Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Transició ecològica

L’amenaça constant a l’Ebre

lo-reiu-es-vida-ebre-jev
Una vegada més, les Terres de l’Ebre i Catalunya ens trobem en alerta per la planificació hidrològica que es fa a l’Estat espanyol sobre el riu Ebre. Aquest cop, el motiu és el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, recentment aprovat.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), des de la derogació del transvasament l’any 2004, ha treballat intensament perquè des de les administracions competents mai més no es fiquessin damunt la taula transvasaments com el de l’any 2000, amb el famós Plan Hidrológico Nacional del Govern d’Aznar, amb el ministre Jaume Matas al capdavant.

En aquest moment, en la redacció dels plans de conca, no tenim damunt la taula directament cap transvasament. Als plans de conca es determina l’estat de cada riu, es fixa quin rius tenen aigua i a quins els fa falta, seguint la lògica franquista de “la España húmeda y la España seca” de fa 70 anys, amb l’objectiu de portar aigua del nord cap al sud.

En el cas del Xúquer i del Segura, els plans aprovats recentment fixen uns dèficits de 400 hm3 a la conca del Segura i 275 hm3 a la del Xúquer. També el Pla de Conques Internes de Catalunya fixa un dèficit a curt termini de 62 hm3, ampliables en el futur fins a 189 hm3, mentre que a l’Ebre es fixa un irrisori cabal ecològic entorn als 100 m3/s de mitjana anual, totalment insuficient per mantenir el tram final de l’Ebre, el Delta i la mar de l’Ebre, la gran oblidada.

Aquests plans de conca s’havien de fer seguint els criteris de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), i estaran vigents des de l’any 2015 fins al 2021. A la pràctica, els plans de conca estan fets a gust dels interessos econòmics i poders fàctics existents a cada riu i totalment d’esquena als requeriments de la DMA i de la pròpia Comissió Europea que, en diverses ocasions, ha alertat el Reino de España del fracàs absolut que representa la implantació de la Directiva d’Aigües.

El proper Govern espanyol, durant el període 2015-2021, haurà de fer un nou Plan Hidrológico Nacional, on ajuntarà tots els plans de conca existents i intentarà donar la mateixa “solució” que es ve donant des del franquisme, la de connectar “la España húmeda con la España seca” amb transvasaments i, més concretament, amb el transvasament de l’Ebre, ja que el del Tajo al Segura ja el tenen exprimit al màxim.

Aquesta és la lluita de fons de la Plataforma: evitar que aparegui de nou una llei o un reial decret amb un transvasament. Per sort, tenim una eina immillorable com és el Delta de l’Ebre, un espai estratègic a escala europea en la migració de les aus, amb un gran reconeixement ambiental tant europeu com internacional i, fins i tot, recentment declarat Reserva de la Biosfera.

El Delta de l’Ebre és un espai extremadament fràgil i malalt, amb greus problemes fins al punt de desaparèixer físicament per la manca de cabals i sediments i amb l’espasa de Dàmocles del canvi climàtic; alhora, però, és la millor eina que tenim per cohesionar el territori més enllà de les Terres de l’Ebre, i també per ficar damunt la taula els problemes de gestió de l’aigua, tant en la quantitat (cabals) com en la qualitat (contaminació) i els usos (abastament i regadius).

No és feina fàcil qüestionar la planificació hidrològica perquè, en definitiva, estem qüestionant els models de desenvolupament socioeconòmic i el desequilibri territorial, però la tasca feta durant tants i tants anys per molta gent anònima deixa en evidència que amb constància es va avançant.

Des de la PDE ens reactivem en tres fronts de treball per treure’ns de sobre aquesta amenaça constant del transvasament. Un front jurídic, amb una denúncia al Tribunal Suprem; un front adreçat a les institucions europees, tant del Parlament com de la Comissió, perquè penalitzin l’Estat espanyol per l’incompliment de les Directives d’Aigua, Hàbitats i Aus; i, finalment, un front de mobilització social al carrer que comença amb la manifestació d’Amposta del 7 de febrer i que tindrà continuïtat la propera primavera amb més mobilitzacions de caire europeu.

Us convidem a participar a aquestes mobilitzacions, fer del blau de l’Ebre el vostre color per cridar ben fort  LO RIU ÉS VIDA!

Us esperem a Amposta, tots sumem, tots som imprescindibles!

Susanna Abella Codorniu
Membre de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE)

Articles relacionats
Transició ecològica

Turisme i aigua

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

Número 123Transició ecològica

Per unes economies que estiguin al sosteniment de la vida

Transició ecològica

La gestió de la sequera: desafiaments i desigualtats en l’ús de l'aigua

45 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut