Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Uncategorized

El camí del canvi

La moció de censura que va presentar el Grup Confederal de Unidos Podemos-En Comú Podem- En Marea serà recordada com un pas fonamental en el camí cap al canvi polític a l’Estat espanyol. En un Parlament la Moció de Censura és el principal instrument que un Grup pot utilitzar contra un Govern. En el cas de l’Estat espanyol les mocions han de ser constructives, és a dir, cal presentar una alternativa a la presidència del Govern. En aquest sentit, és l’aspirant qui passa l’examen de l’opinió pública i qui se la juga, fins i tot, més que el president.

“Era evident que aritmèticament la moció no es guanyaria, això es donava per descomptat, però ha estat una victòria política”

Així les coses, hem de felicitar-nos perquè la moció hagi estat una derrota parlamentària però, alhora, una victòria política. Era evident que aritmèticament la moció no es guanyaria, això es donava per descomptat, però ha estat una victòria política. I ho ha estat per diverses raons.

En primer terme per la solvència dels portaveus del Grup: Irene Montero, Pablo Iglesias, Xavier Domènech, Alberto Garzón i Tone Gómez. Unes intervencions que van saber expressar, no només la indignació per la corrupció, sinó que hi ha una alternativa programàtica viable i oberta a l’acord amb altres forces polítiques. Una alternativa que en el camp econòmic es va referenciar en les polítiques del Govern d’esquerres de Portugal. Val a dir aquí que un dels grans reptes del Grup confederal és anar més enllà de l’expressió de la indignació i esdevenir una alternativa de Govern creïble. La moció de censura ha estat un pas endavant en aquest sentit.

“Hi ha una alternativa programàtica viable i oberta a l’acord amb altres forces polítiques”

Pel que fa a la corrupció, més enllà de l’enumeració del llarg llistat de casos de corrupció del PP, que van deixar clavats a l’escó als diputats i diputades del PP, l’anàlisi de la corrupció va ser seriosa i profunda: la corrupció és l’expressió d’unes elits que històricament han parasitat l’Estat i que s’han lucrat amb l’adjudicació de concessions i obres públiques decidides políticament. Els casos de corrupció no són anecdòtics, com vol fer creure Rajoy, sinó un problema sistèmic i una pràctica habitual del PP. La moció va connectar amb tota la gent que de forma transversal està farta de la corrupció, del cinisme del PP i que exigia fer alguna cosa contra la impunitat, més enllà del càlcul parlamentari. Rajoy va guanyar la moció de censura, però té menys suports dels que tenia i la seva credibilitat està sota mínims.

“La moció va connectar amb tota la gent que de forma transversal està farta de la corrupció”

Alhora, Rajoy es va prendre seriosament la moció de censura. Va aprendre de l’error de Cifuentes que va menystenir i “dinamitar” el ple de la moció a l’Assemblea de Madrid. Rajoy va donar resposta tant a Montero com a Iglesias, sense delegar en ningú. Tant la seva intervenció, com la del portaveu del Grup Popular, Rafael Hernando, posaven en evidència que formen part més del passat que del futur i que la seva supèrbia, el seu masclisme i els intents de reduir la corrupció a casos puntuals ja no funcionen i provoquen rebuig en la majoria de la societat.

“El més important de la moció de censura és que obre una perspectiva de canvi”

La possibilitat d’obrir una nova etapa en les relacions amb el PSOE. Quan es va presentar la moció es va instal·lar que en realitat la moció era un nou escenari de la batalla entre UP-ECP-EM i el PSOE pel lideratge per l’oposició. No obstant això, la bona sintonia amb el portaveu del PSOE i la mà estesa d’Iglesias van obrir la porta a la possibilitat de l’entesa. No sabem que passarà en el futur i és evident que la competència entre UP-ECP-EM i el PSOE continuarà existint, però les primàries del PSOE van ser una derrota del vell PSOE. Encara no sabem com serà el nou, però si Sánchez va guanyar, va ser pel “no és no” i per la perspectiva d’un acord de Govern entre les forces progressistes. No pot fer una altra cosa que seguir aquest camí, ara C’S ja no és alternativa de canvi, està subordinat al PP. Sánchez no pot jugar amb dues cartes, perquè C’S ja va triar al PP i ha demostrat que és incompatible amb una opció de canvi real. Si Pedro Sánchez no fa res per promoure, de forma efectiva, el canvi polític, perdrà credibilitat i no es diferenciarà del vell PSOE.

Però el més important de la moció de censura és que obre una perspectiva de canvi. Després del cop intern al PSOE, que va acabar amb la primera etapa de Pedro Sánchez, el gran èxit de Rajoy va ser teixir una aliança formal amb C’S i una altra real, però no formal, amb el PSOE que li assegurava una majoria parlamentària en les grans qüestions: objectius de dèficit i sostre de despesa, pressupostos, etc. i la impossibilitat que l’oposició es posés d’acord per desmuntar el llegat austericida del seu Govern. Ara aquesta estratègia no està derrotada, però està esquerdada.

“Un relat per un projecte basat en les sobiranies compartides i capaç d’integrar la diversitat nacional”

Finalment, hi ha una lectura catalana de la moció de censura. Ja no es pot dir que a l’Estat no hi ha ningú i que el canvi a Espanya no és possible, que la darrera oportunitat van ser les eleccions del 26J. El posicionament de Iglesias sobre la plurinacionalitat va ser clar, contundent i desacomplexat a favor del referèndum. És difícil trobar un discurs que citi tantes vegades paraules com Espanya, poble espanyol, pàtria i patriotisme com a elements positius i al mateix temps s’esmentin, també en positiu, paraules com dret a decidir, referèndum, fraternitat entre els pobles, plurinacionalitat, sobiranies compartides o procés constituent. Un relat per un projecte basat en les sobiranies compartides i capaç d’integrar la diversitat nacional.

“El PDeCat es va abstenir a l’únic candidat a la presidència del Govern que ha defensat el referèndum i una concepció plurinacional de l’Estat”

El PDeCat en abstenir-se va fer una opció ideològica i contrària a la demanda de canvi de la gran majoria de la societat catalana. Es va abstenir a l’únic candidat a la presidència del Govern que ha defensat el referèndum i una concepció plurinacional de l’Estat i es va abstenir per rebuig al seu programa social i econòmic. Al PdeCat, en el fons, a Madrid li agradaria més fer de PNV que d’abanderat de l’independentisme.

La moció de censura, combinat amb les primàries del PSOE, obre un camí que semblava tancat, el camí del canvi. Res és segur, dependrà de com treballin les forces progressistes a partir d’ara, però l’esperança del canvi té una gran força mobilitzadora que ningú podrà menystenir. És el nou terreny de la política.

 

Josep Vendrell // Diputat d’En Comú Podem

 

Articles relacionats
Uncategorized

Abertis: 50 anys explotant el peatge de l’autopista C32

DestacatsUncategorized

Entrevista a Lamine Sarr: "Los pobres no pueden ocupar el espacio público"

Uncategorized

Municipalització de l’aigua: marcant tendència

DestacatsJustícia socialUncategorized

Garantir la protecció de dades en temps electorals

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut