Kurdistan: l’HDP supera amb escreix el repte de les eleccions turques

IMG_1473

El Kurdistan de Turquia viu els seus moments més difícils des dels “anni di piombo” dels anys noranta. Ho fa, però, amb determinació davant els reptes que té oberts. Les eleccions del diumenge 1 de novembre eren clau per al futur del procés de pau  als territoris turcs sota administració d’Ankara . L’HDP – el Partit Democràtic dels Pobles-, l’expressió electoral del moviment popular kurd, però també d’amples sectors de l’esquerra transformadora turca en tota la seva pluralitat, des del sindicalisme a l’activisme LGTBI, i, per suposat, de minories ètniques i religioses com els alevis, els armenis, els assiris o els búlgars, s´ho jugava tot. Finalment, amb un lleuger descens d’uns 3 punts, ha mantingut l’entrada al Parlament que havia validat als comicis del mes de juny, tot i que passa de 80 a 59 escons. Malgrat tot, aquest fet és vist quasi com una victòria. Erdogan guanya, però ho fa tensant la corda al màxim, i no està gens clar que pugui tirar endavant la reforma constitucional autoritària que l’AKP predica. Hi ha tres elements, sobre la taula, importants per fer una radiografia adequada del que va passar el dia 1:

– La consolidació de la proposta que al seu moment marqués el PKK – Partit dels Treballadors del Kurdistan-, amb el procés de pau i el gir estratègic, apadrinat per Abdullah Ocalan, cap a bastir una acumulació de forces amb els sectors demòcrates de la resta de Turquia, és una realitat. En aquest sentit, atemptats sagnants com el de Suruç o el d’Ankara, els darrers mesos, atribuibles a grups islamofeixistes propers a l’Estat Islàmic amb connivència amb l’estat turc, tot i provocar centenars de morts no han fet trontollar l’aposta decidida per una solució democràtica i en pau dels kurds. Una dada: en tres mesos, al Kurdistan de Turquia ha mort més gent per causes polítiques que a l’Estat Espanyol durant tot el tardofranquisme i la Transició.

– Malgrat l’espiral repressiva de centenars de detencions i el conseqüent debilitament que suposa això, l’HDP manté la capacitat per seguir sent l’opció més vàlida pel poble kurd, però també per  a l’esquerra anticapitalista turca. No és quelcom poc rellevant. A determinades zones deprimides del Kurdistan, especialment als suburbis de la seva capital, Amed-Diyarbakir, i a l’entorn rural, hi ha una generació de joves, d’entre 15 i 30 anys, de la que hi ha indicis que comença a dubtar de quina és la millor via per solucionar un conflicte que ja és etern. Les poques perspectives laborals i la pressió policial no hi ajuden. En aquest sentit, que el moviment kurd demostri unitat i fermesa en la línia portada des de fa una dècada és cabdal. Una decisio política reforçada pels èxits dels seus homòlegs a Rojava, el Kurdistan de Síria, que amb la marca PYD –Partit de la Unió Democràtica- porten a terme una revolució feminista i democràtica als cantons d’Afrin, Kobane i Cirize, al mateix temps que combaten a ISIS.

– Per últim, fóra bo tenir present que les evidents irregularitats i el possible frau – que la delegació catalana d’observadors internacionals coordinada per la Plataforma Azadí i el CIEMEN, amb la presència de l’exdiputada d’ICV Sara Vilà, pogueren copsar el dia 1 a la ciutat kurda d’Agri, molt a prop de la frontera turcoiraniana- no han estat un impediment perquè el vot es mantingués. La fuga d’electors de l’HDP ha anat, “ grosso modo”, seguint l’esquema habitual del sistema de partits i la sociología electoral turca, majoritàriament cap al CHP –el partit social-liberal kemalista-  a la zona occidental de Turquia, i cap a l’AKP al Kurdistan.

 

Antoni Lluís Trobat (@antonitrobat)
Azadí-Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd (@azadiplataforma) i CIEMEN (@elciemen)

Potser també t'interessen...