Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

DestacatsEntrevistesPolítica

“Guanyar Barcelona pot ser l’inici d’un canvi imparable”, Laia Ortiz

laia-ortizLaia Ortiz (@Laiaortiz)

Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i candidata de Barcelona en Comú (@bcnencomu). Va ser coordinadora nacional de Joves d’Esquerra Verda i diputada d’ICV al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats.

 

Per què heu fet una aposta per presentar-vos com a Barcelona en Comú i no com a ICV? Què és el que vol i a qui vol representar Barcelona en Comú?

ICV des de fa anys treballa amb escenaris conjunts amb ciutadans i ciutadanes, moviments, plataformes i altres organitzacions amb què compartim valors i principis i, per tant, el nostre objectiu polític no és mantenir unes sigles ni ser una finalitat en si mateixa, sinó que és ser un instrument de canvi i transformació. I avui BCN en Comú representa això, l’oportunitat de ser un instrument de transformació per guanyar la ciutat i donar un gir a les polítiques neoliberals que s’estan duent a terme des de l’Ajuntament.

 

“El nostre objectiu polític no és mantenir unes sigles ni ser una finalitat en si mateixa, sinó ser un instrument de canvi i transformació”

 

Barcelona en Comú sempre parla de guanyar Barcelona. A qui cal guanyar?

Cal guanyar la ciutat als lobbies i als interessos privats que s’han apoderat de les regnes de l’Ajuntament. Gran part de les decisions polítiques que s’han pres els últims anys no s’han fet amb interès o en benefici de la majoria social, ni en benefici dels béns comuns ni en defensa del patrimoni de la ciutat, que al cap i a la fi és el patrimoni de tots i totes, sinó en benefici d’uns quants. El resultat és evident, les desigualtats han augmentat no només com a conseqüència d’una crisi econòmica, sinó també de decisions polítiques.

Què vol dir “la Barcelona en venda”?

La BCN en Venda són les polítiques que vénen marcades per interessos privats, econòmics i, a vegades, de grups inversors externs, i que passen per davant de les necessitats bàsiques que té una ciutat. El que li demana la gent al seu Ajuntament són coses molt quotidianes, com uns serveis públics de qualitat, una xarxa d’escoles bressol, un transport públic de qualitat i accessible, una mobilitat sostenible o una ciutat saludable… I, en canvi, gran part de les decisions preses han anat al contrari.

Què proposa BCN en Comú amb el turisme i què cal fer amb la massificació turística?

Cal un turisme que garanteixi una qualitat de vida del conjunt de la ciutadania, i això té a veure no només amb com regulem i com configurem el model turístic a Barcelona. És necessari regular i dignificar el turisme perquè la gent pugui viure dignament als seus barris i pugui gaudir d’una ciutat pensada per la gent que hi viu i per qui la visita.

Des d’alguns sectors s’ha volgut mostrar Barcelona en Comú com a crítica de grans esdeveniments com el Mobile World Congress. Quina proposta té sobre aquest tipus d’esdeveniments?

Segurament, el gran problema de moltes formacions polítiques o dels propis lobbies que hi ha és plantejar els debats en blanc o negre, sense matisos. Crec que del MWC, igual que amb el model de turisme, el que s’ha de plantejar és quins impactes té a la ciutat, quins impactes negatius podem revertir i com podem millorar el que suposa el MWC perquè ho noti tothom de la ciutat. BCN en Comú no està interessada a no fer el MWC, sinó que cal veure com es fa i quin model d’esdeveniments es fan i com repercuteixen en la ciutat. Per tant, el model no pot estar vinculat a un esdeveniment puntual, sinó a feina de qualitat en el dia a dia. I una vegada més, que els ingressos reverteixin de manera justa en la ciutat.

Què és pot fer perquè disminueixin les diferències entre els barris més rics i els barris més pobres de la ciutat?

Evidentment, l’Ajuntament no té el poder absolut de fer això, però un ajuntament s’hauria d’avergonyir que avui en plena crisi es contribueixi a augmentar-la. Hi ha tota una sèrie de drets bàsics que l’Ajuntament pot cobrir. I, en no fer-ho, augmenten més les desigualtats no només de renda, sinó també en la qualitat de vida i, fins i tot, d’esperança de vida.

Quines propostes té BCN en Comú per oferir un treball més digne als i les joves?

Els ajuntaments poden actuar per combatre la precarietat i crear llocs de treball, i de l’Ajuntament de Barcelona en depèn el contracte de milers de llocs de feina, tant a escala directa com de subcontractació i concessions. Per combatre les situacions precàries es poden introduir clàusules socials o col·laboracions amb inspeccions de treball perquè totes aquelles empreses que treballen amb l’Ajuntament compleixin la normativa. I, evidentment, fer perquè a tothom que treballi directament o indirectament per l’Ajuntament se li garanteixi una feina digna.

 

“Cal capgirar el conjunt de la institució per posar-la al servei de la ciutadania”

 

A BCN hi ha alguns sectors que critiquen que ICV, després d’estar 32 anys al Govern, ara es presenti com a alternativa per guanyar la ciutat. Quins punts negatius i positius en fas i què creus que és allò que no es pot tornar a repetir?

El balanç com a ciutat és positiu. Barcelona ha estat pionera en molts aspectes diferents, fruit directe de l’obra d’ICV al Govern. Ara, el que sí és veritat és que ens ha mancat força per construir una ciutat amb minúscules, una ciutat d’utopies quotidianes i no a cop de grans esdeveniments. Aquest és un relat que des d’ICV sempre ha existit, però mai no hem tingut la força suficient perquè fos majoritari. Hi ha moltes coses a qüestionar, però també hem de pensar que els últims quatre anys hi ha hagut un gir en moltes de les polítiques que s’havien construït (sobretot generant equipaments socials i patrimoni públic al conjunt de la ciutat). Ara hem de ser conscients que en el moment en què estem, de crisi econòmica, no ens val no tenir prou força a l’Ajuntament. Cal capgirar el conjunt de la institució per posar-la al servei de la ciutadania, i això és el que estem fent. Jo crec que ICV ha sabut llegir en tot moment quina era la necessitat i què calia anteposar, i ara el que toca és fer-ho en comú.

Arreu de Catalunya també s’estan creant confluències. Què creus que poden aportar aquests processos més enllà de BCN i tenint en compte la situació política de cada municipi?

A cada lloc s’haurà de veure. El que segur que poden aportar és una il·lusió i una expectativa de canviar les coses, i això és fonamental en qualsevol procés electoral i d’empoderament popular. Més enllà de la confluència, estem parlant de processos ciutadans que són expressions d’il·lusió i de canvi perquè molta gent doni el pas per tornar a creure en la política i a participar. Això és clau quan estem parlant de Barcelona en Comú o altres espais de pobles i ciutats. I crec que avui tenim situacions profundament injustes fruit d’alcaldies que han girat l’esquena completament a la ciutadania, on precisament ha de ser una prioritat fer-los fora i ocupar les institucions per part d’aquesta majoria social. Jo crec que la il·lusió pot acabar sent un canvi real.

 

“És una revolució social, democràtica, i l’inici d’un canvi que va més enllà de Barcelona”

 

Per acabar, què creus que implicaria guanyar Barcelona i guanyar els municipis arreu de Catalunya?

Guanyar Barcelona és guanyar la capital de Catalunya i això pot ser l’inici d’un canvi imparable. Però el primer que representa guanyar Barcelona és un canvi en les polítiques de l’Ajuntament per posar-les al servei del poble i de la majoria de ciutadans i ciutadanes, i és fonamental. Posar l’interès de la ciutadania per davant dels interessos privats és el que representa BCN en Comú, a més d’una revolució democràtica. Barcelona en Comú no és només una marca electoral, sinó una manera de fer que vol que la ciutadania faci política en el dia a dia i els propers quatre anys. Per tant, una manera de governar lligada i vinculada als ciutadans i les ciutadanes, a les organitzacions i a la riquesa associativa que tenim avui a Barcelona i a Catalunya. És una revolució social, democràtica, i l’inici d’un canvi que va més enllà de Barcelona.

 

Sara Ledesma Villén      
@ledesmavillen

Articles relacionats
DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

DemocràciaPolítica

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

PolíticaUnió Europea

Entrevista a Carlos Corrochano: El futur de la Unió Europea

1 Comment

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut