McCultura’s i la cultura homogènia

L’any 2019 es preveu l’obertura de l’Hermitage Barcelona, gairebé quatre anys més tard de la polèmica que s’encetà quan es començava a discutir la seva eminent arribada a la capital catalana.

La franquícia d’aquest museu està previst que s’instal·li al port de la ciutat, al costat de l’hotel Vela. D’entrada podria haver semblat una bona notícia. La marca Hermitage donaria prestigi a la ciutat i s’ompliria, encara més, de turistes delectant-se en fer-se fotos amb cada edifici i comprant samarretes del Barça i flamenques amb decoració de Gaudí. Però què passarà? Quina serà la realitat per a la ciutat i/o pel turisme del país?

“Un primer element polèmic serien les potencials subvencions que podria rebre de les institucions públiques com a ens cultural”

Un primer element polèmic serien les potencials subvencions que podria rebre de les institucions públiques com a ens cultural. Subvencions que consegüentment reduirien encara més la quantitat que reben els altres museus de la ciutat, com ara el MACBA o el MNAC, per no parlar de les institucions culturals més modestes que han patit més que ningú els efectes de les retallades. D’altra banda, la potencial pèrdua de clientela -perquè en aquests termes és com es parla als grans museus, on els usuaris i consumidors culturals passen a ser clients- constitueix el segon element d’incertesa. I és que si abans els guiris visitaven la Pedrera, la Sagrada Família i, si tenien temps, la Fundació Miró, la Fundació Tàpies,o el Museu Nacional d’Art; és previsible que amb un Hermitage a la ciutat encara tinguin menys temps per destinar a aquests museus “de segona”.

 “El cas és que dir ‘Hermitage Barcelona’ ven molt bé, com ven molt bé l’Hermitage Amsterdam o l’Hermitage Ferrara”.

D’aquesta manera podem arribar a pensar que: cal? Realment calia un Hermitage a Barcelona? No es podria haver utilitzat el MNAC, per exemple, per a ubicar-hi les exposicions temporals que vindran? Ja que en principi serà aquesta la funció de la nova seu. El cas és que dir ‘Hermitage Barcelona’ ven molt bé, com ven molt bé l’Hermitage Amsterdam o l’Hermitage Ferrara. Es tracta de franquícies, com els Starbucks o els McDonald’s. Cada ciutat en vol tenir un perquè la gent hi va i sap el que es trobarà.

Fills predilectes de la globalització, on les obres van rotant per museus estereotipats, amb un model museogràfic igual a totes les seus –talment com tots els Starbucks per dins tenen les mateixes butaques, donant aquesta seguretat de coneixença de l’espai al visitant.

No obstant això, hem de tenir en compte que el món està canviant; hem d’acceptar que museus, centres d’art i d’altres institucions adquiriran, cada vegada més, tints de passatemps, de comercialització, etc. Tot i així, tampoc és tan dolent pensar en l’art com un passatemps; potser ofendrà als més puretes, però ja ho hem dit, el món està canviant i, amb ell, les persones i les  seves aficions durant el temps lliure. En tot cas el problema seria que només canvia en una direcció, és a dir, en favor del capital i no de la creació -en el sentit ampli de la paraula creació i el que implica en el món de les arts.

“L’art com a producte massificat és el que triomfa”

Ja ho anunciava el crític d’art Walter Benjamin amb la caiguda de l’aura: l’art com a producte massificat és el que triomfa, i una marca Hermitage a Barcelona farà guanyar pes a la ciutat. Però fixem-nos on estarà ubicat: al costat de l’hotel Vela, al port, en un complex luxós on els turistes aprofitaran per dinar o allotjar-se a preus elevats.

L’art tornarà a formar part de les elits? Després de tots els esforços de Henri Riviére i la Nouvelle Muséologie -moviment de teoria museològica de caire social; que es proposava socialitzar el museu, apropant-lo a les classes humils- ara estem fent passos gegantins cap enrere, concentrant grans “monstres” -Louvre, Guggenhem, etc.- a dins de complexos luxosos acompanyats de camps de golf, piscines i hotels de cinc estrelles. No tothom pot i vol anar a fer turisme a base de talonari. Ja ho deien alguns, que la humanitat avança tecnològicament però no humanament. Ai! Si Riviére levantara la cabeza

Baqra Cultura / baqra.net

Potser també t'interessen...