El 8 de març i els homes

«És impossible valorar massa alt els sacrificis que hem fet per evitar que el nostre moviment s’alliberi de la idea de la guerra de sexes».
Evelyn Sharp, sufragista.

 

L’origen de la jornada del 8 de març

Hi ha diverses versions sobre la prehistòria de la jornada del 8 de març, que va aparèixer -no cal oblidar-ho- com a Dia Internacional de la Dona Treballadora. Sigui quin sigui l’origen de la diada, hi estiguin a l’arrel les treballadores tèxtils nord-americanes o bé el moviment de dones per la pau o encara la gran manifestació de dones russes pel final de la guerra i per la subsistència de les seves famílies, el que està clar és que el moviment de les dones ha considerat sempre que la seva causa era de forma indestriable la de tota la Humanitat: la pau i el final de la guerra, la subsistència i la dignitat pròpies i la dels seus, la revolució social. No debades, als Estats Units, per exemple, la lluita de les dones va anar lligada a la de la població afroamericana per l’abolició de l’esclavatge. Com veiem, des de sempre, totes les igualtats van de la mà.

Recordem que, quan el moviment de dones, sobretot als països anglosaxons, va plantejar des de mitjan segle XIX el dret de les dones al vot, va haver-hi una part dels homes que s’hi van sumar i van constituir associacions pròpies, com, per exemple, la Lliga d’homes pel sufragi femení. Es tracta tan sols, però, d’una qüestió de solidaritat?

Solidaritat masculina

Alguns homes, trencant la complicitat entre si, van considerar que els drets de les dones eren drets humans i que ells no podrien ser lliures mentre no ho fossin elles. Per això, tot i les resistències, mica en mica, en el terreny legal la igualtat ha anat avançant. Una altra cosa és la igualtat a la vida quotidiana: desigualtat de salaris, de temps personal, de possibilitats de promoció social per part de les dones. La igualtat significa desmuntar els privilegis que encara conservem els homes i que sovint defensem aferrissadament.

“La igualtat significa desmuntar els privilegis que encara conservem els homes”

El moviment de les dones ens interpel·la als homes

Hi ha tot un seguit de problemes que les dones han posat sobre la taula i que qüestionen la nostra posició com a homes. N’esmento només alguns:

  • Les violències masclistes, que ens plantegen la necessitat de revisar la nostra posició al món i les nostres emocions.
  • La cura de les persones, que cal posar al centre de la vida i de les relacions. Canviar les prioritats de la vida pública i posar-les en consonància amb el que les dones han defensat sempre: cal posar el món productiu al servei del reproductiu.
  • Feminitzar, en conseqüència, l’educació i la política, aprenent dels sabers femenins en les relacions amb les criatures, en les resolucions dels conflictes i en la presa de decisions. Deixar enrere la violència i la seva màxima expressió, la guerra, tan lligades amb la masculinitat des de sempre.
  • L’ecofeminisme qüestiona també la nostra relació amb la natura, de la qual formem part, canviant el patró de domini i destrucció en ares de la producció pel bé de l’harmonia i la sostenibilitat.

 “Cal deixar enrere la violència i la seva màxima expressió, la guerra, tan lligades amb la masculinitat des de sempre“

 Un nou contracte sexual

El vell contracte sexual, pel qual els papers socials d’homes i dones estaven fixats i es consideraven inamovibles, l’ha superat ja des de fa temps el moviment de les dones, de forma pacífica. I això ens obliga als homes a moure’ns també.

Ara bé, podem reaccionar de dues maneres:

  • O bé considerem el moviment de les dones com una amenaça i reaccionem defensivament, com fan els neomasclistes o ultramasclistes;
  • o bé el mirem com una oportunitat de revisar-nos a nosaltres mateixos, de repensar què fem amb les nostres vides, amb les nostres relacions, de fer el nostre camí d’alliberament paral·lel al seu.

Està clar que el primer camí només ens porta a la guerra de sexes i a augmentar encara més el dolor que hi ha al món. Canviem, aprofitem l’oportunitat que elles ens ofereixen. Com dèiem al començament, el moviment de dones sempre ha estat inclusiu i global. Podem fer-ho, és la nostra responsabilitat.

L’actriu Meryl Streep, en la presentació del film Sufragistas, va dir: «No sóc feminista; sóc humanista». No, senyora, el feminisme és l’humanisme del nostre temps. I els homes podem i hem de participar-hi.

 

Juanjo Compairé (Homes Igualitaris-AHIGE Catalunya)

Potser també t'interessen...