Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

DestacatsPolíticaTema Central

Ajuntaments d’esquerres, lluita a contracorrent

05-j113-tema-centralEl 24 de maig se celebren a l’Estat espanyol les desenes eleccions municipals de la nostra recent història democràtica. El 3 d’abril del 1979 va ser el dia en què es va posar fi a les pràctiques antidemocràtiques franquistes de cooptació d’alcaldes i de regidors subordinats als interessos del Govern, fruit de l’empenta i les lluites de les associacions de veïnat, de fòrums i xarxes ciutadanes que van anar configurant, ja des de principis de la dècada dels 70, l’expressió democràtica al món local.

Els primers alcaldes van haver de posar en marxa polítiques tan bàsiques com l’enllumenat públic, el clavegueram i l’abastiment d’aigua, així com la dotació d’equipaments públics essencials com són les escoles, donant resposta a la greu situació d’emergència social en què es trobava en aquell moment Espanya.

Però, tot i així, ens trobem en un període de llums i ombres per al municipalisme: els èxits són incomptables, així com la feina a fer. Ens trobem de nou en una greu situació d’emergència social; a Catalunya, es produeixen 43 desnonaments al dia, el 20% de la població es troba en risc de pobresa, ja són més de 760.000 les persones sense feina, i 32.000 famílies estan condemnades a la pobresa energètica.

 

“A Catalunya es produeixen 43 desnonaments al dia, i més de 32.000 famílies estan condemnades a la pobresa energètica”

 

Tanmateix, són temps molt difícils per als ajuntaments: la falta crònica de recursos sumada a la sacsejada que suposa la centralització impulsada pel Govern del PP, i la conseqüent reducció de competències per als ens municipals, marquen la tendència a reduir la seva funció a la de mers gestors administratius.

I, front a això, ens trobem amb la necessitat de dotar els nostres ajuntaments dels esforços i dels impulsos necessaris per tal que es configurin com el principal dic de contenció davant la constant lapidació de l’Estat del benestar. l n’hi ha que ho fan.

A Montornès del Vallès, s’ha recuperat, després de 50 anys, la gestió directa d’un bé públic tan essencial com és l’aigua. Això permet que l’Ajuntament pugui exercir un control sobre la gestió i, a més de fer que aquesta sigui transparent, permet establir prioritats en funció de l’interès dels veïns i les veïnes del poble i no pas d’interessos comercials. També s’ha plantejat una futura reducció del preu de la tarifa, així com una bonificació del 50% a les famílies amb menys recursos. En definitiva, no només s’ha aconseguit recuperar la gestió d’un dret humà, sinó que amb el canvi de model i la supressió de l’ànim de lucre es garanteix que ningú no en restarà exclòs per raons econòmiques.

 

“A Montornès del Vallès s’ha recuperat la gestió directa d’un bé públic tan essencial com és l’aigua”

 

Un altre exemple d’ajuntament a contracorrent, també al Vallès Oriental, és el de la Llagosta. Per una banda, s’ha concedit la gestió de serveis públics com ara l’escola de música, els serveis de neteja i l’espai educatiu no formal per a nens i nenes en risc d’exclusió social a empreses cooperatives. Amb aquest canvi es garanteix la substitució de la lògica del màxim benefici, que uniformitza quasi la totalitat del sistema societari, per un model de gestió transparent i en pro de la comunitat, cosa que caracteritza el model cooperatiu. A més, l’Ajuntament ha fet més de 563 intervencions socials, a través d’ajuts en alimentació i pagament de subministraments, així com en beques d’escolarització i de menjador.

A Terrassa, més de 788 famílies han estat ateses en la intermediació d’execució immobiliària; 608 han estat beneficiàries de lloguers socials i 937 de noves tarifes socials d’aigua. A més, s’ha incrementat en més del 1.000% les ajudes a famílies per pagar els subministraments energètics, amb l’objectiu de posar fre a l’augment de famílies en situació de pobresa energètica.

També n’és un exemple l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Els últims dos anys ha augmentat un 150% el pressupost de les partides del pla d’ocupació i de suport a l’emprenedoria, que han portat a la creació de més de 268 nous llocs de treball. A més, s’ha apostat per la creació del centre de recursos del vehicle elèctric que, des de l’òptica de foment d’un model econòmic sostenible, nodreix més de 30 empreses i 250 tallers de reparació, els quals, al seu torn, donen feina a més de 1.000 treballadors i treballadores. En l’àmbit social, s’han augmentat un 66% els ajuts per a menjador de les escoles bressol, així com també s’han incrementat fins a un 225% els ajuts socials a les famílies amb menys recursos.

 

“A Santa Perpètua de Mogoda s’han fomentat iniciatives de desenvolupament econòmic sostenible”

 

L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat ha apostat per l’estalvi i l’eficiència energètiques amb l’elaboració del Pla Director d’Eficiència Energètica dels Edificis Municipals, que ha comportat, tot i l’augment constant del cost de l’energia, una davallada en la despesa energètica de 75.000 euros respecte de l’any anterior. Això vol dir que l’any 2014 és el primer que Sant Boi registra una reducció global de la despesa que, juntament amb la reducció de fins a 176 tones de CO2 respecte al 2012, perfila una tendència que situa la ciutat en l’horitzó dels objectius de lluita contra el canvi climàtic.

A Sant Feliu de Llobregat, els impulsos a la contractació i a la iniciativa autònoma s’han configurat a partir d’un Pla d’Ocupació dotat amb una partida pressupostada en més de 700.000 euros. Això ha permès dur a terme polítiques per afavorir la contractació de persones aturades, com han estat els incentius de 2.000 euros per cada nou contracte laboral que doni treball a persones a l’atur. També destaca l’increment en un 128% dels recursos per a ajuts a les famílies en casos d’emergència social, així com els esforços per garantir l’accés a les escoles bressol a partir d’una tarifació social que cobreix fins al 61% de total de nens i nenes.

També al Prat de Llobregat trobem polítiques per combatre l’emergència social. Un bon exemple és el més de mig milió d’euros destinats a ajuts per a l’escolarització i el menjador de les escoles bressol a les famílies amb infants matriculats, que arriba a cobrir la totalitat de la quota en els casos més greus. També és destacable el milió d’euros destinats al Pla d’Ocupació i de suport a l’emprenedoria, que suposa un impuls vital per a la creació de llocs de treball al municipi.

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès també ha augmentat de manera molt significativa  els recursos destinats al rescat social els darrers anys. Així doncs, dels 824.187 euros que hi havia pressupostats en matèria d’ajuts socials per a l’any 2012, s’ha arribat a incrementar fins als 1.766.681 euros que es van pressupostar per a l’exercici del 2014, fet que ha comportat un augment de quasi el 115%.

Per últim, podem esmentar l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, el qual, per mitjà d’un conveni amb les empreses concessionàries, permet que 300 famílies rebin ajuts per als subministraments, o també el d’Altafulla, que ha garantit que cap persona no quedi exclosa de rebre llum i aigua, a més d’haver creat una tarifa social de l’aigua que impedeix aquestes situacions de risc.

Encara que l’aspiració és que a partir del 24 de maig siguin molts més, tots aquests ajuntaments fan política des d’una lògica comuna: calen accions concretes, immediates, eficaces i d’esquerres, amb les quals es planti cara al Govern i a la Troika i es posi fi a la situació d’emergència social que viuen molts dels nostres veïns i veïnes. Cal que el proper 25 de maig s’hagi eixamplat el nombre d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores que diàriament lluiten a contracorrent per garantir les condicions materials de vida dels seus veïns i veïnes, aquells que no es conformen a pensar ni un sol moment que davant la situació actual no hi ha polítiques alternatives. Ens calen, com mai, ajuntaments descaradament valents i radicalment d’esquerres.

 

Ariadna Jaumot Pera
@ariadnapera

 

També et pot interessar: http://www.rescatsocial.cat/

Articles relacionats
PolíticaUrbanisme i Mobilitat

Folleu al metro, o amb Twitter ja feu?

DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

DemocràciaPolítica

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

4 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut