És aquesta la història que volem seguir explicant?

Els llibres d’història que estudiàvem a la primària ens van deixar clar que només els homes havien jugat papers transcendentals en l’esdevenir dels fets, que només els homes “havien fet història”. A la secundària vam descobrir el meravellós món de la literatura, i a través d’aquells llibres de text adaptats als continguts curriculars vigents, vam aprendre que si no eres home, no escrivies. O com a mínim, no publicaves. A menys que en lloc de signar com a Caterina Albert ho fessis com Víctor Català.

Afortunadament en aquelles escoles i instituts, a banda de currículums masclistes, també hi havia professores, i algun professor, feministes. Professionals que van completar amb fitxes els buits d’aquells llibres i amb històries de dones valentes i meravelloses els buits del nostre tendre imaginari en procés de construcció. És gràcies a la tasca d’aquests professionals i activistes de la igualtat, docents o no, que avui dia podem trobar treballs que posen de relleu l’impacte de les estructures patriarcals existents a la nostra societat sobre les oportunitats vitals de les dones.

Un exemple d’això és l’estudi “Descubrir lo que se sabe de l’Associació de Dones Poetes Genealogías que analitza en clau de gènere 48 premis de poesia convocats entre els anys 1923 i 2016 amb una dotació igual o superior a 5.000 euros. 39 d’ells promoguts per institucions públiques, i els altres 9 per fundacions públiques o privades sense ànim de lucre. Els resultats de l’informe són clars: només un 17,51% d’aquests premis han estat concedits a dones (els poetes homes han guanyat el 82%), per jurats en els quals la participació de les dones es va situar en el 15,82%.

 

Nieves Alvárez, l’autora de l’informe, afirma que:

“Abans de la realització de l’informe, les poetes de Genialogías ja havíem inferit, per la pròpia experiència, que la situació a la nostra terra era poc favorable per a la creació poètica femenina. No obstant això, els números han superat les nostres previsions”.

 

L’ informe revela dades tan alarmants com que, d’un total de 1.468 premis lliurats a les edicions analitzades d’aquests 48 premis, només 257 van ser atorgats a dones i 1.211 a homes. També que en totes aquestes edicions sempre hi havia homes en els jurats, però que en 414 d’ells no hi havia cap dona. Per acabar-ho d’adobar, de les 1.060 places ocupades per dones en els jurats, 162 (el 15.66%) van fer de secretàries sense dret a vot.

Aquest informe, que relaciona amb dades objectives la falta de visibilitat en el món de la cultura de les escriptores espanyoles amb la manca d’accés de les dones a llocs de poder dins d’aquest àmbit, posa de relleu, una vegada més, l’incompliment flagrant de la Llei d’Igualtat Efectiva de 2007. -Un fet que malauradament encara resulta recorrent en tots els sectors de la nostra societat.

Lluny de ser un cas aïllat, les relacions de poder que descriu aquest informe són la tònica en la major part dels espais quotidians que diàriament compartim dones i homes, no fent més que subscriure una història injusta i massa trillada.

 

Alba Molina (@Alba_albahaca) // Politòloga i Comunicòloga

Potser també t'interessen...