Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Uncategorized

França: entre el continuisme, la por i la transformació social

La primera volta de les eleccions presidencials franceses que va tenir lloc aquest passat diumenge 23 d’abril ha deixat clar que el sistema polític francès no és immune a les noves pulsions que operen a la Unió Europea i que han transformat profundament el panorama electoral a diversos països europeus.

‘El sistema polític francès no és immune a les noves pulsions que operen a la Unió Europea’

La desafecció vers el sistema polític – després de 5 anys de retallades aplicades pel Partit Socialista francès i dels nombrosos casos de corrupció que han assolat als dos grans partits tradicionals- ha deixat fora de la segona volta a conservadors i socialdemòcrates; un fet sense precedents a la V República.

‘El pròxim 7 de maig els francesos hauran d’escollir entre l’exbanquer i exministre Emmanuel Macron o la ultradreta de Marine Le Pen’

El pròxim 7 de maig els francesos hauran d’escollir entre l’exbanquer i exministre Emmanuel Macron o la ultradreta de Marine Le Pen. Malgrat no disposar d’un partit propi i de ser un desconegut fins fa dos anys, el discurs ambigu «ni d’esquerres ni de dretes» i el suport de bona part de l’establishment econòmic i mediàtic francès han portat a Macron a la segona volta; i amb tota probabilitat a la presidència de la República. La seva candidatura representa el continuisme de les polítiques aplicades per Hollande, aprofundint en la devaluació interna, la precarització i l’ajust salarial amb mesures, ja anunciades, com l’enduriment de la reforma laboral per decret.

‘La seva candidatura representa el continuisme de les polítiques aplicades per Hollande’

Per la seva banda, Marine Le Pen ha obtingut el millor resultat de la història del Front Nacional a unes presidencials i per segon cop el seu candidat passa a la segona volta. El programa xenòfob i de replegament nacional de Le Pen ha aconseguit atreure a aquelles capes de la societat francesa descontentes amb el lloc en el qual la globalització ha deixat a la República i que veuen en la UE i en la immigració els fruits d’aquesta mundialització. Resulta especialment alarmant veure com ha penetrat el discurs identitari i xenòfob entre les classes populars i els joves menors de 30 anys, sectors en els quals Le Pen ha sigut la candidata més votada.

‘El programa xenòfob i de replegament nacional de Le Pen ha aconseguit atreure a aquelles capes de la societat francesa descontentes amb el lloc en el qual la globalització ha deixat a la República’

Enfront del continuisme i del replegament nacional, l’esfondrament del bipartidisme francès també ha impulsat el moviment altermundista i transformador de la France Insoumise. Aquest moviment liderat per Jean-Luc Mélenchon ha sigut la gran sorpresa de la campanya presidencial, aconseguint que el candidat de l’esquerra alternativa hagi superat en vots al candidat del Partit Socialista.

‘Enfront del continuisme i del replegament nacional, l’esfondrament del bipartidisme francès també ha impulsat el moviment altermundista i transformador de la France Insoumise’

La interpel·lació a aquells sectors de la població que s’han sentit traïts per les polítiques d’austeritat aplicades per Hollande, una presència massiva a les xarxes socials i la innovació tecnològica -amb mítings simultanis mitjançant hologrames- han sigut elements clau en l’èxit de la campanya. La crida a la construcció d’una VI República ha seduït especialment a la joventut, que ha protagonitzat les mobilitzacions al carrer, i ha aconseguit penetrar amb força als barris populars de les grans ciutats, actuant com a tallafocs del discurs de Le Pen. A tall d’exemple, a la perifèria i a les banlieues de Paris, els excel·lents resultats de Mélenchon han estat acompanyats d’un estancament, i fins i tot d’un retrocés, del vot al Front Nacional.

‘El moviment de la France Insoumise està cridat a convertir-se en la força hegemònica de l’esquerra francesa davant la descomposició del Partit Socialista’

Malgrat no haver aconseguit arribar a la segona volta, el moviment de la France Insoumise està cridat a convertir-se en la força hegemònica de l’esquerra francesa davant la descomposició del Partit Socialista. En aquest sentit, les prioritats del moviment han d’estar clares i no poden ser altres que aturar a Le Pen el pròxim 7 de maig, deixant de banda càlculs electorals, i organitzant la resposta i la resistència a les noves envestides austeritàries de Macron a partir de l’endemà. Els reptes són múltiples i majúsculs, però la France Insoumise té la responsabilitat de liderar l’alternativa a la França de la por i de la resignació enfront del neoliberalisme.

 

Cèsar Sierra Noguera, estudiant de Genètica a la Universitat Paris-Diderot.

Articles relacionats
Uncategorized

Abertis: 50 anys explotant el peatge de l’autopista C32

DestacatsUncategorized

Entrevista a Lamine Sarr: "Los pobres no pueden ocupar el espacio público"

Uncategorized

Municipalització de l’aigua: marcant tendència

DestacatsJustícia socialUncategorized

Garantir la protecció de dades en temps electorals

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut