Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Municipals 2015Política

Entrevista: Anna Martín Cuello

7084055737_d89004b763_oAnna Martín Cuello

Actual regidora de Joventut de l’Ajuntament del Prat de Llobregat.

Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració (UPF) amb especialitat de gestió pública i participació ciutadana. L’octubre de 2014 va acabar el postgrau d’Espai Públic i Ciutadania de la UOC, l’IGOP i el CCCB.

1. Com valores, en termes generals, el mandat 2011-2015?

Han estat 4 anys molt durs de crisi i de retrocés dels nostres drets socials, durant els quals el jovent ha estat un dels col·lectius més perjudicats amb un exili, quasi forçat, per buscar un futur millor. Però al Prat s’ha fet un esforç pressupostari molt important per donar respostes a aquestes necessitats socials, sobretot d’aquells col·lectius en risc d’exclusió, que més han patit la crisi. L’Àrea de Serveis a les Persones, d’on penja Joventut, ha engegat diversos projectes i iniciatives que han contribuït a fer del Prat una de les ciutats més igualitàries de l’Estat espanyol i disminuir l’exclusió social i les desigualtats.

2. Què creus que has fet de positiu a la Regidoria de Joventut?

Les polítiques de joventut al Prat ja fa 29 anys que funcionen; per tant, estem davant d’una Regidoria consolidada i amb molt treball fet a les esquenes. Puc estar contenta per molts projectes que s’han tirat endavant i que han donat respostes a diferents demandes del jovent pratenc, però el projecte que ho engloba tot és l’aprovació del Pla Local de Joventut 2013-17, que va servir per actualitzar tots els projectes municipals per a joves de les diferents àrees i definir quines eren les prioritats per als propers anys en matèria de joventut.

Projectes com el Festival Altraveu, la Dinamització d’Instituts i Adolescents, el suport a iniciatives joves, la cogestió de projectes amb la Comissió del Lleure, els nous projectes d’oci amb la reobertura de La Capsa, la consolidació i l’ampliació de les Assessories Joves, les Sales d’Estudi i El Lloro com a espai de trobada són alguns dels exemples que han volgut donar resposta a les necessitats i inquietuds del jovent pratenc durant aquesta legislatura.

3. I què t’hagués agradat fer en aquest mandat i no has pogut portar a terme?

Malauradament, els ajuntaments es troben en un procés de retrocés en les seves competències, i cada cop tenim menys maniobra política per actuar davant les necessitats de la ciutadania (ARSAL, retallades, etc.). Per tant, clar que hi ha coses que no hem pogut acabar de desenvolupar, com els habitatges de protecció oficial per a joves o altres mesures d’emancipació domiciliària. Actualment, les necessitats dels i les joves són moltes i diverses i, malgrat haver fet una bona feina, calen polítiques locals de joventut fortes, cohesionades, amb pressupost per donar solucions a la situació de crisi que pateixen en primera persona.

4. Et tornes a presentar a les eleccions d’enguany; com encares la propera campanya electoral?

Amb molta força i lluita perquè el Prat continuï sent un municipi d’esquerres que lluita contra les desigualtats i l’exclusió social. Estic orgullosa de tornar a formar part d’una candidatura i d’una coalició que ha demostrat que hi ha altres formes de governar, amb honestedat, transparència i al servei de les persones. El Prat és un model de ciutat d’esquerres, que davant de la crisi s’ha convertit en una alternativa real a la dreta i al sistema capitalista que ens volen imposar. I, per tant, encararé la campanya electoral amb lluita i orgull de ciutat.

5. Creus que la participació de la gent jove en política és important? Per què? 

La participació jove en política és crucial per donar veu a un dels col·lectius que, per norma, està més silenciat i poc escoltat. Si volem canviar la nostra realitat jove cal aconseguir unes majories d’esquerres fortes als ajuntaments, que escoltin les nostres necessitats i reivindicacions i, així, treballem plegats per una societat millor.

Però les administracions locals també tenen la responsabilitat de fomentar aquesta participació jove. Els consells locals són un bon exemple d’aquesta relació bidireccional, tot i que també cal buscar noves formes de participació que apropin aquells col·lectius més desconnectats, per poder desenvolupar unes polítiques de joventut fortes i reals en el context local.

6. Quines seran les teves prioritats si surts escollida regidora?

Els i les joves estem immersos en processos formatius, laborals i d’emancipació dels quals deriven unes identitats i necessitats molt vinculades al nostre territori. És per això que cal apostar per unes polítiques de suport a l’emancipació juvenil fortes, cohesionades i integradores, que abordin els veritables problemes i que aportin solucions.

Les meves prioritats són clares. Continuar desenvolupant polítiques de joventut de proximitat i que donin solucions a les necessitats actuals dels i les joves. Desenvolupar unes polítiques socials que lluitin contra l’atur i evitin l’exili forçat de molts d’aquests joves, així com treballar per l’èxit educatiu dels infants i joves de la ciutat i fomentar la cultura entre la ciutadania, per construir una societat amb fonaments d’igualtat i justícia social.

Articles relacionats
DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

DemocràciaPolítica

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

PolíticaUnió Europea

Entrevista a Carlos Corrochano: El futur de la Unió Europea

12 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut