25 de maig: aixequem la veu contra la Troika

editorialFa cinc anys que sabem que el 25 de maig de 2014 hi ha eleccions al Parlament Europeu. El que no ens imaginàvem és que fossin tan importants per a la quotidianitat de cada persona jove. La UE és un entramat institucional llunyà a la ciutadania, fins i tot per a molta gent desconegut; això, però, no vol dir que les decisions que es prenen allà, que són moltes, no tinguin una repercussió directa en les nostres vides. L’austeritat neix a la UE i, des d’allà, s’imposen les retallades en salut, educació i serveis socials i les reformes estructurals com la reforma laboral. Les “recomanacions” de la Troika per als països del sud d’Europa ens porten a devaluar les nostres vides per assegurar el pagament del deute. Un deute que, tal i com es va instaurar en la reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola una nit d’agost, passa per davant dels drets de les persones. Així, els governs estatals (PP i PSOE) i regionals (CiU) de la dreta només hi diuen amén.

És cert que la UE no és una estructura democràtica, ja que la Comissió Europea i la Troika (Comissió, Banc Central i Fons Monetari Internacional) no han estat escollides per eleccions, però això no implica que la ciutadania no tinguem cap poder per incidir en les polítiques que s’hi decideixen ni que els responsables d’aquestes polítiques no siguin identificables. De fet, les grans decisions econòmiques al Parlament Europeu les han pres populars, socialdemòcrates i liberals plegats. En definitiva, la UE no deixa de ser governada, també, pels Estats membres; el Govern de Rajoy no només no ha alçat la veu contra l’austeritat, sinó que n’ha fet bandera. I cal no oblidar que Mas es presentava com l’alumne avantatjat de les retallades i les reformes business friendly.

La realitat compartida al sud del continent és que l’austeritat està enfonsant la vida de la majoria de la gent corrent. Hem vist com augmentaven sense fre les desigualtats; com els rics es feien més rics i els pobres més pobres; com la pobresa, i la pobresa infantil, ascendia a taxes elevadíssimes; com les aules de les escoles públiques es massificaven; com s’allargaven les llistes d’espera; com les reformes laborals precaritzaven encara més les vides de la gent jove; com incrementava l’atur i el preu de les escoles bressol i disminuïen les beques menjador; com, després de les privatitzacions, incrementava la factura de l’aigua. Tot això, i molt més, sense aconseguir l’objectiu principal de l’austeritat, la suposada reducció del deute.

En aquestes eleccions és important que aixequem la veu contra la Troika i l’austeritat, és important que reclamem que sí que hi ha alternatives, que podem sortir de la crisi amb justícia social i respectant el medi ambient. La UE és una batalla fonamental en el combat contra les polítiques de Merkel, Rajoy i Mas i cal que se senti una veu potent del sud d’Europa. En cas contrari, si no podem decidir davant dels mercats, tampoc no podrem construir cap nou país.

Potser també t'interessen...