Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Entrevistes

Entrevista: Genoveva Seydoux

genovevaFotògrafa. Viu a Tarragona. Afectada per Sensibilitat Química Múltiple (SQM).

“La no assistència mèdica significa que ens hem de ‘curar’ sols, que som malaltes cròniques sense seguiment mèdic”

1. Creus que la teva assistència sanitària s’ha vist minvada els últims anys?

Minvada no, senzillament anul·lada. He passat de rebre assistència sanitària amb especialista (de debò) de les malalties SSC al Clínic de Barcelona a no rebre’n absolutament cap. El Clínic em va donar l’alta perquè ja no vivia a Barcelona, i em va derivar a la pseudounitat del Joan XXIII (Tarragona). Una unitat on l’especialista és reumatòleg i no té idea de SSC, essent perillós per a la salut de les afectades. Per posar un exemple: em va recomanar anar a la piscina a nedar quan el cloro és potser un dels primers elements que desencadenen les intoxicacions en les persones afectades d’SQM.

La no assistència mèdica significa que ens hem de ‘curar’ sols, que som malaltes cròniques sense seguiment mèdic. És a dir, hem de trobar en solitari les coses que ens facin estar millor o que ens evitin empitjorar massa -mascareta, alimentació, etc-. Vol dir que si tinc crisis agudes no puc trucar a ningú, no rebo cap assistència. Vol dir que aquestes malalties de Sensibilitat Central no estan sent investigades, ni se’ls aporta cap atenció com podria ser que el personal sanitari n’estigués al corrent, que no fes servir perfums, que hi hagués pautes per tractar les afectades, etc. A dia d’avui no hi ha cap campanya de sensibilització real de la població, es continuen posant ambientadors (ultratòxics) a llocs públics, es continua titllant aquestes malalties de ‘psicosomàtiques’ i no ho són.

2. Si no hi hagués hagut retallades, com hauria estat la teva relació amb la sanitat pública?

Potser continuaria tenint assistència mèdica i, a més, a la ciutat on visc. Potser hi hauria més especialistes formats en aquestes malalties. Potser hi hauria un equip capaç d’orientar-nos per les mascaretes, les proteccions contra les agressions tòxiques; s’haurien elaborat normatives per tutelar la salut dels afectats (soroll, ambientadors, etc.). Potser no hi hauria tots aquests casos de retirada de grau d’invalidesa i pensions a les afectades. Potser aquestes malalties es prendrien seriosament en consideració, i se’n farien investigacions públiques (i no pas privades), ja que afecten cada cop més gent, i el cost per a la societat serà cada cop més elevat.

Articles relacionats
DemocràciaEntrevistes

Laura Quiñones: "a política no és una finalitat sinó un mitjà per aconseguir una ciutat i una societat millors"

AntiracismeDemocràciaEntrevistes

Tarek Cherina: "calen mesures per acabar amb l’atur, la precarietat, l’accés a l’habitatge, però també amb el racisme"

DemocràciaEntrevistes

L'emergència climàtica, l'habitatge, la salut mental i combatre els discursos d'odi: les prioritats de Julià Tudó

DemocràciaEntrevistes

Anna Mayench: "la política te la fan o te la fas. Jo opto per la segona opció."

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut