Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

DestacatsPolítica

Fer país o “fer família”

Fer país o "fer família"Jordi Pujol, president de la Generalitat durant 23 anys, s’ha convertit en l’home de l’any per uns motius que apareixen en els mitjans sota els epígrafs de “No ho sabíem”, “Ningú no ho sabia”, “Quina sorpresa”, “Com podíem haver pensat en una cosa com aquesta”, etc. Juntament amb els mitjans de comunicació, una part del món de la política segueix el mateix plantejament hipòcrita: expressa sorpresa, desconeixement, decepció.

“una part del món de la política segueix el mateix plantejament hipòcrita: expressa sorpresa”

Aquesta forma d’enfocar l’aparició en primera plana dels assumptes de la famiglia Pujol està fent forat, i la gent es pregunta com era possible que ningú no se n’assabentés o fes alguna cosa. La veritat, però, és que tot o quasi tot es coneixia, que tot o quasi tot havia aparegut als mitjans d’una manera o una altra, que tot o quasi bé tot va provocar accions parlamentàries, manifestacions polítiques i fins i tot denúncies a la fiscalia. Al llarg dels 23 anys pujolistes, el Govern de la Generalitat va mantenir un pols permanent per ocultar els “negocis” no només de la família Pujol, sinó de molts més personatges de CiU i del món de l’empresa vinculada a l’activitat pública i d’intensa amistat amb els personatges decisoris.

Només cal citar alguns llibres editats i a l’abast de qui vulgui a les biblioteques o les llibreries per a comprovar com n’era de coneguda la mena de govern que sota el paraigües del fer país amagava fluxos econòmics per a uns quants a costa del vertader país. Aquí els teniu:

1. “Banca Catalana, més que un banc, més que una crisi”. Francesc Baiges, Enric González, Jaume Reixach (Plaza y Janés, 1985).

2. “Jordi Pujol, historia d’una obsessió”. Francesc Baiges, Jaume Reixach (Ediciones Temas de hoy, 1991).

3. “Jordi Pujol, en nom de Catalunya”. Félix Martínez i Jordi Oliveres (Plaza y Janés, 1991).

4. “La pasta nostra”. Xavier Horcajo (Sekotia, 2013).

 

“Els casos més destacats són els vinculats als set fills del president Pujol”

Com a curiositat malsana, he consultat la documentació parlamentària i els mitjans d’internet i he aconseguit fer una llista limitada de 50 casos de presumpta corrupció vinculada a Convergència Democràtica, Unió Democràtica, consellers del Govern, alts càrrecs i familiars. Els més destacats són els vinculats als set fills del president Pujol. La llista, ja dic, és limitada i en molts casos engloba sota un “titular” diversos “negocis” o, fins i tot, una pràctica quasi permanent. Tot està a Google al vostre abast, per poc temps que hi dediqueu.

La barreja de política, presumptament nacional, i l’amalgama de negocis vinculats a les adjudicacions d’obres, als assessoraments reals o figurats, als treballs pagats i inexistents o a una forma més fosca de corrupció, els possibles pagaments per influenciar decisions administratives o de govern, han creat un vertader “sistema” dins de la societat catalana. Aquesta darrera forma d’actuar ha estat la preferida de la família Pujol; de fet, és la que dóna més diners i resulta molt difícil de comprovar, fora dels aspectes fiscals derivats, que és on la justícia pot incidir amb certa eficàcia.

El món de la corrupció del Govern de la Generalitat ha estat combatut per alguns periodistes, pocs mitjans i algunes institucions polítiques i sindicals. ICV i després ICV-EUiA ha estat sempre present en tots aquells casos en què ha disposat d’informació: preguntes parlamentàries, accions judicials i altres han sovintejat durant tots aquests anys. En alguna ocasió, la formació política ha estat acompanyada, però no de forma continuada ni amb la seriositat que els casos demanaven. Massa sovint el mateix Parlament, sota la presidència de la coalició CiU, ha permès que el govern de torn no contestés als requeriments exigits, ajudant a l’ocultació de la corrupció.

El que succeeix ara és que “el sistema” ha rebentat per la “confessió” del president Pujol respecte d’una presumpta herència andorrana que ha coincidit amb una nul·la capacitat d’entesa amb l’aparell de l’Estat central, tolerant majúscul del “sistema” mentre CiU li tornava els favors.

“Els “negocis foscos” disposen de mil maneres d’amagar el nucli de l’assumpte”

Molt probablement al final tindrem uns resultats relativament minsos respecte de la gran dimensió dels assumptes; qui col·labora o es beneficia de la corrupció i de l’amiguisme no es converteix en testimoni fiable. Les estratègies jurídiques allarguen infinitament els procediments judicials. Els “negocis foscos” són evidentment foscos i disposen de mil maneres d’amagar el nucli de l’assumpte.

Malgrat tot, si aconseguim que els ciutadans i les ciutadanes entenguin que no es tracta d’uns afers ocults, sinó que hi havia denúncia pública, acció judicial i política i que només van poder mantenir-se gràcies a les majories absolutes i la poca atenció dels votants, tal vegada aquesta batalla es pugui guanyar, ni que sigui per ben poc.

 

Enric Oltra
Membre de l’àmbit d’Economia d’ICV

Articles relacionats
DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

DemocràciaPolítica

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

PolíticaUnió Europea

Entrevista a Carlos Corrochano: El futur de la Unió Europea

6 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut