Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Justícia socialPauPolítica internacional

Gaza: esperança després de la massacre

Gaza: esperança després de la massacreLa darrera brutal operació militar de l’Exèrcit israelià a Gaza va matar 1.473 civils palestins, segons l’Oficina per a la Coordinació d’Afers Humanitaris, dels quals 501 eren nens i 257 dones. L’OCHA estima que un total de 142 famílies palestines van perdre com a mínim tres membres i que Israel destruí 44.300 cases.

Durant els 50 dies que Israel va atacar la petita Franja de Gaza pràcticament de forma ininterrompuda, s’anaven sumant ferits, morts i desplaçats palestins. El que també s’anaven sumant eren les crítiques a Israel. Per tot Europa es van convocar manifestacions i concentracions demanant la fi de la massacre a Gaza, sent la manifestació a Londres una de les més nombroses, amb 150.000 assistents, on es podien sentir entre els eslògans des de crítiques a la política israeliana d’ocupació il·legal (1, 2, 3, 4, Occupation No More) fins a crítiques al propi Estat d’Israel (5, 6, 7, 8, Israel is a Terror State) i a la impunitat de què gaudeix.

Si bé la resposta ciutadana a Europa va ser contundent i inequívoca, la resposta de la majoria de governs europeus va ser equidistant, anant en la línia del que han fet sempre: equiparar ocupat amb ocupant, víctima amb botxí, argüint que Israel té dret a la pròpia defensa, fins i tot si es tracta de la població civil a la qual sotmet a bloqueig per terra, mar i aire. No obstant això, es van erigir algunes veus importants en el món de la política que qüestionaven la connivència dels seus propis governs amb els crims d’Israel. Aquest va ser el cas de la secretària d’Estat del Ministeri d’Afers Exteriors britànic, Sayeeda Warsi, qui va presentar la seva dimissió del càrrec per no poder continuar donant suport la política que tenia l’Executiu del seu país amb la Franja de Gaza. La baronessa Warsi va escriure diversos tweets justificant la seva decisió i, en la seva carta de renúncia, es podia llegir que “les nostres polítiques en relació a l’Orient Mitjà i en concret la nostra postura front l’actual crisi de Gaza és moralment indefensable, no afavoreix els interessos del Regne Unit i tindrà conseqüències negatives a llarg termini tant en la nostra reputació internacional com domèstica”. Un dels posts de l’exsecretària d’Estat deia que “m’horroritza que el Govern (britànic) continuï permetent que es venguin armes a Israel”.

Va ser des de Llatinoamèrica, però, des d’on va arribar una oposició política i diplomàtica més forta front la carnisseria israeliana a Gaza. Xile, l’Equador, el Brasil, el Perú i el Salvador van cridar a consultes els seus respectius ambaixadors a Israel pels “bombardejos indiscriminats”, com va dir el Govern salvadoreny, i per l’“ús desproporcionat” de la força, com va denunciar el Govern brasiler. A mesura que s’anava coneixent la magnitud de la tragèdia humana a Gaza, els governs xilè i peruà van expressar la seva indignació per l’enduriment dels atacs militars, emetent la cancelleria xilena un comunicat on deia que observava “amb gran preocupació i desànim” que les operacions militars no respectessin normes fonamentals del Dret Internacional Humanitari, com ho demostraven les més de 1.000 víctimes civils, incloent-hi dones i nens, i també l’atac a escoles i hospitals per la banda israeliana.

Els Estats Units, per la seva banda, continuen sent el millor amic i aliat d’Israel. Tanmateix, si bé la majoria de nord-americans simpatitzen amb els israelians front els palestins, comencen a créixer veus, especialment entre la gent jove, que qüestionen les decisions polítiques i militars d’Israel. Una recent enquesta mostrava que d’entre els més joves de 30 anys hi havia una majoria que trobaven l’atac a Gaza injustificat. Una altra escletxa s’està obrint des dels jueus americans d’ideologia liberal. La majoria dóna suport a la creació de dos estats, s’oposa als assentaments jueus en sòl palestí i sent rebuig pel creixent nacionalisme religiós israelià. Destaca el grup Jewish Voice for Peace (Veu Jueva per la Pau), on gran part dels seus integrants tenen una ideologia d’esquerres. Aquest grup és un dels pocs grups jueus als Estats Units que ha donat suport al moviment de BDS (Boicot, Desinversions i Sancions). El BDS és una iniciativa de la societat civil palestina inspirada en la Sudàfrica de l’apartheid, a la qual diverses organitzacions i personatges públics d’arreu del món s’hi han adherit des de 2005.

Mereixen una especial atenció les xarxes socials i la batalla que es lliura a internet. Durant les set setmanes que va durar l’atac militar contra Gaza, l’enfrontament va saltar a la xarxa i es podien seguir a través de Twitter, Facebook i altres pàgines web no només fotografies de la massacre o les darreres actualitzacions, sinó també opinions, notícies i informacions de les quals els mitjans de comunicació mainstream no se’n feien ressò. És a internet on els palestins estaven guanyant la batalla argumentativa. Tant és així que, durant la darrera operació militar (Marge Protector) d’Israel contra els palestins de Gaza, el Govern israelià va convertir algunes de les seves universitats en part de la seva força “armamentística”, fent que estudiants voluntaris es tanquessin amb ordinadors en “habitacions de guerra” i intentessin refutar amb argumentari militar les acusacions que es dirigien cap a l’Estat d’Israel.

Sembla que una altra estratègia adoptada per Israel de cara a fer front a les creixents crítiques és comparar-se amb altres països (ho fa molt amb Síria), i dir que aquests també atempten contra els drets humans i el dret internacional. Tanmateix, aquest argument no pot ser un argument vàlid quan parles del dret a la vida i la dignitat dels pobles. Defensar-te dient que els altres són igual de dolents que tu és un argument trampa que pretén donar per tancada qualsevol mena de discussió i que no reconeix cap tipus de responsabilitat sobre les teves actuacions i decisions polítiques. Els actes d’Israel parlen per si sols, però si, a més, té la necessitat de defensar les seves accions davant de l’opinió pública és perquè el moviment de solidaritat amb Palestina i els palestins, units per les campanyes del BDS, estan guanyant la batalla de l’opinió pública. El següent pas, els governs.

 

Samira Shaban Pina
Portaveu de la Comunitat Palestina de Catalunya – @palestina_cat

 

No et perdis les campanyes de bdscatalunya.org i nomescomplicitat.cat!

Articles relacionats
Política internacional

La Xina i els Estats Units, al ritme de la rivalitat i la similitud

Drets socialsJustícia socialTreball

Treballar per sobreviure o dignificar la vida?

PolíticaPolítica internacional

Sacar la voz: Chile hace ruido

Política internacional

El silenci mediàtic posa més en risc a les activistes d’Orient Mitjà

1 Comment

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut