“La nova política tendeix a pensar que la privacitat és una cosa que no és important”
Gemma Galdón Clavell (@gemmagaldon) és doctora en Polítiques Públiques i màster en Gestió Pública, sòcia fundadora i directora de l’empresa tecnològica Eticas Research & Consulting i membre del consell assessor de Privacy International. Les seves àrees de recerca són la proliferació de la vigilància en entorns urbans, les polítiques locals de seguretat, la policia de proximitat, la seguretat en grans esdeveniments, la relació entre la privacitat i la tecnologia i les ciutats intel·ligents. És la responsable de l’àrea de Tecnologia, Privacitat i Seguretat de Podemos.
Et defineixes com experta en tecnologies intensives en dades. Com a tal, podries explicar-nos quines són aquestes tecnologies i quina és la seva importància a nivell social?
Efectivament, jo sempre dic que treballo amb tecnologies intensives en dades. Tecnologies que per definició basen la seva operativa, o una part d’aquesta, en la captura de dades personals i en la creació de registres, uns registres que en darrera instància esdevenen inesborrables. Quan tu generes una dada queda per sempre; el que jo intento estudiar és l’impacte social d’aquesta perdurabilitat, i també, quines maneres hi ha de minimitzar les conseqüències negatives d’aquests processos de registre constant de la nostra activitat que tenen enormes implicacions socials en termes de privacitat.
Hem d’entendre que la incorporació de les noves tecnologies a la nostra quotidianitat comporta, per se, un impacte social i ètic negatiu?
No, el que comporta sempre és un impacte. Tota incorporació d’una tecnologia en una societat té conseqüències, bones i dolentes. El problema és que, com que les tecnologies ens sedueixen a tots tant, ens costa molt ser crítics i tendim a minimitzar les conseqüències negatives. Jo crec que el nostre repte és seguir creient en la tecnologia perquè ens aporta moltes coses positives. Però precisament per mantenir aquestes coses bones hem de ser capaços de capar aquestes conseqüències dolentes, o com a mínim d’entendre-les per a tractar-les.
“La privacitat és un dret fonamental i tant els poders públics com la societat han de vetllar per protegir-lo”
Entenent que actualment la xarxa és la tecnologia intensiva en dades més utilitzada, quina opinió tens de com la utilitzem? Som prou curosos alhora de fer-la servir?
Segurament en el nivell individual falta formació i sensibilització, però a mi no m’agrada posar només la responsabilitat en el consumidor/ciutadà. Penso que hi ha altres entitats que tenen més responsabilitat: el regulador, el govern i també les empreses que participen d’aquest espai. La privacitat és un dret fonamental i, com a tal, tant els poders públics com la societat en el seu conjunt han de vetllar per protegir-lo. La privacitat no és només un tema individual, és un tema col·lectiu. Quan tu et baixes una aplicació que et llegeix les dades del mòbil, no només estàs compartint les teves dades, estàs compartint les meves si em tens a mi com a contacte telefònic o si m’envies un whatsapp o si interactues amb mi d’alguna forma. Per tant, és un dret que quan tu decideixes vulnerar-lo no estàs decidint només sobre tu, sinó sobre el teu entorn.
De vegades, vivim la xarxa com un espai on trobem més llibertat que a la vida analògica, amb menys barreres a l’expressió, a l’accés a la informació… Més regulació comportaria necessàriament menys llibertat en aquest entorn?
La xarxa és un espai que té una particularitat, no menor, que encara ens costa d’entendre i conceptualitzar com a societat. Tot el que fas a la xarxa queda registrat. És a dir, qualsevol cosa que fas a la xarxa es converteix en memòria obligatòria i, per tant, no tens la possibilitat ni de reinventar-te ni de canviar de poble ni de canviar-te el nom. Per tant, hi ha decisions que pots prendre ara mateix que en el futur poden anar en contra teva i que pots voler eliminar. Hem de saber en quines condicions hem de poder eliminar aquestes dades, per exemple, o hem de ser molt conscients d’on quedaran guardades aquestes dades i qui podria anar a rescatar-les. La regulació al final és posar normes, normes que no tenen perquè limitar, si no donar-te la seguretat de saber que t’estàs movent sobre un terreny sòlid.
“Qualsevol cosa que fas a la xarxa es converteix en memòria obligatòria”
Com poden regular els estats una xarxa que és global? Si no són els estats, qui ho hauria de fer?
La xarxa no és una cosa aïllada, és un espai global on el que hi ha són diferents ens (essencialment empreses) que l’alimenten. Aquest fet planteja el repte de que cada ens-empresa que hi opera es deu a la legalitat del seu país. Però per la globalitat d’aquest espai interacciona amb d’altres empreses i amb usuaris que tenen marcs legals diferents – l’europeu i el nordamericà- sense que hi hagi una regulació global amb capacitat de donar una resposta harmonitzada. En aquest sentit, segurament, s’haurà de caminar cap a un model de regulació global i la pugna serà sobre quin model normatiu s’imposa. En aquesta decisió també jugarà un paper l’opinió que com a ciutadans de la societat global tinguem respecte d’un sistema o d’un altre.
Sovint la ciberseguretat ha tendit a plantejar-se com a excusa per exercir un major control sobre la ciutadania mitjançant el pretext dels riscos tecnològics. Què hi ha de realitat i què de mite?
Crec que és una realitat incontestable. I, de fet, és una cosa curiosíssima, tothom vol que l’altre sigui transparent però ells volen mantenir-se opacs. A més, a més, penso que hi ha una deriva molt perillosa, la de demanar absolutament tot sota una premissa que és molt falsa: la premissa de que si tinguéssim accés a les dades, si tinguéssim la informació, podríem prendre millors decisions. I això no és així. Històricament no ha estat així. Hi ha molts problemes globals que no resolem tot i que sabem que existeixen i quina és la solució. Coses molt concretes i molt presents: el drama dels refugiats. Tenim la capacitat i els coneixements per rescatar-los a tots. Tots tenen telèfon mòbil i, per tant, els podem geolocalitzar. No tenim un problema de falta d’informació, no és que ens falti el coneixement, és que ens falta voluntat política.
“La nova política se sent orgullosa de tenir registres de participació electrònics i estem generant bases de dades que no sabem protegir”
La venda de dades de persones usuàries de la xarxa s’ha convertit en una font de finançament per a moltes empreses. Hi ha marxa enrere? Estem totalment venuts? Què podem fer?
En aquest tema hi ha una distorsió entre realitat i aspiracions i és que si bé es cert que molts accionistes creuen que a la llarga el valor de les dades serà molt, encara no està demostrat que les dades siguin el petroli del segle XXI. De fet, els guanys econòmics de les empreses que es dediquen a la venda de dades no són tants. Per tant, hi ha una promesa que no s’està acomplint. El que passa és que els accionistes, els inversors, creuen que en un futur sí que es guanyaran molts diners, i això ha fet que hi hagi moltes empreses molt capitalitzades en base a una bombolla. Ara haurem de veure si la bombolla es consolida i es converteix en un nou mercat o si explota. I jo penso que té molts números d’explotar perquè es vegi que al final tenir moltes dades no et permet vendre més productes, que és el que interessa.
Ets responsable de l’àrea de Tecnologia, Privacitat i Seguretat de Podemos. Quins són els reptes del proper govern de l’estat en aquesta àrea?
Els reptes són tots. Però el primer es que els actors de la nova política siguem capaços d’entendre com d’important és la privacitat. La primera guerra és que s’ho creguin internament. Això és una tasca molt i molt difícil perquè la nova política encara està molt venuda al paradigma de la total transparència a molts nivells i tendeix a pensar que la privacitat és una cosa que no és important. Em temo que ens en adonarem quan ja sigui massa tard. M’explico. Per exemple, la nova política es sent orgullosa de tenir registres de participació electrònics i el que estem fent és generar bases de dades de la gent que ens dóna suport que no sabem protegir. En un context polític diferent això és terriblement perillós.
Alba Molina Serrano
@AlbaMoSe
