Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Drets socialsEconomiaPolítica

TTIP: un pont neoliberal sobre la democràcia que no deixarem construir

6A aquestes alçades, les sigles TTIP cada vegada són menys desconegudes. L’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversions és un acord de lliure comerç entre la UE i els EUA ideat per acabar amb qualsevol control dels estats sobre les empreses. Per evitar que hi hagi cap regulació ambiental que pugui fer perdre negoci a una corporació. Per deixar circular sense restriccions els transgènics i la carn hormonada. Per acabar amb la negociació col·lectiva allà on els treballadors i les treballadores encara tinguin capacitat de plantar cara. Per sepultar els drets de les persones consumidores davant dels abusos comercials. I per no deixar que cap dret social pugui suposar a una gran empresa perdre negoci, fins i tot en la salut o l’educació.

Sona exagerat. Però si després de dos anys de negociacions segueix sent un text secret és perquè ha de ser realment dolent. Si han segrestat la democràcia durant el procés en el qual cap actor europeu escollit democràticament no ha participat, per alguna cosa serà. I no és res que no hàgim vist ja amb els acords comercials entre la UE i els EUA i l’Amèrica Llatina -aquesta última, laboratori històric del neoliberalisme-. Mentre ells, la Comissió Europea i el Govern d’Obama, no facin públic fins al darrer document negociat seran sospitosos de totes aquestes atrocitats i més.

“Volen l’espai econòmic comú més gran del món amb un control democràtic més dèbil que a Andorra.”

Els EUA i la UE produeixen un 50% del PIB mundial. Volen l’espai econòmic comú més gran del món amb un control democràtic més dèbil que a Andorra. A aquestes alçades està clar que sense un govern polític, la globalització econòmica és una imparable piconadora sobre els nostres drets i llibertats. I més encara quan s’intenta acabar, com dèiem, amb les poques eines de què els estats s’han dotat per limitar el poder empresarial. S’intenta, en definitiva, inutilitzar la democràcia -més enllà dels formalismes- per sempre més.

A més, estem parlant d’un cop al tauler dels escacs de la geopolítica. Un espai econòmic amb capacitat per sotmetre no només la ciutadania europea i nord-americana, sinó tots els pobles del planeta. Aquests acords, una vegada que es creen, són inamovibles, arriben per quedar-se i imposen canvis profunds i estructurals en les relacions entre tots els actors implicats. I, a més, sempre hi perdem els mateixos: la classe treballadora.

Quan aquesta primavera -amb més ganes que coneixement- un grup d’entitats, partits polítics i activistes vam començar a treballar per impulsar una campanya a Catalunya contra el TTIP, aquest acord era un total desconegut per a la societat i la política catalanes. Tots plegats hem trencat la barrera del silenci. Això ja ho hem guanyat. A Catalunya, amb les nostres modestes jornades el passat mes d’octubre amb Susan George; a França, amb milers de persones manifestant-se als carrers; a Alemanya, on fins i tot els humoristes en fan acudits a la TV; i a tot Europa, amb una recollida de signatures que s’apropa, imparable, al milió de ciutadans i ciutadanes que estan dient clarament que aquesta vegada no ens deixarem vèncer.

“Aquesta és la nostra principal arma social per lluitar contra el tractat: la llum.”

Aquesta és la nostra principal arma social per lluitar contra el tractat: la llum. Explicar de forma crítica en què consisteix. “Aquests acords són com un vampir, que moren quan veuen la llum”, deien els activistes llatinoamericans. Lamentablement, molts països llatinoamericans van acabar tenint acords de lliure comerç. Per això no podem oblidar la batalla política. I no oblidem els enemics. PP, PSOE, CiU i UPyD, els quals van fer un pacte de sang al Congrés el passat juny de 2013, per defensar la necessitat del TTIP. Precisament els mateixos grups polítics que han recolzat una Comissió Europea que té com a prioritat seguir avançant en l’acord.

 

Jesús Hernández Nicolau @jhnicolau
Campanya “No al TTIP” @CATnoalTTIP

Articles relacionats
Drets socialsFeminismes

Cuidar als que cuiden

Economia

Lluitant contra la desigualtat: el paper clau de l'impost de successions

Drets socials

Els drets de les persones amb discapacitat

DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut