El Cine Secreto, una associació cultural on el cinema i la cultura són un mitjà d’integració social

El Cine SecretoAra fa onze anys, el 2003, es va fundar l’associació El Cine Secreto amb l’objectiu de difondre la cultura a través del cinema. El nostre motor principal era la passió pel cinema i les ganes de compartir aquesta passió. Volíem arribar a aquelles persones amb pocs recursos econòmics, amb risc d’exclusió social o a qualsevol col·lectiu que fos minoritari i que, d’alguna manera, no tingués veu dins d’aquesta societat. Per això vam anomenar-la “El Cine Secreto”, perquè representava aquesta part invisible, “secreta”, de la societat.

El camí fins ara ha estat ple d’experiències increïbles i, malgrat les dificultats que ens hem anat trobant, sempre acabem dient “ha valgut la pena!”.

El cinema ha estat una forma d’expressió cultural que ens ha portat a altres cultures i formes de vida. La nostra motivació principal per fer els cicles de cine fòrums ha estat compartir pel·lícules amb la gent i poder-les comentar després. Dins aquests cicles, que hem fet a diversos espais de Barcelona, s’han tractat molts temes que fan reflexionar, com ara les guerres, la violència de gènere, les dones cineastes, la política, la comèdia, l’adolescència i un llarg etcètera. Així, hem pogut conèixer persones molt interessants: els nostres convidats per a moderar els debats i que, d’una forma altruista, col·laboraven amb El Cine Secreto.

Per altra banda, hem recolzat festivals alternatius com ara el Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic o el festival de curtmetratges Filmets.

Tanmateix, el que més ens agrada és treballar amb la infància, l’adolescència i la joventut a través de curtmetratges de ficció, documentals o videoclips, on els nois i les noies expressen la seva creativitat.

El resultat no és només realitzar la pel·lícula, sinó més aviat el procés d’aprenentatge

Aquests col·lectius tenen molt a dir i la nostra metodologia, basada en la vida quotidiana de César Muñoz, escolta el que diuen i els dóna suport amb qualsevol idea. És la metodologia “DES DE – AMB”, DES DE la infància, l’adolescència, la joventut AMB el suport dels adults, en aquest cas els d’El Cine Secreto. El resultat no és només realitzar la pel·lícula, sinó més aviat el procés d’aprenentatge.

Els nois i les noies que van als casals de barris marginals sovint expressen la seva inquietud per fer un curtmetratge amb una idea que tenen. Ningú no els escolta. Estem tan acostumats a una societat “paternalista” que ens sorprèn que els xavals tinguin una idea pròpia. El més fàcil és no escoltar el que volen dir.

Estem tan acostumats a una societat “paternalista” que ens sorprèn que els xavals tinguin una idea pròpia

Normalment, els tallers subvencionats ja estan predeterminats i forcen d’alguna manera que els nois i les noies facin el projecte pel qual s’ha donat la subvenció.

La subvenció està destinada, possiblement, a un projecte interessant per “quedar bé” davant dels inversors. Realment, però, s’ha pensat el que volen els nois i les noies?

Molts educadors i educadores d’aquests casals són conscients d’aquesta falta de suport a les idees del jovent i, afortunadament, ens truquen per trobar aquesta ajuda fora del seu propi casal. Nosaltres valorem aquests propòsits i determinem si és possible dur-los a terme.

A partir d’aquí, iniciem un procés participatiu que s’inicia amb un taller de guió on els nois i les noies parlen de la seva idea i la desenvolupen. El Cine Secreto no intervé en el guió; només supervisa i dóna suport quan s’estanquen les idees. Els nois i les noies són els que decideixen qui dirigirà el curt, qui farà d’actor o actriu o qui compondrà la música. Nosaltres ens limitem a fer de moderadors. No obstant això, en el moment del rodatge no podem evitar ser més actius en la producció per compensar l’esforç que fan.

el més interessant és com aprenen a discutir i solucionar els problemes

Aquest procés pot durar anys, i sovint no es realitza la pel·lícula, però el més interessant és com aprenen a discutir i solucionar els problemes que sorgeixen dins la preproducció i el rodatge. També aprenen a relacionar-se dins l’entorn social on viuen i a comunicar-se amb les entitats a qui han de demanar permisos per poder rodar.

El més sorprenent és allò que hem après nosaltres durant tots aquests anys i com ens hem divertit amb totes aquestes experiències cinematogràfiques.

Possiblement no aconseguirem canviar el món, però si més no tenim el consol d’estar-ho intentant amb aquestes petites pel·lícules.

 

Mary Jo Alberdi
presidenta d’El Cine Secreto

Potser també t'interessen...