Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

EconomiaJustícia socialPolítica

Pobresa: en parlem molt, no fem mai prou

S’acosta el 17 d’octubre, una data que des de 1992 i gràcies a l’acord de l’Assemblea General de les Nacions Unides, recorda a la societat que la pobresa existeix i que, lluny de desaparèixer, cada dia augmenta en nombre i en severitat. En conseqüència, el compromís per eradicar-la no s’està complint. De fet, ni tan sols s’ha aconseguit reduir-la a la meitat, que era un dels vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni aprovats l’any 2000 amb el 2015 com a data límit per al seu compliment.

La renovació dels compromisos internacionals contra la pobresa, signada l’any passat a la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible, es concreta en uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que tenen com a número u posar fi a la pobresa en totes les seves formes arreu del món en els pròxims quinze anys. Inclouen també reduir la vulnerabilitat, la fam i la desigualtat en i entre els països durant aquest període.

Però, encara avui, un de cada cinc habitants del planeta viu en situació de pobresa. I per això anualment cal alçar la veu per generar consciència, mobilitzar la ciutadania i fer que tots plegats, començant pels poders públics, reaccionem davant d’una situació injusta, indesitjable i inacceptable. Forma part de la lluita per reduir els índexs de pobresa que avui tenim arreu del planeta.

Nova mirada sobre la pobresa

Entendre per què hi ha persones empobrides i què significa per a elles viure en la pobresa és el primer pas per combatre-la. Ja fa uns anys que, a casa nostra, denunciem una pobresa cada dia més extensa i més severa. Això significa que s’incrementa el nombre de persones que pateixen situacions de risc d’exclusió i que els dèficits i les dificultats que els impedeixen sortir del cercle de la pobresa són cada vegada més greus.

La pobresa la determina, d’entrada, la insuficiència d’ingressos, però aquest indicador és només un dels factors que la defineixen. N’hi ha d’altres que ens proporcionen una imatge més acurada de la pobresa, com ara l’índex AROPE (At-Risk-Of Poverty and Exclusion), que mesura diverses variables complementàries als ingressos que tenen a veure amb l’exclusió. Tots dos indicadors són relatius: el llindar de la pobresa s’estableix a partir de la mitjana de la renda nacional (es considera pobres aquells que viuen en llars amb ingressos inferiors al 60% de la mitjana), mentre que “en risc de pobresa i exclusió” hi estan també les persones que pateixen una privació material severa (mesurada a partir de nou ítems bàsics, dels quals no en podrien pagar almenys quatre) i les que viuen en llars amb baixa intensitat de treball (segons el nombre de mesos treballats al cap de l’any per part dels membres en edat laboral).

Aquesta nova manera de mirar la pobresa ens indica que es tracta d’un fenomen multifactorial. En la realitat de cadascú hi intervenen nombrosos elements i la persona empobrida pateix múltiples situacions que interactuen i que la poden portar no només a l’exclusió, sinó també a circumstàncies amb problemàtiques diverses. Pensem, per exemple, en l’estat de salut –física i mental, amb patologies de tot tipus—, en problemes relacionals o en el deteriorament de les competències i les capacitats individuals.

Cal recordar que la pobresa es genera en una societat fonamentada en un sistema socioeconòmic que busca el benefici individual i oblida l’objectiu fonamental del bé comú i la construcció d’una societat justa i equitativa, on es doni una veritable redistribució de les riqueses. Avui aquesta no es produeix i al nostre país les desigualtats són cada dia més grans; la riquesa material es concentra en menys mans i els rics són cada cop més rics, mentre que la població empobrida augmenta i pateix dificultats i mancances amb una severitat impensable fa uns anys.

Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa

La plataforma Pobresa Zero – Justícia Global –formada per més de 3.200 entitats socials, de pau, drets humans i cooperació, així com sindicats, col·legis professionals, universitats i altres organitzacions— denuncia cada any aquestes injustícies amb motiu del Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, el 17 d’octubre. Apel·la a la corresponsabilitat de tota la societat, i en especial dels nostres representants polítics, per canviar la tendència actual i atacar-ne les causes.

Aquest any ho farem un cop més. Prenent com a referència les demandes plantejades en la darrera campanya, ‘Posa-t’ho a l’agenda! 12 fronts en la lluita contra les desigualtats’, concretades en 41 mesures, el 7 d’octubre celebrarem una jornada de treball amb les administracions públiques, els grups parlamentaris i el tercer sector social per avaluar els avenços assolits en el darrer any i traçar un full de ruta viable de cara al proper. Debatrem amb experts i representants polítics al voltant de tres eixos –Benestar i Drets Socials, Fiscalitat i Migracions— per contrastar visions sobre el grau de compliment de les 41 mesures i, a partir d’una diagnosi acurada de la situació, formular el nostre pronunciament d’enguany, que farem públic el dia 17 d’octubre.

Teresa Crespo, portaveu de Pobresa Zero – Justícia Global


Podeu trobar tota la informació sobre la jornada del dia 7 d’octubre al blog de Pobresa Zero – Justícia Global: pobresazero.wordrpress.com

Articles relacionats
Economia

Lluitant contra la desigualtat: el paper clau de l'impost de successions

DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

DemocràciaPolítica

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut