La Revolució Ciutadana equatoriana i el seu valor universal

Captura de pantalla 2013-11-28 18.18.58El procés de la Revolució Ciutadana de l’Equador és una rara avis en molts aspectes: entronca amb un moviment social a finals dels 90 que va ser capaç de derrocar governs aprofitant les contradiccions entre l’Assemblea Nacional i la Presidència; un ministre dimissionari que vertebra l’alternativa política i esdevé president; i també pel fet de ser un país amb un Estat històricament deficient, triturat pel neoliberalisme i dependent de la renda petrolera (40% del pressupost governamental). Tots els processos polítics i socials són excepcionals, en tant que trajectòries úniques i contingents. Estudiar-ne les peculiaritats i trajectòries és apassionant.

No obstant, em permeto aquí una provocació: invocar-ne el caràcter universal, allò que ens interpel·la i ens sedueix d’una manera intensa i diferent de com ho fan altres experiències revolucionàries del Tercer Món.

En primer lloc, l’experiència revolucionària a l’Equador certament és una extensió i condensació del procés polític regional llatinoamericà de construcció d’alternatives al neoliberalisme, una experiència valuosa per al món que resisteix al capitalisme financer i que vol obrir una perspectiva postneoliberal. És extensió dels processos polítics de reacció al neoliberalisme que es van iniciar amb l’impuls d’Hugo Chávez a Veneçuela, però també dels governs del PT al Brasil. En ser una de les darreres expressions (2006), és també condensació de moltes de les virtuts i limitacions de les altres.

Són virtuts d’aquestes experiències llatinoamericanes (a) la construcció d’amplis blocs sociopolítics en base a projectes nacionals democràtics, interclassistes, antineoliberals i antiimperialistes; (b) un nou constitucionalisme postneoliberal i la construcció de democràcies participatives, amb perspectiva ecologista, reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i dels drets humans; c) la concepció de procés regional llatinoamericà per resistir la intervenció imperialista nord-americana i per cercar una millor posició en la seva inserció en l’economia mundial; d) la construcció d’estats més eficaços, que intervenen en l’economia i adopten mesures socialitzants per garantir drets bàsics.

Les seves limitacions passen (a) pel protagonisme de l’Estat, dirigit de manera presidencialista, com a agent i eix del canvi; (b) per la convivència amb l’oligarquia, que veu limitat i intervingut el seu poder parcialment; (c) pel desenvolupisme depredador del medi ambient i/o l’adopció del fetitxe de l’economia del coneixement, així com la inserció en l’economia global capitalista, principalment com a exportador de primeres matèries.

En segon lloc, a més, l’experiència equatoriana anticipa -i connecta- amb formulacions polítiques utilitzades per estrats mitjans urbans en els moviments democràtics que estan essent una resposta a la gestió de la crisi del capitalisme financer en benefici de les oligarquies financeres. En aquest sentit, recupera el caràcter subversiu dels conceptes de ciutadania i democràcia. Per a uns, connecta amb una realitat nova i la superació de vells esquemes; per a d’altres, simplement es tracta d’una reconnexió amb la vella tradició democratico-republicana, un cop finalitzada l’anomalia històrica que va suposar la Guerra Freda.

Avui, l’internacionalisme pren una nova dimensió, en tant que les experiències es fan més properes. Les polítiques d’austeritat i el xantatge amb el deute públic, utilitzats al Tercer Món les darreres dècades, s’utilitzen avui a les perifèries metropolitanes (i fins i tot als propis centres). A l’Equador van treure els banquers del control de l’Estat, van fer una auditoria del deute i una gestió de la recompra d’aquest per aturar l’especulació i la sagnia del servei al deute. El missatge que arriba des de l’Equador ens interpel·la: si allà van poder, això vol dir que SÍ QUE ES POT.

Luis Juberías
Participant a l’Escuela de Verano sobre el Modelo Ecuatoriano de Buen Vivir 2013

Potser també t'interessen...