Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

EconomiaPolítica

Per què estic en contra de BCNWorld?

02-j113-bcnworldLa resposta és moltíssim més fàcil del que us pugueu imaginar. Vull un futur digne per al meu poble, vull una feina estable, vull prosperar, vull poder triar el meu lloc de treball, vull que es valori el meu currículum… Per descomptat, amb el megaprojecte de La Caixa i el “Govern” de la Generalitat, amb la complicitat de l’Ajuntament de Vila-seca i altres, el màxim a què podré aspirar, igual que els meus descendents, serà un treball de crupier o de recepcionista d’hotel.

Ni molt menys vull catalogar aquestes feines com a treballs menors, res més lluny. Vull que no sigui la meva única sortida laboral; lluny d’això, no tindrem salaris dignes i, molt probablement, rebrem major sou en propines que en salari legal, i és això al que ens condueixen: a un salari de propina. La propina principal és que és treball. Qui en aquests moments pot renunciar a treballar? Però és treball? Això a què ens arrosseguen és treball?

És  precarització i no és pa per a avui i gana per a demà, és gana per a avui i misèria per a demà i demà passat. El megaprojecte de BCNWorld va aparèixer casualment el dia en què Eurovegas no s’establia a l’Estat espanyol; i no és cap casualitat. Pla B o, fins i tot, podríem dir-n’hi Pla Z, orquestrat amb el major secretisme possible. Per què aquest secretisme? Si el projecte és net i transparent, per què s’amaga? La resposta és òbvia, perquè no és ni net, ni transparent, ni rendible per als treballadors i les treballadores, només per a uns pocs.

 

“La Costa Daurada cada dia és menys familiar i més de turisme de borratxera”

La Costa Daurada, lloc de turisme familiar, veiem com cada dia és menys familiar i més de turisme de borratxera; que preguntin al Saloufest o a la gran quantitat de “nits blanques” que casualment ofereix des de fa uns anys Port Aventura. Les nits blanques són nits en què Port Aventura obre de matinada amb festivals musicals d’electrònica, destinats a un públic adolescent, on l’alcohol corre a ritme de Dragon Khan. Aquestes nits blanques constitueixen un canvi en el model del parc temàtic, ja que Port Aventura comença a tenir “clicks” d’un monstre que es transforma i ens transforma; veiem una mutació en el projecte i cap a on el volen dirigir. Un turisme econòmic, un turisme de ressort, un turisme que no es mogui de l’hotel i es gasti tot el capital en un recinte tancat, que només afavoreix l’explotació de les grans empreses.

La gran quantitat de turistes que ens ofereix el projecte farien que tot el capital que aporten aquests turistes es quedés dins del recinte, ja que comptaria amb un ressort, diversos hotels, cinemes, camps de golf… Per tant, caldria veure quants llocs de treball contribueix a generar BCNWorld i, el més important, quants llocs de feina destrueix, dades sobre les quals mai no veurem la llum amb un objectiu clar.

Si basem tot el nostre turisme, si existeix model turístic, en casinos i a sobre ens ho venen com a turisme familiar, quin tipus de família passa les seves vacances a un casino? M’agradaria que algú m’ho expliqués. A més, el complex tindria lleis a la carta i descomptes administratius quant a IVA i altres avantatges que als comerciants de la zona mai no se’ls han aplicat. Hi ha mil i una raons per les quals estar en contra de BCNWorld. A tu, benvolgut lector, et deixo que en triïs una de tantes.

No podem esperar a ser afortunats per tenir un treball i menys per un treball en el qual estiguem cobrant, nosaltres els joves, una mitjana de 600 euros al mes. Amb aquests diners amb prou feines ens arriba per contribuir mínimament a casa, una casa que per a tota la vida serà dels nostres pares tret que no puguin pagar-la i executin un llançament. Amb un treball precari mai podrem aspirar a l’emancipació.

El treball no és sempre treball, han convertit estar explotat en un privilegi. Amb un salari precari mai no podrem tenir una carrera a causa de les altes taxes que exigeix la universitat, i menys encara treballar i estudiar alhora; no per desgana, sinó que sabem des de ja que farem moltes més hores sense ser remunerades.
El més dolorós que podem sentir aquests dies, en qualsevol conversa de bar, reunió familiar, xerrada de carrer, és “almenys tu tens feina”.
Lluny de compadir-nos amb els treballadors i les treballadores sobreexplotades, els envegem perquè almenys els exploten.

“Volem un futur digne i un salari decent”

Sense cap dubte, moltes vegades em pregunto què dirien els nostres avis d’aquesta situació. Treballadors i treballadores ens hem d’unir i organitzar-nos, volem un futur digne i un salari decent que sigui equiparable al nivell de vida. Nosaltres ja no ens creiem falses esperances de treball i no lluitem per molles de pa, nosaltres volem la fàbrica i el pa, no almoina. Junts volem aconseguir el nostre objectiu d’una vida millor, una vida en llibertat i no subjugada a cap empresari que ens tracta com a xifres i no com a persones, perquè la dignitat de les persones va per davant de l’aspiració de qualsevol empresari o de qualsevol  usurer.

Per això estic en contra de BCNWorld i, per això, cada dia serem més.

 

Omar El Gabry @OmarEgipte, cap de llista d’ICV a Vila-seca @ICV_Vilaseca i membre d’Aturem BCN World @BcnWorldNo

Articles relacionats
Economia

Lluitant contra la desigualtat: el paper clau de l'impost de successions

DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

DemocràciaPolítica

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

9 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut