Les rodes de la transfòbia

Aquestes últimes setmanes el país sencer s’ha vist sacsejat per la notícia d’un autobús posat en circulació per l’organització ultracatòlica HazteOir, la qual es caracteritza per una forta aversió contra les identitats LGTBI+ i contra l’activisme feminista, transmetia el següent missatge: «Los niños tiene pene. Las niñas tienen vulva. Que no te engañen. Si naces hombre, eres hombre. Si naces mujer, seguirás siéndolo.»

Com és normal, aquest fet ha provocat la indignació de gran part de la ciutadania que ha vist clarament que la intenció d’aquest missatge és negar la identitat de gènere de les persones trans, especialment aquelles menors d’edat, reduint aquesta identitat a una qüestió “biologista” i “genitalitzadora” que no és res més que violència cap a les persones trans. Aquesta indignació s’ha materialitzat en un gran moviment a les xarxes socials, que va culminar en manifestacions, concentracions de rebuig i accions concretes per part de les institucions locals d’allà per on l’autobús tenia pensat passar.

En qualsevol cas, la circulació d’aquest autobús és interessant perquè visibilitza una problemàtica molt estesa i invisibilitzada a la nostra societat: la transfòbia flagrant camuflada en arguments mèdics i biològics, disfressats de falsa preocupació que només fan que legitimar un discurs que, malauradament, assassina un gran nombre de persones trans cada any.

Aquesta visibilització també ha servit per reforçar la idea que les identitats de gènere no-normatives que no s’ajusten a l’heteropatriarcat, es poden sotmetre a judici de l’opinió pública.

No obstant, aquesta visibilització també ha servit per reforçar la idea que les identitats de gènere no-normatives que no s’ajusten a l’heteropatriarcat, es poden sotmetre a judici de l’opinió pública. Hem vist un gran nombre de debats a diferents mitjans de comunicació que s’emparaven en la llibertat d’expressió com a justificació de la legitimitat del missatge de l’autobús.

Per suposat, la llibertat d’expressió mal entesa pot donar lloc al fet que missatges que promouen l’odi, com és el cas d’aquest autobús, es vegin legitimats. Malauradament, la legislació sobre la llibertat d’expressió, així com la determinació dels seus límits, és d’una extremada complexitat. És per aquest motiu que resulta important trobar una fórmula que ens permeti garantir els drets a la ciutadania, i això passa per una llibertat d’expressió que no compri arguments que discriminen col·lectius històricament oprimits.

Negar la identitat de gènere de les persones trans és un acte de violència extrem que no hauria d’estar en cap cas sotmès a debat.

Frases com la que podíem llegir a l’autobús no són innòcues; encara menys en una societat on la transfòbia es cobra moltes vides i on la validesa de la identitat de les persones trans passa per un discurs patologitzador que homogeneïtza totes les vivències sota criteris mèdics. Negar la identitat de gènere de les persones trans és un acte de violència extrem que no hauria d’estar en cap cas sotmès a debat. La identitat de gènere de cadascú és pròpia, no ve determinada per la genitalitat i és intolerable que, com a societat, permetem que es pugui posar en dubte.

És per això que cal iniciar una lluita que urgeixi les institucions i la ciutadania a acabar amb aquesta xacra que incita a l’odi i a la violència, promovent una legislació que condemni accions discriminatòries i una educació que situï al centre els valors de la igualtat i el respecte. És necessari construir una societat on totes les identitats tinguin cabuda, perquè totes les identitats són vàlides.

Alba Medrano, politòloga i activista feminista i LGTBi+

Potser també t'interessen...