Encara, yet, aún: Fòrum Social Mundial

06-j113-forum-socialEl primer Fòrum Social Mundial (FSM) de la història, celebrat a Porto Alegre el 2001, va crear una onada d’entusiasme sense precedents. Un esdeveniment que havia estat planificat per ser una conferència antiDavos sense continuïtat en el temps va saber convocar més de 50.000 moviments, sindicats i associacions d’arreu del món a la recerca de solucions progressistes als problemes globals: pobresa, desigualtat, falta de democràcia, racisme, devastació ambiental, injustícia social i econòmica. Els impulsors van saber adonar-se’n que enfront seu hi havia un moviment, no una conferència, i van decidir que tingués continuïtat en el temps. Els èxits van ser ràpids. L’FSM va marcar una generació sencera. Amb valors condensats en lemes com “les persones per sobre dels beneficis” o “un altre món és possible”, el Fòrum Social Mundial ha estat l’espai en què han nascut i crescut les idees i maneres d’actuar, en disposició de sotmetre a discussió la supremacia neoliberal global.

Però, què ha estat del Fòrum Social Mundial 14 anys després? El passat mes de març de 2015, l’FSM va demostrar que manté encara la seva vitalitat. El campus de la Universitat El Manar de Tunis va acollir durant cinc dies 70.000 delegats representant més de 4.000 moviments i associacions vingudes de 128 països. L’FSM va tornar a ser fidel a la seva idea original i a la seva carta de principis: va ser un espai obert de trobada per tal que moviments i associacions poguessin compartir les seves experiències (es van celebrar més de 1.000 tallers i conferències) i coordinar-se, això sí, sense pactar conclusions col·lectives. Especialment per als més joves o per a aquells qui hi participen per primer cop, Tunis, com abans Mumbai, Nairobi, Caracas o Dakar, ha estat una experiència motivant que sap com aplegar emocions col·lectives. La principal fita és segurament que l’FSM és (encara) un espai que ajunta les ments i els cors dels pobres i oprimits del planeta. Ha evitat ser un espai d’intel·lectuals comentant els problemes del Sud, per ser veritablement un espai somiat i organitzat des del Sud. Catorze anys després encara ofereix un espai on autoreferenciar-se.

El problema rau en si aquesta fórmula segueix sent necessària. El Fòrum Social Mundial va ser un èxit perquè va saber oferir-nos un enemic; l’enemic era la globalització. Als anys 90 no existia un moviment global de lluita contra el neoliberalisme perquè no sabia contra qui lluitar. Va ser necessària una dècada sencera per tal que molts intel·lectuals i moviments socials el definissin col·lectivament. El primer Fòrum va saber ajuntar totes aquelles persones que, sense potser saber-ho, al Sud o al Nord, volien lluitar contra la globalització. L’FSM ho va aconseguir.

Ara bé, catorze anys després, després de Tunis, correm el risc que aquest èxit acabi per paralitzar el moviment. L’FSM és potser l’única força en alguna mesura organitzada que resisteix a la globalització. El moviment és avui –potencialment– més fort que mai, però no ens hem d’enganyar: cada cop és més absent del debat públic i dels mitjans de comunicació. Mantenir un espai dedicat, encara, a definir i descriure les injustícies que genera la globalització (sense prendre cap acord respecte a com fer-hi front) corre el risc d’acabar sent redundant. Es diria que l’FSM és un moviment fort, brillant (encara) a l’hora d’ajudar-nos a descriure l’enemic global a què fem front, però que no sap cap a on dirigir aquesta força; que no acaba de decidir-se a proposar una visió i un projecte diferents per al planeta.

 

Luca Gervasoni i Vila @gervasonivila és codirector de NOVACT @novact__ (www.novact.org) i va participar al Fòrum Social Mundial celebrat a Tunis el passat mes de març de 2015.

Potser també t'interessen...