Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

DestacatsEditorialJustícia social

L’endemà del 9-N hi ha 10-N

9-N /10-N

El dia 9 de novembre va sortir molta gent al carrer, moltíssima, segurament és la mobilització més multitudinària que mai hagi tingut lloc a Catalunya. La gent va sortir massivament a dir la seva en el marc del procés participatiu promogut pel Govern i la recollida de signatures de la societat civil. Aquest procés no substituïa la consulta que una àmplia majoria de la població catalana considera que és necessària per a resoldre el conflicte polític sobre la relació entre Catalunya i l’Estat, però la participació expressava el desig de votar i la condemna a l’actitud intransigent del PP; la demanda d’una alternativa a la Constitució sagrada i intocable com a argument polític.

El 9N vam demostrar que el moviment mobilitzador de la gent de Catalunya no s’atura, però també es va posar de relleu, amb uns 200.000 sí/no, que la independència no convenç tothom i que hi ha un gruix important de gent que no vol mantenir l’statu quo, però que tampoc és favorable, a priori, a trencar totes les relacions amb la resta de l’Estat.

La solució al conflicte evident, doncs, no podrà ser unilateral per part de Catalunya. Des d’aquí ens caldrà seguir acumulant forces per acabar de fer el pols a l’Estat i guanyar el dret a decidir i la celebració d’una consulta amb garanties, ara més pendent que mai. No haurem d’oblidar, però, que ens calen aliats com fins ara a la resta de l’Estat, a tot Europa i al món.

El 9N és un element de ruptura molt potent, un element que desgasta encara més el Govern del PP. Tot i això, no és l’únic element que ens fa pensar en un canvi de paradigma a Catalunya: les possibles confluències de cara les eleccions municipals per vèncer CiU, per exemple, també ens mostren una escletxa de canvi. A milers de pobles i ciutats d’Espanya hi ha molts altres elements de ruptura que ens diuen que el PP de Rajoy, el bipartidisme amb el PSOE, el col·laboracionisme de CiU, la politització de la justícia i la judicialització de la política i el sistema en general poden estar tocats de mort.

Només combinant tots els corrents de canvi podrem aconseguir un gir de 180º en la situació política, social i econòmica del país i posar les persones per davant dels mercats. Assegurar la nostra dignitat, guanyar el dret a decidir i expulsar els corruptes de la política.

Articles relacionats
EditorialEditorialNúmero 123

Nota del director

Drets socialsJustícia socialTreball

Treballar per sobreviure o dignificar la vida?

FeminismesJustícia social

Decolonialidad feminista para descolonizar el saber, el poder y el ser

Justícia social

Colonialitat als CIE: Resistència i esperança

1 Comment

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut