Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

DestacatsEducacióJustícia socialPolítica

La gent es pensa que la LOMCE no s’aplica a Catalunya

Una cosa és dit i l’altra és fet. En la política espectacle i el periodisme de declaracions pesa el que es diu. El que queda, però, és el que es fa. La consellera Rigau ha estat molt amatent a dir coses que no ha fet i a fer coses que no ha dit.

No ha dit que el seu Govern ha reduït la despesa educativa per alumne més de 1.000€/any. No ha dit que la pèrdua d’un 17% del pressupost del Departament d’Ensenyament ha impactat molt més sobre l’educació de zero a tres anys (se n’ha suprimit la partida) i en l’alumnat amb més necessitats. L’actuació global sobre la pobresa i les condicions de vida de l’alumnat hauria d’haver estat la gran prioritat d’aquest mandat. Després d’anunciar moltes vegades un increment de les beques, el pressupost encara és inferior al que hi havia el 2010.

“La pobresa manté la tendència al creixement de l’escola pública“

No ha dit que els diners destinats al concert educatiu han disminuït entorn d’un 5%, per legislació estatal, que és un percentatge inferior al total de la pèrdua salarial (propera al 15% i anàloga al professorat de la pública) i inferior a la caiguda del pressupost. És a dir, les empreses segueixen rebent els diners que rebien (encara que sempre cobren amb retard) i mantenint estable el nombre global d’alumnes. Mentrestant, la xarxa pública ha entomat quasi 400.000 alumnes més dels que hi havia el 2009 amb menys pressupost, menys professorat i menys personal de suport. El Govern, malgrat el creixement de la població escolar, ha deixat de construir centres, mantenint un nombre estable d’uns mil barracons. El Departament ha optat per “inquibir” (sic) més alumnes per aula i més aules per escola. Tot i que la normativa d’escolarització i la llei de pressupostos estan fetes per afavorir la matrícula a l’escola concertada, la pobresa manté la tendència al creixement de l’escola pública.

La consellera va dir, amb gran ressò mediàtic, que s’oposava a la LOMCE. Però no ha dit que només va recórrer al Constitucional els articles referents a les competències del Govern i del control de currículum.

No hi ha cap recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern de Catalunya contra la pèrdua de funcions del Consell Escolar dels centres, ni contra la pèrdua de pes de l’educació pública, ni contra la segregació de l’alumnat en “trajectòries” sense continuïtat, ni contra les revàlides… La LOMCE s’aplica en tots els aspectes que ja estan en vigor. La prova és que ni el Govern espanyol ni el PP no han presentat cap demanda contra la consellera per incomplir la LOMCE, i, de ganes, en tenen, com s’ha vist. Encara ara, molta gent està convençuda que la LOMCE no s’aplica a Catalunya. Com que no s’ha dit… Però s’ha fet… dissimuladament. Hi ha dos trucs d’invisibilitat que no fallen gaire.

Un, clàssic, és publicar els canvis normatius al juliol, quan els centres ja tenim el curs vinent mig preparat: horaris, materials, sortides… L’altre truc és publicar els canvis en normatives de baix rang legislatiu: resolucions i ordres. Un decret requereix el debat en el Consell Escolar de Catalunya. En aquests debats, el Consell Escolar, tot i la seva desequilibrada composició, ha recomanat al Govern coses com ara retardar un curs la selecció de direccions de la LOMCE, que dóna a l’Administració la possibilitat d’imposar el seu candidat. El Govern ha ignorat aquestes recomanacions que haurien tingut el suport de la comunitat educativa i que no suposaven un desacatament directe. De fet, el País Basc va negociar amb el Ministeri salvaguardar algunes qüestions com aquesta i no sembla que hagi causat cap problema. D’aquesta manera, han arribat als centres les instruccions que trenquen el caràcter democràtic del govern dels centres; el Consell Escolar dels centres perd la seva potestat sobre el projecte educatiu i sobre l’elecció de direcció o de personal. És més, el Departament no s’ha entretingut a recordar que el Consell Escolar conserva la facultat d’aprovar el pressupost del centre, que és una capacitat important de control públic.

Hi ha dues mesures que el Govern ha tirat endavant i que cal valorar. La creació d’una modalitat (d’aplicació voluntària) de 4t d’ESO que permet accedir al graduat “acadèmic” i al “professional” sense segregar l’alumnat, i el manteniment dels antics PQPI, que ara es diuen Programes de formació i inserció (amb poques places), per a l’alumnat que no obté el graduat. Són dues mostres del fet que es pot mitigar l’impacte de la LOMCE, si es vol, i sense desobeir-la directament.

En canvi, lamentablement, s’ha tirat endavant la prova de tercer de primària, fins i tot pressionant sense miraments les famílies, l’alumnat i els centres que no la volien fer, i no veiem cap actuació encaminada a parar les revàlides. Són elements estratègics de control del sistema: qui posa l’examen controla el currículum i els fluxos d’alumnes que podran seguir estudiant.

“La conselleria ha fet complir totes les sentències que han imposat una quota de castellà”

Ni tan sols en el tema de la immersió lingüística, amb la demanada explícita de quasi tota la societat catalana, i un estrellat mediàtic que ha donat grans rèdits polítics, s’ha aguantat la paraula. La conselleria ha complert i ha fet complir totes les sentències que han imposat una quota de castellà en determinades escoles.

El més dur és que ni el que s’ha dit ni el que s’ha fet no són els elements estratègics que permetrien una millora educativa i social. El discurs dominant, neoliberal, sobre l’educació no sembla haver de respondre a la realitat.

I la realitat, tossuda i aspra, viva i aferrada a l’esperança, és que cada dia obren les escoles, i fan, fan, fan… fan coses reals.

 

Montse Ros i Calsina

Articles relacionats
DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

DemocràciaPolítica

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

PolíticaUnió Europea

Entrevista a Carlos Corrochano: El futur de la Unió Europea

14 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut