Aire net per respirar

La millora de la qualitat de vida és un dels reptes principals de la nostra societat. Les millores ambientals són clau per reduir els efectes col·laterals que les activitats humanes sobre el medi poden generar en la nostra salut i els ecosistemes.

Els principals contaminants de l’atmosfera avui a les grans ciutats europees són les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5) i els òxids de nitrogen (NO2), tots aquests fonamentalment derivats d’emissions del trànsit rodat i de les activitats industrials i de serveis. Les dades són irrefutables: la contaminació atmosfèrica produeix un increment significatiu de la mortalitat. La patologia més freqüent que causa aquesta mortalitat és la respiratòria i cardiovascular. Tanmateix, l’exposició constant a una mala qualitat de l’aire pot produir disminució de la funció pulmonar i patologies cròniques, on els infants són un dels grups més vulnerables, així com els malalts amb patologies ja existents i les persones fumadores. Segons el codirector del Centre de Recerca d’Epidemiologia Ambiental, Jordi Sunyer, “si milloréssim en l’apartat de la contaminació guanyaríem uns quants anys de vida”.

 

“La contaminació atmosfèrica produeix un increment significatiu de la mortalitat”

 

ilustraciones5

És evident que actuar per millorar la qualitat de l’aire és un repte ambiental i de salut indefugible, perquè ens hi va la salut. I ho és a nivell urbà especialment, perquè el dret a la ciutat també significa dret a una ciutat habitable i saludable. El dret a la ciutat és tenir un aire net per a tothom. Aquest és un objectiu consensuat a escala científica i ciutadana, però no política. L’actual legislació pretén fixar objectius de qualitat de l’aire establint uns valors límit per als contaminants més importants per tal de prevenir-ne els efectes nocius per a la salut i per al medi ambient.

D’aquesta normativa s’han desenvolupat els plans i les accions a escala nacional i local, tot i que aquests plans no sempre han incorporat accions i propostes que permetessin complir els valors límit, la qual cosa ha facilitat que Catalunya els incompleixi de forma generalitzada o que ciutats com Barcelona, on el 81% de la població està exposada a un aire que supera els llindars permesos de contaminació, també els superin de forma habitual.

Mentre ciutats com París impulsen plans per reduir la contaminació amb propostes com prohibir la circulació a la ciutat de vehicles amb combustible dièsel a partir del 2020, a Barcelona l’alcalde Trias incrementa el preu del transport públic i del Bicing mentre congela l’aparcament de vehicles en superfície (àrea verda i blava), fins al punt de fer-lo gratuït per a residents, o suprimeix línies de bus de barri i hipoteca la connexió dels trams amb una reforma de la Diagonal feta al dictat dels comerços de luxe.

 

“Cal d’un urbanisme que faci possible una redistribució democràtica de l’espai públic en favor de les persones”

 

És per això que és urgent situar en el centre les polítiques per una mobilitat humana, sostenible i segura, directament vinculada al dret a la salut. Més transport públic i menys transport privat. Parlo de propostes complementàries en el terreny de l’urbanisme i el medi ambient. D’una banda, necessitem dotar-nos d’un urbanisme que faci possible una redistribució democràtica de l’espai públic en favor de les persones i en detriment de l’espai per als cotxes. I de l’altra, l’impuls d’un canvi energètic que concreti l’aposta contundent per les baixes emissions i per sistemes ecològics de generació i distribució de proximitat.

Per fer tot això a les nostres ciutats i pobles és indispensable el compromís dels governs català i espanyol, ja que per avançar en la lluita contra la contaminació hi ha mesures que depenen directament de la seva responsabilitat. Malauradament, el balanç dels plans català i espanyol és nul, no hi ha compromís ni voluntat política per afavorir l’etiquetatge dels vehicles més contaminants, per apostar per un transport públic de qualitat i amb preus assequibles, per recuperar mesures com la limitació de velocitat a 80 km/h a les principals artèries, etc. Totes aquestes són mesures indispensables per aconseguir un aire net per respirar i viure.

 

Janet Sanz Cid @janetsanz
Regidora d’ICV-EUiA (@icveuiabcn) a l’Ajuntament de Barcelona

Potser també t'interessen...