Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

DestacatsTema Central

El zoo: una animalada?

Un Zoo + Lògic

El debat sobre el Zoològic de Barcelona ha tornat a l’agenda mediàtica i política de la ciutat. El Zoo ha de ser un catàleg d’animals o un espai que promogui la ciència i la divulgació del coneixement? S’ha de transformar en un centre de recerca? Ha de seguir sent un atractiu turístic? O ha de tancar?
Aquestes són algunes de les preguntes que s’han fet al grup de treball que va organitzar l’Ajuntament de Barcelona per reflexionar i deliberar sobre quin ha de ser el futur del Zoo de la ciutat. Dins d’aquest grup de treball hi van participar membres d’associacions animalistes i d’entitats locals, experts en biodiversitat, científics i treballadors del centre per construir de manera consensuada un model de zoo més lògic. El consistori considera que l’actual està obsolet i que, per això, cal un canvi de paradigma que en reorienti la instal·lació. El nou Pla Estratègic del Zoo que ha presentat el govern de l’Ajuntament, resultat de les conclusions del grup de treball, gira al voltant de tres grans eixos: la conservació, la investigació i l’educació.

 

El debat

La discussió sobre el futur del zoo de Barcelona s’articula al voltant de dues posicions: continuar amb el model actual, basat en la conservació dels animals als zoos, “ex situ” dels hàbitats naturals; o canviar de paradigma per adaptar-se a un model basat en la protecció “in situ” als hàbitats dels animals.
Per una banda, els continuistes consideren que les instal·lacions s’han de modernitzar per garantir el benestar dels animals. No obstant això, asseguren que la feina de conservació d’espècies amenaçades que fan als zoos és l’adequada, ja que lluiten per mantenir exemplars sans de les 17 mil espècies que estàn en perill d’extinció. A més, garanteixen que els animals tinguin una vida digna a les instal·lacions i fomenten la investigació dels animals salvatges. Tot plegat genera actituds positives sobre el públic, educant i sensibilitzant en la naturalesa. Hi ha primatòlegs, com Frans de Waal, que consideren que els zoos que compleixen els estàndards són una eina per educar els infants apropant-los físicament a realitats llunyanes, com són, per exemple, els animals exòtics.
Per altra banda, els defensors dels animals consideren que el plantejament vigent dels zoos és un vestigi del passat que reprodueix una actitud colonialista. No promou ni la ciència ni la pedagogia, atès que tracta els animals com si fossin mercaderies per atraure visitants i entretenir-los. Els animals viuen tancats en un recinte, allunyats del seu hàbitat original. Els zoos són presons pels animals. Per això, aposten per destinar recursos a la conservació dels llocs d’on procedeixen les espècies i garantir la seva protecció amb programes de regeneració directament a l’hàbitat natural. S’oposen a mantenir el que el filòsof Peter Singer defensava com “especieisme”, l’afany de superioritat de la condició humana sobre la resta d’espècies amb l’objectiu de mantenir el seu “status quo”.
En aquest sentit, hi ha pensadors que consideren que els animals són subjectes de drets. I que per tant, se’ls hauria de garantir el dret a la vida, a viure en llibertat i a no ser torturats. Uns drets que es vulnerarien mantenint el sistema actual, perquè aïlla els animals deel seu hàbitat. Contràriament, altres filòsofs es posicionen en contra d’atorgar drets als animals. Afirmen que malgrat que els animals puguin patir i sentir dolor, no se’ls pots considerar titulars de drets morals, ja que no tenen la capacitat de prendre decisions lliures i ser responsables d’aquestes. Els que són subjectes de drets també han de tenir la capacitat d’exercici dels seus deures. Els ésser humans sí que poden ser subjectes de drets perquè són conscients del que fan i per què ho fan.

 

Situació actual del Zoo de Barcelona

El Zoo de Barcelona pertany a B:SM (Barcelona Serveis Municipals), un entramat d’empreses públiques de l’Ajuntament de Barcelona. Una dependència que ha estat criticada en el passat perquè ha provocat que algunes decisions es prenguessin per atraure més visitants i no pas per garantir el benestar dels animals que es troben a les instal·lacions.

Segons un informe elaborat per la plataforma animalista Zoo XII, la majoria d’espècies que es troben al Zoo no hi són en pro de l’interès científic de conservació. De fet, el 80% dels animals que hi viuen no formen part de cap programa de conservació de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) i la majoria dels que si es troben en programes de cria de captivitat perquè la seva població està amenaçada no disposen de  programes de reintroducció efectius. Els únics programes de reintroducció que es desenvolupen amb èxit, segons es desprèn d’aquest informe, són els de les espècies autòctones, que es treballen conjuntament amb les organitzacions locals.

La situació a la resta de zoològics de la Unió Europea és similar a la de Barcelona. La Born Free Foundation, una organització animalista del Regne Unit, ha investigat la situació dels animals que es troben en captivitat als zoos de la UE. Les dades d’aquesta fundació apunten que només el 6% dels animals tancats estan en perill d’extinció.

 

 

La proposta de Zoo XII

Fa una dècada, les associacions animalistes lluitaven pel tancament total del zoològic de Barcelona. Actualment han abandonat aquest objectiu i aposten també per la transformació, perquè consideren que tancar no seria la millor solució pels animals, ja que la gran majoria serien recol·locats en altres centres.
En aquest sentit està treballant la plataforma animalista Zoo XXI, una iniciativa promoguda per la Fundació Franz Weber i l’Associació Animalista Libera! En paral·lel a la proposta del consistori, aquest moviment ha posat en marxa una recollida de signatures per introduir una iniciativa popular a l’Ajuntament de Barcelona perquè el Zoo sigui un espai més pedagògic i científic i que deixi de tenir una visió mercantilista i colonialista dels animals.
La seva proposta, que té una clara intenció de traspassar fronteres, busca que els zoos del món es reconverteixen i s’adaptin a la ciència i l’ètica del segle XXI. Volen que la reformulació del model que el govern municipal ha engegat vagi en la direcció de fer un parc amb menys animals i centrat en investigació i protecció dels hàbitats naturals, en la conservació de les espècies autòctones i en l’educació.

Què proposa Zoo XXI?
1. Un espai amb espècies autòctones. Les instal·lacions s’han de convertir en un centre de recuperació i educació sobre la fauna autòctona. Això significa frenar la reproducció d’animals exòtics en el zoo i enviar les espècies al·lòctones a santuaris i reserves naturals perquè tornin al seu hàbitat natural
2. Un zoo més democràtic. On les decisions les pregui un comitè compost per especialistes de la societat civil que defensin els drets dels animals i els ciutadans tinguin veu.
3. Un espai amb continguts més educatius. Que fomenti l’empatia i la cultura de la pau.
4. Unes instal·lacions amb tecnologia de realitat virtual. D’aquesta manera, es pot conèixer com són els animals i quin és el seu comportament en els seus hàbitats naturals.
5. Plans de conservació als mateixos hàbitats originals. Així no se segresten els animals dels seus medis. La investigació “in situ” permetrà aconseguir material audiovisual per construir els espais virtuals fent xarxa amb altres parcs del globus.

 

El Zoo de Buenos Aires, un exemple de transformació

Altres ciutats del món també estan apostant per transformar els seus zoològics i adequar-los als temps en què vivim. Per exemple, el Zoo de Buenos Aires està immers en un procés de transició cap a un model del segle XXI. Les autoritats municipals de la capital de l’Argentina van decidir finalment l’any passat que el zoològic de la ciutat havia de tancar i reconvertir-se en un parc ecològic i interactiu. La lluita de les ONGs animalistes ha jugat un paper fonamental en el tancament del Zoo.
Ara l’objectiu és crear un espai obert a tota la ciutadania i que promogui l’educació ambiental a través de la tecnologia. Aquest nou complex pretén trencar amb el missatge de superioritat d’espècie que es transmet en els zoos tradicionals i que ensenya, sobretot a un públic infantil, que es poden tancar els altres animals per satisfer l’oci humà.

 

Nacho Sánchez // Estudiant de Filosofia, Política i Economia a la UPF

@nachosanchez23

 

Articles relacionats
EconomiaJustícia socialTema Central

Responsabilidad Social Compartida?

DestacatsUncategorized

Entrevista a Lamine Sarr: "Los pobres no pueden ocupar el espacio público"

DestacatsEconomiaTema Central

Carrera científica en España, carrera de obstáculos

DestacatsJustícia social

Davant les violències sexuals contra la infància, ni silenci ni inacció

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut