Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

EconomiaJustícia socialPolítica

Les pensions no són cap negoci

Captura de pantalla 2013-11-28 18.07.30Des de sempre, el sistema públic de pensions ha estat un pilar fonamental de l’Estat del benestar perquè, en destinar-se gairebé íntegrament al consum, a més de garantir la protecció social i econòmica de les persones pensionistes, contribueixen a la redistribució de la riquesa, a la demanda interna, a l’activitat econòmica i a la generació d’ocupació.

La insostenible taxa d’atur amb què ens enfrontem actualment, que arriba a fregar el 57% en el cas de les persones més joves, els alts índexs de temporalitat i els baixos salaris, principals característiques de l’obsolet model productiu de l’Estat espanyol, provoquen una insuficiència d’ingressos que posa en risc el sistema tal com el coneixem. Tot i que aquesta situació és de caràcter conjuntural, la realitat ens porta a tenir la certesa que hi ha una maniobra ideològica per part dels poders que representen els partits de govern, tant a Catalunya com a Espanya, per trencar el contracte social i aprofitar la crisi econòmica per a instaurar un nou ordre social.

Hi ha una maniobra ideològica per trencar el contracte social

L’increment de la despesa en pensions no s’explica només per la disminució dels ingressos, sinó que s’ha de tenir en compte l’augment de l’esperança de vida: es paguen més pensions, durant més anys i de major quantia.

Els ajustaments que s’han introduït al sistema de pensions de forma periòdica durant els darrers anys, com per exemple l’Acord Social i Econòmic signat el 2011, han permès mantenir un sistema de pensions públic, de repartiment, solidari intergeneracionalment i territorial i equitatiu.

Però la crisi econòmica no pot continuar servint d’excusa per a retallar drets socials, i no s’hi valen reformes estructurals de la Seguretat Social davant un problema, greu però conjuntural, com la recessió econòmica i l’atur. Els desajustaments entre ingressos i despeses del sistema, conseqüència de la massiva destrucció d’ocupació agreujada per la reforma laboral, no poden precipitar canvis estructurals. Aquests precisen del major consens polític i social. Les reformes de pensions, sempre que siguin necessàries, s’han de seguir fent a través dels canals democràticament reconeguts, com el Pacte de Toledo.

La salut dels sistemes de pensions de repartiment depèn, bàsicament, del mercat de treball, ja que els actuals cotitzants paguen les actuals pensions. Així, és imprescindible millorar les condicions laborals: millors salaris i reducció de la precarietat laboral (temporalitat, parcialitat, etc.), lluita contra el frau i l’economia submergida, així com increment del Salari Mínim Interprofessional i, en conseqüència, de les respectives cotitzacions.

Els actuals cotitzants paguen les actuals pensions. És imprescindible millorar les condicions laborals

Una altra manera d’incidir en els ingressos i en el caràcter redistributiu i solidari del sistema passa per augmentar les cotitzacions socials de forma conjuntural, suprimint el límit de la base de cotització màxima o incrementant-lo perquè qui més guanya aporti més al sistema.

I, per sobre de tot, en cap cas no es pot permetre que les reformes derivin en una pensió pública de quantia mínima, fruit d’una cotització obligatòria, prioritzant els plans privats de pensions, i fent que les entitats financeres i asseguradores es freguin les mans. Perquè és imprescindible garantir el caràcter públic, equitatiu, redistributiu de la riquesa i basat en la solidaritat intergeneracional que, fins ara, ha tingut el nostre sistema de pensions. Cal assegurar que les futures i els futurs pensionistes puguin tenir accés a una pensió digna. Perquè les pensions no són ni poden ser cap negoci.

Tània Pérez @latanieta
Secretària de Joventut de CCOO @CCOO

Articles relacionats
PolíticaUrbanisme i Mobilitat

Folleu al metro, o amb Twitter ja feu?

Economia

Lluitant contra la desigualtat: el paper clau de l'impost de successions

DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

6 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut