, que organitzés l’acte, que es va realitzar a Les Masies, a les afores de l’Espluga, i els principals oradors del qual van ser el president del govern, Juan Negrín, i el Cap de l’Exèrcit de l’Ebre, el Tinent Coronel Juan Modesto.

El govern de la república havia decidit retirar els combatents de les Brigades Internacionals acceptant la recomanació de la Societat de Nacions i amb la intenció que les potències europees forcessin també la retirada dels combatents estrangers de l’exèrcit franquista, bàsicament italians i alemanys, el nombre dels quals superava amb escreix el nombre de combatents de les Brigades Internacionals. El bàndol franquista, però, no retirarà els seus estrangers i seguirà comptant amb els homes i el material, especialment l’aviació, d’Itàlia i d’Alemanya, essencials per la victòria de Franco. Negrín intentarà resistir convençut que la guerra esclatarà aviat a Europa entre les nacions democràtiques i l’Alemanya nazi i l’Italià feixista. No anava del tot errat doncs cinc mesos després la guerra esclatava…

 

«A Espanya és on em vaig sentir per primera vegada com un home lliure»

 

Tres dies després de l’acte de l’Espluga de Francolí, el 28 d’octubre, els brigadistes abandonaven el nostre país. Deixaven endarrere amics i companys i una terra que hagueren volgut defensar fins el final, i els hi costava de creure que el seu sacrifici fos en va. Creien fermament que el feixisme seria finalment vençut i el món seria un lloc més just i lliure pel genere humà. Marxaven orgullosos pels carrers de Barcelona amb llàgrimes als ulls i coberts de flors. Enguany és compleix el 80 aniversari d’aquella desfilada.

Els ciutadans i ciutadanes de la ciutat eren al carrer per retre-els-hi homenatge. Homes, dones, nens, tothom envoltava d’afecte i d’agraïment aquells que havien vingut al nostre país a lluitar amb nosaltres. En total, més de 35.000 voluntaris van participar en la guerra i uns 9000 deixaren la seva vida en el camps d’Espanya. Mai en la història s’ha donat un cas tan extraordinari de solidaritat internacional. Hi ha qui ha qualificat la seva acció com la darrera gesta romàntica, també com expressió de l’idealisme d’una generació que en aquells anys trenta del segle passat s’enfrontava a una lluita global contra el feixisme que s’estenia per Europa. Però no va ser un episodi romàntic, sinó una acció dura i realista enfront d’una situació que com es veuria aviat abocaria el món a un incendi de destrucció i mort.

 

«No em doneu les gràcies per haver vingut a lluitar, us les haig de donar jo pe haver-me permès lluitar amb vosaltres».

 

El comiat de les Brigades va ser emotiu, amb grans mostres d’afecte i agraïment, com corresponia a  la seva gesta. Eren homes i dones vinguts de 53 països de tot el món, solidaris amb la idea que calia aturar el feixisme, costés el que costés. Obrers i intel·lectuals de ideologies diferents però convençuts de tenir un enemic comú van fer grans sacrificis per poder arribar a Espanya degut a l’oposició dels propis governs i al tancament de les fronteres decretat per França. Però van arribar, i per milers, i aquesta onada solidària plasmava uns valors que en molts casos formaven part de les lluites que es lliuraven en els seus propis països. Oliver Law, afroamericà, obrer, sindicalista i activista social, tenia clar, per exemple, que venir a lluitar a Espanya era una manera d’enfrontar la segregació racial als EEUU; va arribar a ser comandant de batalló a la Brigada Lincoln. O Salaria Kea, afroamericana, lluitadora pels drets civils a Georgia i a Ohio, rebutjada per la Creu Roja dels EEUU vindrà a Espanya per incorporar-se com infermera a la Brigada Lincoln el 1937. Salaria tenia clar que el Ku-Kux-Klan i Hitler eren el mateix. Va ser capturada per l’exèrcit franquista i va poder escapar-se. James Yates, un altre afroamericà, va deixar escrit a les seves memòries: «A Espanya és on em vaig sentir per primera vegada com un home lliure».Avui, quan l’ou de la serp torna a incubar-se, cal recordar a les BI no com un exercici de nostàlgia sinó com un element d’acció política actual. A Europa i més enllà, el feixisme renovat torna a treure el cap. En alguns països s’enderroquen monuments aixecats en memòria dels brigadistes i en el seu lloc s’hi col·loquen monuments a personalitats nazis de la II Guerra Mundial. S’estenen els nacionalismes extremats i la defensa del caràcter nacional enfront la immigració amaga l’esperit xenòfob i racista.

Amb aquesta voluntat de renovat antifeixisme, l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya ha col·laborat en l’organització de diversos actes commemoratius del 80 aniversari del comiat dels brigadistes i convidem tothom, a entitats i institucions, a participar en aquests homenatges a aquells homes i dones pels quals sempre tindrem un record de gratitud malgrat el que va dir Milton Wolf, el brigadista nord-americà de la Brigada Lincoln: «No em doneu les gràcies per haver vingut a lluitar, us les haig de donar jo pe haver-me permès lluitar amb vosaltres».

 Eduard Amouroux

Potser també t'interessen...