Contra la indiferència

El passat mes de febrer, les càmeres ocultes de SOS-Racisme graven un experiment social en què es produeix una clara agressió racista. Malgrat moltes persones reaccionen davant l’agressió, altres transeünts responen amb una absoluta indiferència: passen de llarg simulant tenir pressa o, com s’evidencia al clip, en veure’s enmig de tal situació opten per mantenir el pas ferm endavant i mantenir també el més pervers dels silencis. Aquesta pressa poruga i aquest silenci còmplice encarnen allò que anomenarem racisme per indiferència.

 

 

El racisme per indiferència és imprescindible per a que pugui existir un altre racisme més proactiu, més activista, en definitiva un racisme militant, interessat en preservar l’“Ordre” de les coses, o en paraules de D.T.Goldberg, l’Estat racial.

Què dir, doncs, d’aquest “Ordre” de les coses? Es tracta d’un “Ordre”…

…en què d’on véns sembla definir qui ets;

…en què la “integració” és cosa dels que vénen;

…en què els drets bàsics de ciutadania els dicta l’estatus jurídic i no la residència o el treball;

…en què la representació i participació política és un privilegi excloent que silencia les veus i les necessitats dels “sense vot”;

…en què, en matèria de memòria històrica, prima que “el pasado, pasado está”, amb conseqüències catastròfiques per a la maduresa i qualitat democràtiques avui;

…en què parlar de conquesta, usurpació, imperis i llegats colonials sembla no tenir cabuda;

…en què cert “Altre” musulmà és activament construït i políticament utilitzat com a chivo expiatorio, retroalimentant el desconeixement, la por i l’estigma envers la pluralitat de persones musulmanes i d’IslamS;

…en què en els fills i filles de famílies immigrades recau un imaginari col·lectiu que continua enquadrant-los en les mateixes caselles retrògrades.

El racisme per indiferència és massa sovint el racisme d’una majoria silenciosa. És aquella majoria que decideix no immutar-se en casos de violència directa, com en el cas de l’agressió verbal del clip de SOS-Racisme. Però també és aquella majoria que ha normalitzat el racisme envers certs col·lectius de tal manera que el legitima i, en definitiva, ofereix les condicions que possibiliten perpetuar-ne la seva existència.

 

Marina Girona, antropòloga i activista pels drets de les persones immigrades.

 

Potser també t'interessen...