La universitat des de les alçades

 

Els castells universitaris van més enllà dels castells. Les colles formades pels joves estudiants són veritables famílies, forçosament canviants al llarg del temps; castellers que arriben i d’altres que marxen. Alguns de breus i passatgers, alguns altres que no havien vist mai una actuació castellera en directe i al final de temporada són habituals en diferents estructures, altres als que la sang castellera els ve de família i van aprendre a fer castells abans que a caminar, o alguns que van veure néixer la colla i que acaben l’etapa universitària havent vist i gaudit d’un creixement impensable del grup.

 

Les colles formades pels joves estudiants són veritables famílies

La major part dels nous membres d’una formació castellera universitària són estudiants de primer curs, que arriben desubicats a aquesta nova etapa, i necessiten alguna forma d’integrar-se a la dinàmica estudiantil. Ja sigui sent casteller d’una colla convencional, o bé sent algun curiós que ha vist un dia, passejant pel campus, com un grup de ‘bojos’ s’enfilaven els uns sobre els altres; qualsevol persona és benvinguda en una colla universitària. Des del primer moment se’l tracta com un més, i se’l valora, perquè tothom és necessari. Si a l’hora de fer castells l’edat i l’experiència és un valor buscat, a la universitat aquest handicap de la joventut es transforma en un avantatge, ja que tots els membres són joves – entre uns divuit i uns vint-i-cinc anys – i integrar-se i trobar persones amb gustos semblants no és cap problema. Per aquest motiu, fer grup i fer família és un dels estendards de les colles universitàries.

Aquesta alternativa per endinsar-se dins el teixit universitari és ben completa. La universitat no és només estudiar i graduar-se. És formació professional, alhora que també és formació personal. En una colla universitària hi pots trobar un nou grup d’amics, companys de carrera d’altres cursos que et poden aconsellar i ajudar, una de les tradicions més boniques de la nostra terra, l’amor o –molta– festa. Sents que realment estàs vivint la joventut i estàs aprofitant l’etapa universitària.

 

La universitat no és només estudiar i graduar-se

Qualsevol objectiu, per petit que pugui semblar, per una colla universitària és molt ambiciós, ja que existeix aquesta dificultat afegida de no ser un bloc únic i invariable a llarg termini. És per aquest motiu que a les diades és habitual celebrar-ho tot. No hi ha cap castell fàcil. A més a més, no es pot tenir un sol casteller per posició; en el sentit que tothom és necessari, és bo tenir diferents alternatives i recanvis a disposició per cada lloc de cada castell, perquè tothom pot tenir uns horaris de classe incompatibles, marxar d’Erasmus, o patir alguna mena de problema físic. Reinventar-se és la clau per tirar endavant una formació castellera universitària.

I si es pretén reinventar contínuament, la formació com a casteller és un punt clau. Gairebé sense els recursos adequats, i amb l’ajuda de material poc convencional – fanals, reixes o parets – tothom aprèn a fer castells. A qualsevol dels membres li acabarà arribant l’oportunitat de debutar en un pilar, de baix, de primeres mans, de crossa, de dosos, de contrafort, de terç o d’enxaneta. De la mateixa manera, és molt important, quan entres en una colla universitària, deixar els egos de banda. És una família i tothom suma, d’una manera o altra. A més a més, aquesta formació és un complement ideal pels castellers que també estan en una colla convencional, ja que, a la pràctica, dobla les hores d’assaig a la setmana. Les dues dinàmiques es retroalimenten i el casteller millora molt la seva tècnica, cosa que el beneficia a ell, a la seva colla convencional i a la seva colla universitària.

Així doncs, formar part d’una colla universitària aporta innumerables beneficis. Poques activitats són tan atractives. Amb la faixa i la camisa posades, es coneix gent nova, es fa cultura catalana, es millora com a casteller i, en definitiva, s’aprofita l’etapa universitària al màxim.

 

Biel Roquet, Membre dels Trempats de la Univesitat Pompeu Fabra (@TrempatsUPF)

 

Potser també t'interessen...