Els reptes de la nova legislatura al Parlament

El principal repte que hauria de tenir el Parlament en aquesta 12a legislatura recentment estrenada hauria de ser la recuperació de les moltes agendes polítiques soterrades aquests darrers anys. Un debat de compromisos concrets (més enllà del paper) sobre com resoldre les creixents desigualtats socials, o les que segueixen existint per motiu de gènere, generació, origen o capacitats. O al debat sobre com fer front al canvi climàtic o a la contaminació atmosfèrica, o a la sostenibilitat d’un sistema de transport públic eficient, o a les garanties per a blindar una educació i sanitat públiques, gratuïtes i de qualitat, o per garantir el dret a l’habitatge, o a un treball digne, o un Govern lliure de corrupció… Cal retornar al Parlament el seu sentit essencial: ser la cambra de representació de la ciutadania –i per tant, dels seus problemes.

Però perquè això passi hi ha, almenys, 3 reptes previs que, si no es resolen positivament, difícilment el Parlament podrà fer front al seu repte principal de recuperar agendes soterrades.

El primer repte previ és que hi hagi legislatura real i, per tant, investidura vàlida i Govern. Perquè no podrem complir les funcions dels diputats i diputades: ni controlar efectivament el Govern, ni impulsar-ne polítiques concretes per via d’ordres executives o legislatives.

El segon repte és la recuperació absoluta de l’autogovern. Això no només vol dir que hi hagi nou Govern elegit, sinó que s’acabi definitivament l’efecte de l’article 155 de la Constitució i també de la intervenció econòmica que ja patien les finances i pressupostos de la Generalitat des de l’estiu. Un Govern escapçat o intervingut tampoc permetrà la recuperació completa de les agendes polítiques urgents i perdudes.

“El tercer d’aquests reptes previs, més invisible però igual de necessari, és la recuperació del respecte al Parlament i al seu paper d’impuls polític i de debat plural”

I el tercer d’aquests reptes previs, més invisible però igual de necessari, és la recuperació del respecte al Parlament i al seu paper d’impuls polític i de debat plural. Perquè no és cert que al Parlament aquests darrers anys no hàgem estat parlant de desigualtats, de canvi climàtic, de feminismes, o de dret a l’habitatge. Ho hem fet i hi ha hagut moltes propostes aprovades per a ser impulsades. Però el Tribunal Constitucional – per un costat- i el mateix Govern de la Generalitat – per un altre- les han anul·lat.

Per tant, sense un Govern que governi, que no tingui les mans lligades per la intervenció de l’Estat, però que també respecti el paper d’impuls polític i legislatiu d’un Parlament que és plural – com ho és la ciutadania a la qual representa – el sistema democràtic va coix.
“Ens calen temps de reinici, de reconciliació i de curar ferides – també les socials que arrosseguem de la crisi i les retallades”

El país no està ara per fer cap més cursa a la pota coixa. Ens calen temps de reinici, de reconciliació i de curar ferides – també les socials que arrosseguem de la crisi i les retallades. I això no s’aconsegueix amb relats, amb astúcies o amb personalismes, sinó amb POLÍTICA i DEMOCRÀCIA plenes.

 

Marta Ribas Frías (@martaribasfrias)

Diputada de Catalunya En Comú – Podem i Coordinadora nacional d’ICV

 

Potser també t'interessen...