Drets humans vulnerats a les portes de la Unió Europea

Fa aproximadament dos mesos ens despertàvem amb la lamentable notícia de 15 persones mortes a la platja de Tarajal, a la frontera de Ceuta. Uns fets que van indignar moltíssimes persones, més enllà d’aquelles que ja coneixien la cruesa i la mortaldat de la política migratòria de l’Estat espanyol i la Unió Europea.

Malauradament, aquesta no és una realitat aïllada ni excepcional, sinó que es repeteix de manera regular als diferents passos fronterers i rutes migratòries, per on passen persones d’arreu que, buscant una vida millor o fugint de la situació que viuen al seu país, decideixen jugar-se la vida per trobar una alternativa. Molt sovint no només persones immigrades, com ens expliquen els mitjans, sinó refugiats i refugiades que fugen de països en conflicte.

En relació a aquesta crua realitat hi ha alguns elements que considerem  imprescindibles tenir en compte, i que ens ajuden a denunciar diferents nivells de responsabilitat. Per una banda, comencem per una responsabilitat global amb antecedents històrics, que és el saqueig que han patit alguns països per part d’uns altres considerats més “rics”. Aquests han basat part del creixement de la seva riquesa en la usurpació de recursos, la implantació de polítiques de dependència econòmica i la utilització dels habitants “del sud” com a mà d’obra barata.

L’obsessió per tancar les fronteres s’ha convertit en una arma letal

Per altra banda, el paper que juga la Unió Europea és clau: l’obsessió per tancar les fronteres s’ha convertit en una arma letal que vulnera de manera continuada els drets humans i, en les seves pitjors conseqüències, provoca la mort.

Existeix una legislació restrictiva que facilita aquestes vulneracions. La Directiva del Retorn (ben anomenada “Directiva de la Vergonya”) o les polítiques de Frontex són dos exemples representatius d’una nodrida legislació europea en matèria de fronteres i de control migratori que massa cops deriva en situacions dramàtiques a les fronteres.

Per molt que les directrius en matèria migratòria es decideixen a escala europea, no podem obviar la responsabilitat de cadascun dels Estats membres, que són els que acaten i apliquen aquestes normatives.

Cal situar que hi ha lleis, com la Llei d’Estrangeria en el cas de l’Estat espanyol, que es van elaborar i aprovar en un context totalment diferent a l’actual (el percentatge de població estrangera no arribava al 3%). Un marc legal discriminatori que, des de fa gairebé 30 anys, consolida un apartheid jurídic en funció de l’origen, vulnerant un principi democràtic fonamental: la igualtat davant la llei.

No podem oblidar la responsabilitat del Govern català, i cal desmentir la recorrent excusa de la manca de competència per abordar aspectes relatius a les migracions o les fronteres. No és cert. Per una banda, molts partits catalans tenen presència al Congrés dels Diputats, on s’han aprovat les diferents reformes de la Llei d’Estrangeria; i també tenen representativitat al Parlament Europeu que aprova la Directiva de la Vergonya, la qual regula l’existència dels Centres d’Internament per a Estrangers (CIE); i aprova la política de fronteres, entre d’altres. D’altra banda, les institucions catalanes poden fer pressió institucional, mostrant el seu desacord amb aquestes polítiques o evitant que les accions al seu nivell d’actuació no alimentin el racisme.

En aquest àmbit, no hem d’oblidar l’oportunitat que crea el debat nacional que estem vivint per reflexionar sobre el model de país que volem ser i, per tant, quin seria el nostre equilibri entre gestió de fronteres i drets humans.

Òbviament, també cal apel·lar a la responsabilitat de la ciutadania, a vegades adormida davant situacions injustes, cruels i indignants que es viuen dins i fora del país com a conseqüència de les polítiques d’estrangeria.

És necessari mobilitzar la ciutadania i promoure la resposta popular davant aquests fets

És necessari mobilitzar la ciutadania i promoure la resposta popular davant aquests fets. Entendre i manifestar que no hi haurà una societat justa, inclusiva i igualitària mentre hi hagi persones que moren al mar, o mentre que es tanquin persones en centres infrapenitenciaris perquè no tenen papers. Hem d’exigir que les 15 morts que van tenir lloc a principis de febrer a la frontera de Ceuta no quedin impunes. Morts que van ser conseqüència de l’actuació (per les bales de goma) o la no actuació (denegació d’auxili) de la Guàrdia Civil.

Alba Cuevas
Directora i portaveu de SOS Racisme Catalunya (@SosRacis)

Potser també t'interessen...