Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Política internacional

Bòsnia, 20 anys (i tres cerveses) després

El passat mes de juliol es complien 20 anys de la matança de Srebrenica, on van morir assassinats més de 8.000 homes musulmans a aquesta petita localitat de l’est de Bòsnia. Es tractà de la pitjor atrocitat comesa a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Les tropes serbobòsnies van aprofitar l’enclavament “segur” de les Nacions Unides a aquest poble majoritàriament musulmà, i vigilat pels cascos blaus holandesos, i van permetre l’entrada de les tropes del general Radko Mladic, qui hores després executava la tragèdia.

L’11 de juliol de cada any s’enterren al Memorial de Potocari, a 6 kilòmetres de Srebrenica, els cadàvers identificats els darrers dotze mesos. Enguany han estat 136 els cossos que han estat sepultats per tranquil·litat de les seves famílies, les quals sovint “tan sols volen enterrar els seus familiars desapareguts i morir-se”. En la majoria de casos, no es tracta de cossos sencers, i només se n’ha pogut enterrar part dels seus ossos, ja que l’exèrcit serbobosni es va encarregar de profanar les més de 600 fosses comunes de la zona per tal de dificultar-ne les tasques d’identificació.

“Les escoles són segregades i els plans d’estudi, també. Quina Història explicarà cada comunitat?”

20 anys després, lluny de cicatritzar, la ferida continua oberta. El 2007 la matança va ser qualificada de crims contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia, que ha condemnat 14 persones per aquests fets. Per la seva banda, els tribunals bosnians han emès sentència sobre 23 individus més. Tot i així, els principals responsables encara n’estan pendents de judici. A més, el juliol de 2014, després de la demanda de l’Associació Mares de Srebrenica, la justícia holandesa va declarar els Països Baixos responsable civil de la matança. Malgrat tot, el conflicte segueix latent. El passat juliol, Rússia, pressionada per Sèrbia, va fer servir el seu dret a veto a les Nacions Unides per evitar que es qualifiqués aquesta matança com a “genocidi”.

Les ferides segueixen obertes a un país segregat en tres comunitats molt diferenciades geogràficament i cultural. Si fins als anys 80 la població se sentia iugoslava, fugint de les separacions entre bosnians musulmans, serbis i croats, ara aquesta divisió es fa palesa arreu del territori, a pobles o barris gens mixtos i amb una administració que, en lloc de combatre aquest fet, encara el promou. Les escoles són segregades i els plans d’estudi, també. Quina Història explicarà cada comunitat?

Els acords de Dayton (1995) van posar punt i final a la guerra, creant un país amb dues regions diferenciades: la República Srpska (de majoria sèrbia) i la Federació de Bòsnia-Herzegovina (de majoria croata i musulmana, també amb pobles i barris ben diferenciats). Aquests acords van suposar, de fet, la consumació de la neteja ètnica i van construir, com s’ha dit, un país amb tres comunitats i un president rotatori entre elles.

“Cada comunitat té la seva pròpia marca de cervesa”

A Bòsnia, l’esperança d’un país unit fa anys que s’ha esvaït. La població croata (catòlica) mira cap a l’oest per sentir-se d’una Croàcia que des de fa dos anys ja és membre de la Unió Europea. En canvi, la població serbobòsnia té els ulls a l’est, a Sèrbia. Tan sols el record de Tito, president de l’enyorada Iugoslàvia, i l’alcohol uneixen uns i altres. Amb tot, cada comunitat té la seva pròpia marca de cervesa. I, malauradament, és gràcies als temples religiosos o als colors dels para-sols dels bars (promocionant una o altra cervesa) com s’identifica si un poble o barri és de majoria sèrbia, croata o musulmana.

 

Gerard Sentís Garcés
@gsentisgarces

 

Novel·les

El violoncelista de Sarajevo (Steven Galloway)

Postales desde la tumba (Emir Sulgajic)

 

Memòries

Bienvenido a Sarajevo, hermano (Boban Minic)

 

Pel·lícules

En tierra de nadie (Danis Tanović)

Grbavica: El secreto de Esma (Jasmila Žbanić)

 

Per saber-ne més:

“Bòsnia. La pau dividida”, documental de @ContrastGrup: https://vimeo.com/43100129

 

Articles relacionats
Política internacional

La Xina i els Estats Units, al ritme de la rivalitat i la similitud

PolíticaPolítica internacional

Sacar la voz: Chile hace ruido

Política internacional

El silenci mediàtic posa més en risc a les activistes d’Orient Mitjà

Política internacionalSalut

La vacunació per a la covid-19 revertirà les desigualtats generades per la pandèmia?

2 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut