Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

EconomiaJustícia socialPolítica

Syriza, posant fi a la tragèdia grega

ilustraciones4Un fantasma recorre Europa

La victòria de Syriza ha marcat un abans i un després a la Unió Europea. Ho estem veient amb el nerviosisme sense precedents de persones com el president de l’Eurogrup, Dijsselbloem, o el ministre alemany de Finances, Schäuble. Amenaces, retrets i manca de voluntat. Però davant s’han topat amb un projecte sòlid, que sap que té la confiança del seu poble i que té clar el seu mandat: fer fora la Troika de Grècia i recuperar la sobirania popular.

Davant d’això, els països creditors no ho posaran fàcil. La situació financera de Grècia és d’extrema gravetat i se’n voldran aprofitar. Però la novetat és que, per fi, un govern europeu posa la situació social, també d’extrema gravetat, al mateix nivell que les qüestions financeres. El que proposa Syriza no només és raonable, sinó que és el millor per a Grècia i per a tota la UE. Fer que sigui el poble grec qui prengui les seves pròpies decisions democràticament i permetre que l’economia es recuperi acabant amb l’austeritat és l’única via possible.

 

 “Per fi un govern europeu posa la situació social al mateix nivell que les qüestions financeres”

 

Entre les reaccions més viscerals contra el Govern de Tsipras, i davant el canvi de paradigma, trobem les de Rajoy i el PP, sempre alumnes avantatjats en l’aplicació del còctel austeritat + reformes estructurals. Espanya, un país intervingut de facto, està davant del precipici social per seguir aquest full de ruta. Ara bé, encara esperem que s’impulsi alguna reforma estructural, amb recomanacions de la UE o sense, per acabar amb la corrupció, amb els privilegis de les grans empreses elèctriques, els beneficis dels bancs o, encara ara, del sector de la construcció que pot fer projectes fracassats com Castor, als quals acabem rescatat tota la ciutadania.

Mori el mal govern

A Grècia, els successius governs fins ara havien gestionat un país on els privilegis d’uns pocs  s’imposaven sobre la voluntat de la majoria. Una de les primeres coses que haurà de fer Syriza és acabar amb el poder de l’oligarquia, el clientelisme i la corrupció. No és casual que doni tant de pes a la reforma de l’Administració al seu programa i al seu nou Gabinet.

Sobre el nou Executiu de Tsipras, molt s’ha escrit respecte de l’acord amb ANEL, un partit de dretes, per garantir la majoria parlamentària. La realitat és que amb una socialdemocràcia entregada a la Troika, el feixisme com a tercera força i l’obsessió per complir el memoràndum dels partits neoliberals com Potami o Nova Democràcia, no hi havia una altra aritmètica possible. Sense majoria absoluta, era l’únic acord que garantís una negociació amb la Troika i l’Eurogrup sense perill a la rereguarda. Gestionaran el Ministeri de Defensa, però amb el compromís de Tsipras de reduir fins a la mínima expressió un ministeri inflat a base de despesa en material militar de fabricació alemanya i nord-americana.

 

“Des de l’esquerra podem criticar l’escassa presència de dones a l’actual Govern grec”

 

Des del compromís d’acompanyar-los en el dur camí que queda per davant, des de l’esquerra podem criticar algunes decisions, com l’escassa presència de dones a l’actual Govern grec. La societat grega és patriarcal, només hi ha un 20% de diputades al nou Parlament; aquesta és una de les lluites que ha de guanyar el Govern de Tsipras i que no podrà fer sense les dones. No entenem que un partit amb dones tan destacades i capaces com Syriza hagi comès aquest error, que esperem que pugui redreçar.

Fronts amplis per guanyar

Una altra lliçó a aprendre és com l’esquerra alternativa pot arribar al poder. Syriza és el programa, és el contingut, és l’acompanyament social i una unió extremadament ideològica, que s’autodefineix com a esquerra radical. El poble grec ens ha ensenyat un camí; no és l’únic, no és excloent d’altres opcions. Però és important tenir en compte que es pot reivindicar el paper de l’esquerra tradicional, l’herència de la lluita obrera, de la resistència al feixisme i, a la vegada, poder guanyar unes eleccions. Així ho ha fet Syriza, on s’integren partits com Synaspismós, d’esquerres i ecologista i amb una llarga tradició de fraternitat amb ICV. L’escletxa que ha deixat el sistema perquè forces alternatives puguin arribar al poder i canviar-ho tot és petita. Caldrà actuar amb generositat i intel·ligència per poder aprofitar-la, també a Catalunya i a l’Estat espanyol.

 

Ernest Urtasun Domènech @ernesturtasun, eurodiputat d’ICV-EUiA @icveuia
Jesús Hernández Nicolau @jhnicolau, militant d’ICV @iniciativa

Articles relacionats
Economia

Lluitant contra la desigualtat: el paper clau de l'impost de successions

DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

DemocràciaPolítica

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut