Reptes pendents pel 2018: posar la joventut al centre de la política

La gent jove sempre ha estat un col·lectiu especialment castigat per la manca d’oportunitats, però des de l’inici de la crisi i les retallades l’atur juvenil, la precarietat del treball i la impossibilitat d’accedir a un habitatge s’han convertit en la millor definició de la nostra situació, una situació que malauradament hem d’adjectivar d’alarmant i que es mostra cada dia més enquistada en la nostra realitat.

El passat 2017 hem vist com les nostres problemàtiques s’han mantingut inalterables com a conseqüència del nul desenvolupament de les polítiques necessàries per a revertir-les. Fins i tot, a pesar dels acords presos en el Parlament de Catalunya, la Generalitat no va executar lleis que permetessin l’accés a l’educació superior o a l’habitatge, per posar només dos exemples. Les taxes universitàries a Catalunya són avui les més altes de tot l’Estat i només el 23% de les persones menors de 29 anys han pogut independitzar-se, això si, assumint una gran majoria que més del 65% del seu sou vagi destinat a pagar l’habitatge. Al mateix temps hem hagut de patir les receptes de precarietat i temporalitat que ha seguit imposant el govern central mentre la gent jove seguia mantenint les taxes més altes d’atur i de temporalitat. En definitiva, l’any 2017 ha estat un pèssim any pel que es refereix a les polítiques de joventut.

 

Tenim la necessitat d’afrontar un nou model laboral que ataqui la precarietat i la temporalitat

 

El 2018 cal que treballem, doncs, per assolir un dels elements claus que hauria de ser un dret com és el de l’emancipació juvenil. Tenim la necessitat d’afrontar un nou model laboral que ataqui la precarietat i la temporalitat, però també la d’un pla de xoc realista i eficaç que acabi amb les altíssimes taxes d’atur juvenil. L’emancipació, però, té moltes altres branques que vertebren totes les polítiques de joventut, una d’aquestes és l’accés a l’habitatge. Actualment, i com a clar exemple simptomàtic de la problemàtica habitacional, estem veient com s’està produint una bombolla en el preu del lloguer sense que les administracions que podrien posar-hi remei estiguin fent res per evitar-ho.

L’educació superior i l’accés a la mateixa, des del fatídic augment de taxes universitàries o l’aparició de les taxes en la Formació Professional, és un dels greuges que pateixen moltes joves. És per això que aquest any cal treballar per garantir igualtat de drets educatius, totes les persones joves han de poder accedir a l’educació superior sense que el poder adquisitiu sigui un problema. Necessitem, però, no quedar-nos en això, ja que els condicionants econòmics van més enllà de l’accés, motiu pel qual hem d’apostar per nous sistemes, com el de les beques salari.

 

L’accés a l’educació superior és un dels greuges que pateixen moltes joves

 

Enguany també ha de ser un any clau per caminar cap a una societat vertaderament feminista. Necessitem una nova manera de relacionar-nos per acabar amb una violència masclista que apareix molt abans de la joventut i que, avui, els i les nostres joves segueixen perpetuant. Malauradament seguim creixent i desenvolupant-nos en un sistema que per se li dóna als homes un paper dominant a base de privilegis socials i econòmics. Només així podrem acabar amb els centenars de feminicidis que cada any es produeixen arreu de l’Estat i amb les esgarrifoses dades de violència exercida cap a les dones que any rere any són una realitat. El 2018 els drets de totes les dones han de ser també una de les màximes prioritats per acabar amb les violències masclistes i sexuals.

És per tot això que necessitem a les persones joves actives. No podem ser un subjecte passiu polític, necessitem que l’associacionisme juvenil també es vegi reflectit en l’activitat política i sigui una veu prioritària per aportar solucions polítiques als molts reptes urgents que tenim com a societat. En aquest sentit, 2018 ha de seguir tenint com a gran repte el dret a vot als 16 anys. Aquest any les persones hem de ser protagonistes i per això no podem resignar-nos davant la precarietat.

 

Munsa Mompió i Gabino Martínez // Coordinadors Nacionals de Joves d’Esquerra Verda

Potser també t'interessen...