La llibertat es viu, no (només) es recolza

L’ignominiós bus de la transfòbia, les repugnants agressions homòfobes que ens han indignat recentment, també les notícies que anem rebent a comptagotes sobre persecucions, detencions arbitràries i violència contra els homes gais i bisexuals a Txetxènia… tot són qüestions que, en major o menor mesura, creen una impressió d’involució pel que fa a la conquesta de drets i llibertats. Unes més properes, les altres més llunyanes, però totes elles acaben afectant l’ànim i el sentir general pel que fa a la tolerància (resulta bastant dolorós haver de fer servir aquesta paraula) envers les persones que formen part del col·lectiu LGBTI.

Segons l’últim informe de la secció europea de l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals, Espanya i Rússia estan pràcticament a les antípodes pel que fa al reconeixement de drets del col·lectiu LGBTI. L’ILGA-Europe RainbowMap analitza 52 aspectes legals dividits en sis grans grups: igualtat i no discriminació, família, asil, protecció contra delictes d’odi, reconeixement legal del gènere i integritat i llibertats d’expressió i associació. En aquesta anàlisi es poden observar tres patrons diferents: estats que estan demostrant el seu compromís amb els drets i llibertats del col·lectiu LGBTI i, per tant, introdueixen i impulsen polítiques destinades a tal finalitat; estats que, tot i que tradicionalment considerats com a progressistes en aquests aspectes, entren en un cert estadi d’immobilisme; estats que de manera activa dificulten l’exercici de drets i llibertats del col·lectiu LGBTI amb lleis restrictives.

“Segons l’últim informe de la secció europea de l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals, Espanya i Rússia estan pràcticament a les antípodes pel que fa al reconeixement de drets del col·lectiu LGBTI”

Més enllà de la comparativa entre dos o més països en particular, o del rànquing en general que resulta de l’ILGA-Europe RainbowMap, aquesta eina és útil perquè ens serveix per ser conscients dels avenços que s’estan aconseguint, dels aspectes en què cal que continuem treballant i també, i això és un assumpte cabdal, de la necessitat de teixir aliances a escala internacional basades en la solidaritat i la lluita conjunta. De totes maneres, cal que prenguem consciència que el reconeixement legal és només reconeixement legal, i és que el currículum escolar que normalitza les famílies homoparentals no pot esborrar de cop i volta tots els inputs heteronormatius excloents que ens han condicionat i ens condicionen la vida, així com la llei contra la LGBTIfòbia no prendrà forma humana per abraçar, donar forces i dir que tot anirà bé a una noia jove que vol sortir de l’armari i no sap com.

“El reconeixement i protecció per part de les institucions és un aspecte que cal reivindicar, però no ha de ser, i de fet no ho és, un fi en si mateix”

Hi ha una sensació més o menys estesa en la societat segons la qual, un cop assegurada o protegida legal i formalment, la igualtat entre totes les persones ja és un fet i està totalment assolida. Evidentment el reconeixement i protecció per part de les institucions és un aspecte que cal reivindicar, però no ha de ser, i de fet no ho és, un fi en si mateix. Els avenços legals són un esglaó més de la lluita cap a poder desenvolupar projectes de vida en plenitud i llibertat. En altres paraules, no garanteixen que es tradueixin en el dia a dia dels col·lectius oprimits i, per tant, és necessari que totes i tots blindem a través de la nostra acció quotidiana aquesta seguretat, visibilització, protecció, reconeixement i llibertat que a poc a poc, gràcies a la lluita constant, es recullen legalment.

 

Cinta González Sentís // Activista per la Diversitat AfectivoSexual i d’Identitat de Gènere

@cinta_gsentis

Potser també t'interessen...