Portugal, l’alumne aplicat de la Troika?

Just el dia abans de celebrar els 105 anys de la implantació de la República, el sentiment revolucionari de la ciutadania portuguesa ha quedat esvaït per la pluja, i no s’ha revelat a les urnes el 4 d’octubre. L’abstenció a les eleccions al Parlament ha estat la més elevada en uns comicis d’aquest tipus —al voltant del 43%—, i qui hi ha perdut és la democràcia. La gent es mostra cansada, ha deixat de creure en el sistema i no surt a votar. A aquesta situació s’hi suma l’exili forçat de prop de 300.000 persones els últims 3 anys, que han marxat d’un país devastat per la crisi, pels salaris baixos, per la precarietat laboral i per uns serveis públics cada cop més reduïts o inaccessibles. La gran majoria d’aquests centenars de milers no hauria votat perquè es troba fora del país.

La gent es mostra cansada, ha deixat de creure en el sistema i no surt a votar.

L’emigració afecta sobretot el jovent que, qualificat i sense oportunitats a casa, decideix marxar. Les dades indiquen que molts troben feina fora i no semblen tenir la intenció de tornar. Aquesta situació únicament és comparable amb la de la dictadura i els temps de la guerra colonial. És una generació altament qualificada perduda per al país, assetjat per una de les taxes de natalitat més baixes d’Europa.

Gran part d’aquest jovent no està registrat per votar als respectius consolats, i hauria de tornar a Portugal per participar a les eleccions. Aquells que sí estan registrats s’han trobat amb unes institucions consulars lentes i sense la possibilitat de resoldre els problemes de documentació que necessita la ciutadania per votar per correu des de fora. Tot plegat ha contribuït a mantenir la participació sota mínims.

eleicoes-portugal-2015

Després de 4 anys violents, la dreta en coalició revalida la victòria a les eleccions legislatives i aconsegueix la possibilitat de renovar el mandat per quatre anys més. El primer ministre, Pedro Passos Coelho, el bon alumne que volia anar més enllà dels dictats de la Troika, ha guiat el país amb to paternalista als designis d’Alemanya, dels mercats i de l’ortodòxia de l’austeritat.

En una situació similar a la de Catalunya i Espanya, després d’un retrocés majúscul, la situació macroeconòmica portuguesa comença a donar senyals de recuperació, i la coalició de partits governants —el PSD de centredreta i els democristians del CDS-PP— es fa forta amb aquestes dades, tot i que amb precaució, i celebra que l’esforç ha valgut la pena. Malgrat la victòria, el nombre de vots de la coalició supera per poc el nombre de vots del PSD a les anteriors eleccions, i els dos partits passen de sumar 129 diputats a ocupar només 104 escons al Parlament.

El Partit Socialista (PS) es deixa arrossegar per la manca de propostes de la socialdemocràcia i la crisi de valors que pateix. Tot i haver millorat els resultats, no aconsegueix convèncer l’electorat i no assoleix la primera posició a les votacions.

La gran victòria de la nit, però, és la del Bloc d’Esquerra (BE), al qual molts donaven per acabat després d’una successió de resultats desfavorables i d’una escissió dolorosa. Encapçalat per dues dones (Catarina Martins i Mariana Mortágua), ha aconseguit amb la persistència dels seus missatges i les intervencions a l’hemicicle sortir de l’ombra, ampliant així la seva força i capacitat d’influència, passant de 8 a 19 diputats. Supera fins i tot l’històric Partit Comunista (PCP), que també millora lleugerament els seus resultats.

Encapçalat per dues dones, el Bloc d’Esquerra ha aconseguit sortir de l’ombra

El Parlament portuguès queda format majoritàriament per l’esquerra, tot i que la coalició de govern dels últims quatre anys torna a ser el grup amb més escons.

Els moviments dels propers dies són incerts; el president de la República, Cavaco Silva (PSD), ha proposat a la formació més votada la tasca de formar govern i ha demanat que s’estableixin negociacions amb el PS, cosa que el propi partit ha declinat. Es presenten, doncs, dos possibles escenaris:

– El PS —immers en una guerra interna pel lideratge— aposta pel desgast del Govern de la dreta amb l’objectiu d’obtenir una majoria absoluta en unes eleccions anticipades.

– S’assoleix un acord a l’esquerra per donar el govern al PS; tant el BE com el PCP han dit que s’oposarien a un govern de la dreta i han obert la porta a votar a favor d’un executiu del PS. Tot i així, aquest escenari és poc probable i donaria peu a una legislatura molt inestable amb una governació subjecta a les incompatibilitats entre un partit socialdemòcrata tirant a liberal i els partits d’esquerra antiausteritat, pel rescat social i, en el cas dels comunistes, amb la proposta de sortida de l’euro.

La clau política està a la mà del PS, que té l’oportunitat de fer un gir a l’esquerra i aplicar polítiques urgents de rescat social i en defensa dels serveis públics, com demana la majoria de l’electorat. Tot i així, és probable que aposti per fer viables els pressupostos de la dreta, tot afegint-hi condicions socials, i evitar així dependre del partits a la seva esquerra. Sempre li quedarà l’opció de vetar més endavant els pressupostos, quan les enquestes donin per acabada la coalició i s’obri pas a un govern socialista.

Això sí, s’ha de preveure la possibilitat que la socialdemocràcia mantingui l’espiral autodestructiva i l’esquerra transformadora prengui el seu espai d’alternativa real al neoliberalisme dominant, obrint pas al fet que Portugal deixi de ser el súbdit dòcil de la Troika.

 

Lourenço Viana
@louviana_

Potser també t'interessen...