Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Cultura i Memòria Històrica

A Enric Pubill, in memoriam.

La dictadura del general Franco va convertir Espanya en una immensa presó, sobretot immediatament després de vèncer en la guerra gràcies a Hitler i Mussolini. Milers i milers de presos polítics van omplir les presons en un volum desconegut per molta gent. Un silenci va cobrir aquesta terrible repressió, un silenci que va esborrar fins i tot la memòria de molts que no volien recordar, i així es va anar teixint un tel espès que amagava aquesta situació. Una  repressió que es va anar destapant públicament, ja en democràcia, com a conseqüència de les lleis que els indemnitzaven econòmicament pels anys de presó. Van aparèixer aleshores expresos polítics en quantitats increïbles fins i tot per les instàncies governamentals. Un exemple d’això va passar a Catalunya, quan, a resultes de l’aplicació de la llei d’indemnitzacions, la Generalitat va fer un càlcul de beneficiaris d’aproximadament uns 7.000 expresos polítics, però a l’hora de la veritat se’n van presentar, amb la documentació pertinent, 34.000! I això que no entraven en la percepció d’indemnitzacions els expresos menors de 65 anys i, lògicament, els que ja havien mort, que eren una part molt important.

 

“La dictadura del general Franco va convertir Espanya en una immensa presó, sobretot immediatament després de vèncer en la guerra gràcies a Hitler i Mussolini. Milers i milers de presos polítics van omplir les presons en un volum desconegut per molta gent”.

 

Durant tots aquests anys, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme no ha deixat de treballar a fons per la consecució dels seus objectius, aconseguint cada cop més ressò i suports. L’Associació s’encarregà, i encara ho fa, -sempre a precari- de la defensa dels drets dels qui van patir la repressió. I avui, a més de continuar amb les seves activitats a favor dels expresos polítics, l’Associació treballa amb força en la recuperació de la memòria històrica. En aquest sentit, una de les activitats de les quals estem més orgullosos és la col·laboració amb escoles i instituts, així com de l’assessorament a estudiants de secundària i universitaris en els seus treballs de recerca i tesis de final de carrera, que venen a l’Associació a buscar informació, dades i testimonis personals sobre la repressió franquista i la dictadura en general.

 

L’Associació col·labora amb el Memorial Democràtic en la tasca de recuperació de la memòria històrica a través del Consell de Participació. Precisament, la creació del Memorial fou una iniciativa nostra, quan el 22 d’abril de 2002, en un gran acte al Liceu de Barcelona, organitzat per l’Associació, Enric Pubill, aleshores secretari de la mateixa, va llegir la Declaració per un Memorial Democràtic en la qual reclamàvem la creació d’aquesta institució. Deia Enric Pubill: “Afortunadament, en els darrers temps, són moltes les veus que reclamen que la memòria de la lluita per les llibertats s’incorpori a la memòria col·lectiva. L’Associació Catalana d’Expresos Polítics sempre ha fet seva aquesta reivindicació. Per aquest motiu, ara i aquí, demanem la creació d’un Memorial Democràtic, una institució pública que tingui la funció d’explicar i difondre, reunir i fer conèixer el molt que ha costat que en aquest país tinguem llibertat.”

 

Per seguir amb aquest combat per la història, com sempre repetia el president Enric Pubill, cal que la joventut s’incorpori en la defensa d’un passat que ha de projectar llum en el seu camí cap al futur. Si la joventut desconeix el passat o en té una falsa referència, tindrà moltes dificultats per articular una resposta als qui pretenen implantar una societat sense drets, sense justícia social, sense valors de solidaritat, etc. La història ens ensenya que les lluites polítiques i socials han anat consolidant el combat per un món cada vegada més just. Ara volen esborrar de la història tot aquest passat de lluita i avenços, perquè la joventut no en tingui coneixement i accepti passivament el model neoliberal que es vol imposar. Per sort, i com altres vegades a la història, hi ha una joventut que diu no quan al voltant seu molts diuen sí. Una joventut que reclama un futur per seguir amb les lluites del passat i que treballa abnegadament per una societat més justa. Una joventut amb la qual l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme vol avançar plegats, continuant d’aquesta manera amb el compromís polític que fa molt de temps ens va portar a la presó. Amb la mirada posada en aquesta joventut, per nosaltres, la història continua.

 

Enric Cama // Historiador i membre de la Junta directiva

de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme

Articles relacionats
Cultura i Memòria Històrica

De la devoció a la deshumanització

Cultura i Memòria Històrica

Desitjos incòmodes amb “Un amor”

Cultura i Memòria Històrica

Com l’aire que respirem

Cultura i Memòria Històrica

Memòria democràtica per construir ciutadania

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut