El documental “Hadijatou J’accuse”, al Parlament Europeu

jacusseLa directora Lala Gomà i el productor Aritz Cirbián han viatjat a Brussel·les cercant més recolzaments

El documental dirigit per Lala Gomà i Rosa Cornet narra la història de Hadijatou Mani, la primera esclava en denunciar el seu país, el Níger, per no protegir-la contra l’esclavatge, i aconseguir-ne una sentència favorable.

El documental, que porta 5 anys en desenvolupament des que les realitzadores van conèixer la protagonista en persona després de la seva primera victòria, es va presentar al Parlament Europeu a la recerca de recolzament per reforçar el vessant de canvi social del documental.

Mentre se segueixen acceptant donatius a través del web documental per fer-lo possible, part de l’equip ha acudit a Brussel·les, de la mà de l’eurodiputat verd Raül Romeva, per presentar el projecte i la seva situació actual a les diferents entitats i ONG allà presents, amb l’objectiu d’exposar la causa, aconseguir la col·laboració i el suport necessari per poder finalitzar la producció del documental i que sigui vist pel major nombre de persones possible.

El documental “Hadijatou J’accuse” no és només la història de Hadijatou Mani, sinó que a través seu mostra l’estat de l’esclavatge a dia d’avui i la situació real de les dones nigerines, situada en uns cruels llimbs entre la tradició i la il·legalitat.

Segons les xifres de l’Índex Global sobre l’Esclavatge del 2013, el 15,88% de la població subsahariana és víctima de l’esclavatge. Concretament, al Níger s’estimen en 130.000 les víctimes dels treballs forçats, la majoria dones, de les quals 43.000 són esclaves en situació similar a la de Hadijatou Mani.

El cas de Hadijatou és comú entre les esclaves, amb l’excepció de la seva pionera valentia: fou venuda als 12 anys per poc més de 300€ i durant 9 anys d’esclavatge va patir abusos sexuals i físics diàriament. Fruit de les violacions de l’amo, El Hadj Souleymane Naroua, va tenir tres fills, dels qui només van sobreviure dos i que actualment continuen vivint amb Naroua tot i els intents de Hadijatou per recuperar-ne la custòdia.

Gràcies a la seva valentia i l’ajuda de l’ONG local Timidria, va aconseguir la seva llibertat i portar el seu antic amo i el Govern als tribunals, on l’octubre de 2008 va aconseguir una fita històrica, que marca un abans i un després en la lluita contra l’esclavatge al segle XXI. El Tribunal Superior de la Comunitat Econòmica dels Estats Africans Occidentals (ECOWAS) va condemnar el Govern per no haver-la protegit contra l’esclavatge, tal i com la Constitució nigerina havia inclòs l’any 1999. Hadijatou va començar llavors una lluita paral·lela més personal, però igual d’important, per recuperar la seva llibertat com a persona, com a dona i com a mare: aconseguir la custòdia dels seus fills i fer-los conèixer la seva versió de la història. Lala Gomà explicà a l’Europarlament les dificultats que una lluita així significa per a una camperola con Hadijatou Mani, especialment en un país tant castigat per les sequeres, les fams i la colonització com el Níger. Cal recordar que, malgrat que és el segon país més pobre del món segons l’Índex de Desenvolupament Humà, les seves reserves d’urani representen una tercera part de l’explotació mundial del que és la matèria prima de les nostres centrals nuclears –un “detall” que els defensors d’aquestes “obliden” incloure en els costos de l’energia nuclear-.

El documental compta amb una part rodada gràcies a la inversió dels productors i una campanya de crowdfunding, però encara en necessita rodar bona part. L’equip de Lala Gomà, multipremiada directora i Premi Nacional de Cultura 2006, i Rosa Cornet, reportera a TV3, porta junt al projecte des de 2008. Aritz Cirbián, de Compacto, es va unir al projecte com a coproductor a finals de 2012 i hi ha liderat els esforços de producció des de llavors.

Més informació del projecte a http://www.hadijatou.org/

Potser també t'interessen...