Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

EntrevistesTema Central

Treballaré perquè el jovent pugui decidir si quedar-se a casa treballant o marxar

 

foto-Ernest

Ernest Urtasun (@ernesturtasun) és el cap de llista d’ICV-EUiA a les eleccions al Parlament Europeu. És llicenciat en Economia, postgraduat en Relacions Internacionals i diplomàtic. Durant els seus anys a  Joves d’Esquerra Verda, on va tenir diverses responsabilitats, va ser portaveu de la Federació de Joves Verds Europeus (@FYEG).

Tu havies estat candidat jove a les eleccions europees del 2004. Han passat deu anys, i quina és la diferència més gran que trobes entre aquesta campanya i aquella?

Estem recorrent el territori, parlant amb la gent, i la sensació al carrer és molt diferent de fa 10 anys i 5, quan vaig anar també de candidat a les eleccions europees. Avui tothom pensem en Europa com un projecte neoliberal que atempta contra els nostres drets socials. Hem perdut la idea de l’Europa de les llibertats personals i la democràcia. Veiem els homes de negre i la Troica arribant a Madrid o parlant des de Brussel·les i Frankfurt, imposant reformes estructurals al sistema de pensions, pujades de l’IVA, reformes laborals injustes, retallades i privatitzacions de serveis bàsics. Per tant, estem en un escenari totalment diferent, alarmant i preocupant, però on podem explicar molt més fàcil que a Europa ens hi juguem molt. Per això, en aquestes eleccions, des de l’europeisme crític, hem de recuperar Europa.

Europeisme crític de vegades s’entén com a euroescepticisme, i Merkel també diu que fa un rescat o signa mesures d’austeritat per salvar Europa. Exactament què vol dir recuperar Europa essent crítics?

Una de les batalles que hem de guanyar a Brussel·les és la de polititzar el debat i les polítiques. No és veritat que l’única manera de salvar Europa sigui amb les polítiques de Merkel, al contrari: les seves polítiques d’austeritat estan enfonsant la UE.  Tampoc no podem acceptar una dicotomia de més Europa o menys Europa sense plantejar quina Europa volem.

El projecte europeu va néixer com un projecte de pau i democràcia, i aquestes dues no es poden entendre en una societat que crea un 50% d’atur juvenil a casa nostra, o minijobs i precarietat al centre d’Europa, que obliga les dones a tornar a casa i que, a més, busca el creixement econòmic destruint el nostre territori, amb projectes insostenibles com el Castor. Nosaltres partim de l’europeisme crític i això vol dir que pensem que entre tots i totes podem i necessitem crear l’alternativa a Europa; una alternativa que trenqui amb el paradigma neoliberal actual i construeixi una Europa social i de les persones. No som euroescèptics perquè ens creiem un projecte d’europeisme diferent i treballem per canviar-lo.

Però creus que la gent pensa que és impossible canviar Europa i, per tant, està més desil·lusionada que mai i no anirà a votar?

Jo crec que aquestes eleccions són molt més properes a la gent del que sembla. Cada vegada parlem més d’Europa, però és veritat que històricament la participació a l’Estat espanyol ha estat al voltant del 45%. Per això, des d’ICV-EUiA treballarem per mobilitzar el vot, el vot d’esquerres, crític, de les persones enfadades amb la UE i d’aquelles desil·lusionades. A aquestes persones els volem dir clarament que si no voten el proper 25 de maig, la representació al Parlament Europeu se la quedarà la dreta i no ens ho podem permetre. Necessitem tenir persones a les institucions que donin suport i retroalimentin els moviments socials, sindicals, juvenils i les nostres lluites quotidianes. Cal anar a votar també perquè no ens passi com a França, on els feixistes guanyen representació gràcies a la por i al racisme. Cal anar a votar i fer un vot d’esquerres. Mireu, els liberals (aquí CiU), socialdemòcrates (PSC) i populars (PP) ja ens han avisat que es posaran d’acord a Brussel·les per mantenir l’status quo: l’austericidi europeu. Davant d’aquest descarat i obert reconeixement de la gran coalició, només podem respondre amb un projecte alternatiu: sumant a les llistes progressistes.

El problema és que la gent no vol votar perquè pensa que Europa no és democràtica, no?

La Troica és el símbol més fort de com de profundament antidemocràtica és aquesta UE. Però no ens podem quedar aquí: nosaltres proposem iniciar canvis substantius al Parlament Europeu per garantir la democràcia. El disseny institucional de la UE ha de fer un gir de 180 graus i passar de servir els mercats a servir les persones: això és democràcia. Treballarem pel desmantellament de la Troica, de les polítiques regressives i d’austeritat actuals, però també per un canvi dels tractats de la UE que doni més pes al Parlament Europeu, que permeti a la UE dotar-se d’un pressupost propi per fer polítiques públiques, que canviï els estatuts del Banc Central Europeu i que limiti les actuacions intergovernamentals dels Estats.

Per què cal canviar els estatuts del Banc Central Europeu per recuperar la democràcia?

Avui els Estats no disposen de política fiscal perquè està limitada pel pacte d’estabilitat i creixement (i ara la Troica i altres polítiques antisocials i regressives), ni tampoc no disposen de la política monetària. A més, el Banc Central Europeu no actua com a prestamista d’últim recurs; és a dir, no pot comprar deute públic quan qualsevol Estat ho necessiti, cosa que hagués limitat l’especulació del deute sobirà, les primes de riscs pels núvols i una part il·legítima del deute públic. Nosaltres demanem que el BCE passi a ser un banc central de veritat i faci una política monetària al servei del creixement i la creació d’ocupació. Cal canviar els estatuts del BCE perquè també pugui emetre títols de deute mancomunats (eurobons), i respondre així a les necessitats del finançament de l’eurozona. Aquests canvis permetrien una política monetària que salvaria l’euro i també la societat. Però hi ha una cosa que crec que hem de dir: tot i fer reformes institucionals a Europa, per tenir una UE democràtica cal retornar certa sobirania als Estats i als parlaments. No pot ser que sigui la Comissió Europea qui opini davant el pressupost abans que el Congrés. Per tant, la sobirania popular davant dels mercats necessita d’una redistribució de poder més justa, democràtica i transparent entre els diferents governs, tot caminant cap a una Europa federal.

El jovent està fent les maletes per marxar; com diem nosaltres, l’únic èxit és l’exili. És la mobilitat europea un avantatge en aquests moments de crisi?

La mobilitat de persones dins de la UE havia estat una gran victòria. Ens pensàvem que podíem anar i tornar sense cap problema. Ara, amb la crisi, ens adonem que no, que la lliure circulació de persones és un luxe per a qui pugui pagar-se’l. La UE, en realitat, no protegeix els i les joves que es queden a un país de la UE més de tres mesos buscant feina. De fet, Merkel està expulsant comunitaris que viuen a Alemanya, com passa amb molts espanyols i catalans a Bèlgica, ja que considera que les persones que busquen feina són ‘una càrrega excessiva pel seu sistema’. Davant d’aquesta veritable insolidaritat, cal dir-ho clar: són les seves polítiques d’austeritat i retallades una càrrega excessiva per al sistema de qualsevol persona. Nosaltres pensem que la mobilitat és un dret, però principalment el jovent ha de tenir el dret de trobar feina a casa nostra i no veure’s obligat a marxar i, a més, hem de ser clars. Són els més privilegiats els qui aconsegueixen marxar. Les classes populars més desfavorides ni tan sols s’ho poden plantejar.

El jovent marxa i les dones tornen a casa? Què està passant amb els drets de les dones?

Europa viu una autèntica contrareforma dels drets de les dones i la igualtat de gènere. L’ajust econòmic neoliberal i l’augment de les desigualtats inclou l’augment del treball de cura i la doble càrrega familiar per a les dones, amb un retrocés dels seus drets i un augment de la violència. I aquest retrocés és profundament classista, perquè són les dones de menys recursos les més vulnerables. Nosaltres creiem que Europa ha d’actuar per revertir la feminització de la pobresa i acabar amb la brutal violència econòmica i institucional de les polítiques d’austeritat vers les dones. Però, malauradament, estem veient com fins i tot la propietat del cos de les dones s’està qüestionant. La reforma de la llei de l’avortament del PP respon a la idea que les dones són propietat dels homes i només tenen un rol de mares. Nosaltres ens oposem a aquest atac contra les dones perquè, a més, sabem que els drets sexuals i reproductius són drets humans, pels quals totes les persones haurien de poder decidir lliurement sobre la seva sexualitat i viure lliures de violència.

Per últim, quines seran les teves prioritats al Parlament Europeu?

Treballaré pels drets laborals i socials de les persones al sud d’Europa, perquè el jovent pugui decidir si quedar-se a casa treballant o marxar i perquè les dones siguin lliures i decideixen sobre el seu propi cos. Donaré continuïtat a la feina feta pel Raül Romeva i ICV serà una veu forta i clara a favor del dret a decidir de Catalunya a Europa.

Delfina Rossi 
@rossi_delfina
Economista i candidata de JEV a les eleccions europees

 

Articles relacionats
DemocràciaEntrevistes

Laura Quiñones: "a política no és una finalitat sinó un mitjà per aconseguir una ciutat i una societat millors"

AntiracismeDemocràciaEntrevistes

Tarek Cherina: "calen mesures per acabar amb l’atur, la precarietat, l’accés a l’habitatge, però també amb el racisme"

DemocràciaEntrevistes

L'emergència climàtica, l'habitatge, la salut mental i combatre els discursos d'odi: les prioritats de Julià Tudó

DemocràciaEntrevistes

Anna Mayench: "la política te la fan o te la fas. Jo opto per la segona opció."

20 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut