“Confluir per guanyar, per canviar radicalment les condicions materials de vida de la gent.”, Pau Planelles

Pau Planelles OlivaAmb 27 anys, Pau Planelles Oliva (@pplanellesoliva) és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UPF i actualment està estudiant el Grau en Comunicació de la UOC. Actual Coordinador Nacional de Joves d’Esquerra Verda i Secretari de Moviments Socials d’ICV des de principis del 2015, és el número 30 de la candidatura de Barcelona de Catalunya Sí Que es Pot i, en conseqüència, membre de “l’equip Rabell”.

 

“Catalunya Sí que es Pot” i “Barcelona en Comú” són exemples de l’aposta que fa actualment ICV per la confluència. Per què confluir?

En primer lloc, un partit polític d’esquerres ha de ser un instrument al servei de la transformació social. Si no és així, tenim exemples d’altres coses ben allunyades dels interessos i les necessitats de la gent corrent, com ara partits de l’estil del PP i CiU i CDC, dedicats durant 40 anys a fer de comissionistes de grans empreses mitjançant l’obra pública.

I, ara, en plena sortida injusta de la crisi, la situació d’emergència social, democràtica i nacional fa que allò teoritzat durant molt de temps, en època de fortalesa d’alguns partits com ICV i de la inexistència d’altres de nous, es dugui a la pràctica.

En definitiva, confluir per guanyar, per canviar radicalment les condicions materials de vida de la gent. Això no és cap carreró sense sortida, hi ha alternativa.

En la Declaració pel canvi social i polític de Catalunya Sí que es Pot feu referència a aquesta “alternativa capaç de guanyar”. Quina és aquesta alternativa? I a qui ha de guanyar?

Durant 8 anys, ens han negat que estiguessin aplicant al dictat de la Troika polítiques neoliberals, de retallades, per ideologia. Ens ho neguen els mateixos individus organitzats que criminalitzen les persones pobres pel fet de ser-ho, la gent jove pel fet d’haver d’emigrar, la gent mobilitzada pel fet de protestar, etc.

L’alternativa és reconèixer que hem de canviar les institucions de baix a dalt, i de dalt a baix (completament), per recuperar-les. Els governs, com s’està fent a la ciutat de Barcelona, han de tenir necessàriament un component ciutadà que sempre tingui un peu al carrer i que eviti l’excessiva professionalització de la política que patim. Hem de vèncer la por, la passivitat i la mentida massiva.

 

“L’alternativa és reconèixer que hem de canviar les institucions de baix a dalt, i de dalt a baix (completament), per recuperar-les.”

 

En el teu perfil de la pàgina web de Catalunya Sí que es Pot expliques que, malgrat  que has format part de llistes electorals altres cops, el fet de poder formar part d’una llista confluent era nou per a tu. Quins reptes et suposa formar part d’una llista confluent?

El principal repte és el de seguir aprenent. Una campanya és un exercici de convivència sota uns principis compartits. Precisament, quan convius amb diverses famílies polítiques, els matisos determinen donar respostes programàtiques complexes a realitats socials complexes. El canvi només es pot acabar produint sent un reflex plural d’una societat plural, reconeixent la tasca a contracorrent dels professionals dels serveis públics desballestats per la dreta del PP i CiU, amb el suport o la complicitat d’altres grups suposadament d’esquerres; i vivint precisament com la gent corrent: anant a l’escola pública, al CAP, al centre cívic, etc.

Tens la carrera de Ciències Polítiques, ara estàs estudiant el Grau en Comunicació i portes més de 10 anys participant en el món associatiu i polític. Què aporta el teu perfil a l’”Equip Rabell”?

El meu perfil aporta una feina de formigueta, fer un cop de mà, gràcies als coneixements adquirits, en àmbits com el de les xarxes socials. Si no som a les xarxes, és com si no fóssim enlloc. La meva aspiració no és ocupar una cadira al Parlament per escalfar-la, sinó, en cas que obtingui un escó, legislar al servei de la ciutadania, amb transparència i complint el programa electoral. D’altres ni tan sols en tenen, de programa.

 

“El canvi només es pot acabar produint sent un reflex plural d’una societat plural”

 

A més, en tenir quasi 27 anys, ets una de les cares joves de la llista. Quin paper creus que han de tenir els i les joves en el moment actual?

D’entrada, em vull desmarcar dels discursos que situen el conflicte intergeneracional com una manera de barallar-nos entre néts sense feina i avis amb pensió. El tema és dotar de dignitat la feina, les prestacions per atur i les pensions. Tots i totes tenim dret a viure, a envellir i a morir dignament. A estudiar. A fer tres àpats al dia. Aquest és el paper del jovent, trencar esquemes i aconseguir un canvi radical d’hegemonia cultural, en què, amb la memòria dels lluitadors i les lluitadors que van ser brutalment reprimits i assassinats pel franquisme, aconseguim ser els lluitadors i les lluitadores del nostre present.

I continuant amb el jovent, quins són els aspectes sobre joventut que Catalunya Sí que es Pot hauria de defensar?

Són els que Catalunya Sí que es Pot ja està defensant. En primer lloc, desplegar urgentment un Pla de Rescat Ciutadà, a través del qual cap persona jove no es quedi a la cuneta de la igualtat d’oportunitats. Si tenim joves empobrits, la porció d’aquests que arribi a gran ho farà en condicions inhumanes. I, alhora, garantir el dret a una feina digna, el dret a l’habitatge que millori una taxa d’emancipació alarmant. Com? Amb voluntat política, obligant que la contractació pública inclogui una part de persones joves, que les empreses privades no converteixen els contractes de pràctiques en llocs fixos propis de l’esclavisme del segle XXI. Derogant les reformes laborals del PSOE, el PP i CiU. Derogant els augments de taxes universitàries a Catalunya, els pitjors de l’Estat, per garantir l’accés universal a l’educació superior. Ho han empastifat tot, hem de fer net.

 

Arnau Martí Carretero

Potser també t'interessen...