Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

DestacatsJustícia socialPolíticaTema Central

Quina confluència i per a fer què?

 

Confluència política

Guanyar

Guanyar. Aquest és l’objectiu que té la gent d’ICV. I guanyar per canviar les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes. Aquest dies els debats polítics marquen l’agenda mediàtica, però a les nostres ciutats i pobles, l’atur, els desnonaments, la pobresa energètica i els atacs a la sanitat i educació pública són el que han d’afrontar les classes populars en el seu dia a dia.

I guanyar a Catalunya. Fa poques setmanes la comunitat educativa tornava a sortir al carrer davant del nou atac a l’escola pública que està posant en marxa la Generalitat amb l’eliminació de línies de P3. Guanyar per a defensar els interessos de la gent. Catalunya necessita d’un gran espai d’esquerres capaç de construir un projecte de país al servei dels interessos de la gent, un espai que no només tingui la voluntat de ser l’espai hegemònic de l’esquerra sinó que vulgui disputar la hegemonia a CDC en el camp social i nacional.

Per a fer-ho possible situem en el centre del debat la necessitat de construir un gran espai de l’esquerra catalana, el PSUC del segle XXI, un gran moviment, amb presència arreu del territori, tranversal, divers i preparat per a governar.

I ho volem fer amb un mètode: la cooperativa política. Sens dubte serà un procés complex, que haurà de sumar cultures polítiques diferents, però que només tindrà sentit si ho fem des la cooperació i no la competició entre espais. No hi ha res més neoliberal que competir, no hi ha res més vell que fer política com l’ha fet el bipartidisme.

“No hi ha res més neoliberal que competir, no hi ha res més vell que fer política com l’ha fet el bipartidisme”

La cooperativa política ha de ser un mètode per construir des de baix, a partir del debat al territori, que ens permeti superar la lògica de coalició i, com expliquem als document de l’Assemblea Nacional d’ICV, on cada persona hi participi directament amb el seu vot, a nivell individual, amb processos que nosaltres entenem que haurien d’incloure primàries. Un projecte a partir d’objectius i propostes concretes, des del treball conjuntament a les lluites.

I, alhora, ha de permetre aportar i mantenir el millor de cada cultura política. Aquest és el potencial que va demostrar En Comú Podem. ICV ho vol fer aportant tres elements que són claus, al nostre entendre, per al futur espai de l’esquerra a Catalunya. En primer lloc, amb un projecte que situï la lluita contra el canvi climàtic al centre del seu programa. Com explica Naomi Kleim al seu darrer lliure, lluitar contra el canvi climàtic és la millor manera de lluitar contra el neoliberalisme i superar el capitalisme. En segon lloc, amb una connexió amb el món del treball, que avui articula bona part del conflicte social. ICV pot servir de pont entre el precariat i treballadors i treballadores que estan protagonitzant conflictes a nombroses empreses en els darrers anys. Si vàrem aturar Ciutadans en la darrera campanya electoral va ser a partir de les seves propostes de dretes en matèria laboral que malauradament avui són també en l’acord amb el PSOE. I, finalment, el feminisme, la lluita pel drets de les dones, contra la violència masclista i enfortint els lideratges femenins.

“Lluitar contra el canvi climàtic és la millor manera de lluitar contra el neoliberalisme i superar el capitalisme”

En definitiva, construir per guanyar, cooperar i no competir. I, sobretot, tenir present que fem política per canviar la vida de la gent, especialment de la nostra gent, les classes populars.

 

David Cid (@ciddavid), Marta Ribas (@martaribasfrias) i Ernest Urtasun (@ernesturtasun)
Coordinació i portaveu d’ICV (@iniciativa)

 

De l’èxit electoral a la confluència política

A la 6a Assemblea d’EUiA (2012), vam definir la necessitat d’un nou espai polític transformador a Catalunya que anés més enllà del que ja representava la coalició entre ICV i EUiA (i les EPM en l’àmbit municipalista), perquè vèiem que els canvis socials, polítics, generacionals i culturals del moment reclamaven de nous dispositius unitaris més amplis per canalitzar-los políticament.

I ho vam portar endavant, amb d’altres, amb experiències com Barcelona En Comú, on forces amb trajectòria institucional com ICV i EUiA vam entendre que era necessari sumar energies amb noves formacions com Podem, amb nous moviments ciutadans com Guanyem Barcelona, i comptant amb el lideratge d’una activista com Ada Colau, per guanyar l’alcaldia de Barcelona. Després han vingut altres experiències, com Catalunya Sí Que Es Pot, o En Comú Podem, amb aprenentatges i resultats molt valuosos per encarar un futur compartit de les forces de canvi.

El repte ara és transitar de les experiències electorals a un instrument amb dimensió política i social de caràcter permanent, capaç de vertebrar socialment experiències alternatives de gestió de la vida quotidiana, de crear una nova hegemonia cultural del bé comú, i de reforçar la base electoral i l’acció a les institucions de les candidatures confluents, amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les classes populars i d’aprofundir la democràcia, en una Catalunya que pugui decidir el seu futur com a poble.

Cal posar l’acció política i programàtica i els valors comuns per endavant de tot, amb respecte per les trajectòries i el bagatge positiu que aporta cada força confluent i la ciutadania compromesa, i amb voluntat de presentar a la societat una proposta plural i unitària al màxim. Un instrument català sobirà, que tingui aliances plurals en un Estat espanyol que és plurinacional, i que es relacioni amb les diverses forces de canvi a Europa i el món, com ja hem vingut practicant.

Toni Salado (@tonisalado)
Coordinador de Política Institucional i Programa d’EUiA (@EUiA_cat)

 

Donar forma a la confluència per a governar

La irrupció de la gramàtica política sorgida del 15M ha tingut un impacte especial a l’esfera política catalana. Noves forces i noves formes de fer apareixen en un espai on, a diferència de la resta de l’Estat, hi viuen múltiples organitzacions polítiques. Un espai que ha fet implosió tot incorporant diferents sensibilitats que o bé no s’hi havien vist mai referenciades o bé se n’havien apartat. Un espai polític que gràcies a aquest creixement ha aconseguit ser primera força en unes eleccions generals.

Durant aquest cicle electoral, les diferents organitzacions que conviuen en aquest espai polític han teixit aliances als tres nivells institucionals: municipal, autonòmic i estatal. Aliances, però, asimètriques. Electoralment tenim tres caps identificables: els ajuntaments del canvi (amb Barcelona en Comú com a vaixell insígnia), Catalunya Sí Que Es Pot i En Comú Podem. Tres caps sense cos. Tres plataformes que no tenen un reflex organitzatiu clar. Donar cos a les confluències és el repte que encarem un cop tancat –o potser encara no- el cicle electoral.

L’aposta confluent és clara per a tothom però quan ens allunyem de les eleccions i entrem al terreny organitzatiu és on salten els primers dubtes. L’organització no ha de ser mai el fi, sinó el mitjà que permeti una millor tasca al territori i a les institucions. Per tant, a l’hora de plantejar-la cal que valorem quina serà la fórmula més eficient per sobre de quina és la fórmula més segura per a cada organització.

Serà necessari, doncs, que les diferents sensibilitats que s’aixopluguen sota el paraigua de la confluència se sentin còmodes. Diferents sensibilitats, d’àmplia base social, demanen diferents formes de fer però alhora s’han de sentir referenciades en el resultat visible de la confluència, sobretot en les propostes i en els referents.

Però alhora és necessari que la base social d’aquest espai polític es reconegui a sí mateixa i actuï conjuntament. Crear un demos que sobrepassi les organitzacions és vital pel sosteniment de l’aposta confluent.

Combinar aquests dos eixos requerirà esforç i generositat per part de tots. Ara que no tenim deadlines electorals a l’horitzó, cal que dediquem temps a proposar des de cada espai quins han de ser els següents passos. Sense presses i respectant d’idiosincràsia de cada actor, segur que aconseguim assolir l’objectiu comú.

 

Marc Bertomeu (@MarcBertomeu)
Secretari General Podem Barcelona (@Podem_BCN)

 

Confluir per guanyar les institucions per a la gent comuna

En els anys finals del segle XX i els primers del segle XXI es va viure al nostre país un allunyament de la ciutadania, i especialment dels joves, de la política institucional. En una època d’auge del neoliberalisme, la gent comuna més activa políticament va optar per participar en moviments socials o en alguns partits que no van poder aconseguir grans resultats electorals.

No obstant això, el cicle de mobilitzacions socials que es realitzen des de mitjans dels 2000 amb el catalitzador del 15M i amb la constatació que hi ha “sostres de vidre” a l’acció política desenvolupada únicament des del carrer, acaben donant lloc a la materialització de l’anomenat “assalt institucional” per part de candidatures ciutadanistes en algunes de les principals ciutats de l’estat espanyol.

Aquests canvis electorals i polítics ens mostren que, quan sumem i confluïm, podem guanyar. I també apunten a la necessitat de crear un nou espai que possibiliti i tingui com a gran objectiu obrir una nova etapa en la política catalana, desencallant l’actual situació de paràlisi i confrontació. Un nou espai eminentment ciutadanista, plural i divers, que sigui capaç d’il·lusionar i incorporar a tota la gent comuna i articulat al voltant dels següents principis polítics:

  • La defensa dels drets socials bàsics i els béns comuns.
  • La regeneració democràtica, la transparència i la lluita contra la corrupció
  • La sobirania real i integradora. És a dir, sobre qüestions territorials (amb el referèndum com a peça bàsica per poder avançar), però també sobre el model econòmic, hidrològic o energètic, sobre els propis cossos (per exemple els drets de gènere o LGTBI) i sobre les pròpies ments (llibertat d’expressió, etc.).

Un espai, en el qual puguin confluir també les persones que formen part d’organitzacions polítiques ja existents, aportant el millor de la seva experiència i aprenent col·lectivament d’aquelles coses que cal millorar.

Un espai polític que s’articuli a partir d’objectius i pràctiques concretes, altament participatiu i amb uns exigents criteris ètics en el seu funcionament intern, i també amb vocació de donar lloc a candidatures electorals guanyadores, de majories, com les que ja s’han vingut donant el 2015.

En definitiva, un espai que ens ha de permetre transformar les institucions en benefici de la gent comuna i fer que l’onada de canvi ja iniciada es torni imparable.

 

Barcelona En Comú (@bcnencomu)

Articles relacionats
DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

DemocràciaPolítica

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

PolíticaUnió Europea

Entrevista a Carlos Corrochano: El futur de la Unió Europea

25 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut