Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Justícia socialPolítica

El procés desconstituent del PP

Captura de pantalla 2013-11-28 18.02.11No fa ni dos anys que el PP va aconseguir la majoria absoluta, però la gran magnitud de les contrareformes dutes a terme en pràcticament tots els sectors ja permeten veure una primera fotografia del model de país que estan imposant. L’allau normativa és enorme i s’ha fet a una gran velocitat, dificultant la percepció i el coneixement per part de la ciutadania de moltes de les mesures. Segurament el precedent més similar a Espanya és el bienni negre de govern de dretes durant la 2a República. I a Europa, la revolució conservadora dels 80. Però amb una diferència substancial: el ritme actual és molt més ràpid. Estan duent a terme en una legislatura el que Thacher i Reagan van trigar 8-10 anys a fer.

Per això és fonamental fer balanç i explicar la profunda dimensió de les reformes que estan fent i les conseqüències del nou ordre imposat. Estem assistint a la desconstrucció de tot el sistema de drets i benestar que van donar a Europa les seves dècades de màxima prosperitat. Es tracta de desmantellar el model social europeu com a espai polític que lidera de llarg la inversió social i la redistribució fiscal que es fa al món. Es tracta d’un atac directe per part de governs al servei dels poders econòmics que aprofiten el context de crisi per imposar un model encara més afí als interessos de l’1%.

El Govern del PP no ha estat només un braç executor de les polítiques neoliberals, sinó que n’ha estat un ferm impulsor i ha aprofitat la crisi econòmica i la seva majoria absoluta per dur a terme un autèntic procés desconstituent, retallant no només serveis sinó drets i llibertats fonamentals. En coherència amb la creixent evidència que el neoliberalisme o l’austeritat salvatge són incompatibles amb la democràcia i la separació de poders.

En aquests 2 anys de govern, el PP ha bombardejat tots aquests pilars de l’Estat social i democràtic de dret. En 650 dies han aprovat 72 lleis noves o reformades i 43 reials decrets llei. Ho han fet aplicant la seva majoria absoluta sense obrir la participació al Congrés ni a la societat civil. Una contrareforma que modifica substancialment l’ordre constitucional, aplicant una regressió en l’àmbit dels drets fonamentals però també en la divisió de poders.

L’estabilitat pressupostària ha estat la coartada per canviar l’ordre constitucional. Les reformes toquen tots els àmbits, des de les retallades del reial decret de sanitat i la liquidació de les ajudes a la dependència, passant per la LOMCE o el codi penal, seguint per la reforma laboral, les pensions, la reforma elèctrica, els canvis tributaris i l’amnistia fiscal, la reforma local (de suspensió de l’autonomia local), la llei de costes o els rescats financers i el banc dolent, la privatització d’infraestructures i empreses públiques o la supressió dels organismes reguladors, la reforma de la llei del Consell General del Poder Judicial i la creació de taxes per accedir a la justícia…

Una llarga llista de contrareformes i retallades que ja estan tenint conseqüències afegides a la crisi. L’augment de la desigualtat social i la precarietat de les condicions de vida de la majoria de la gent al costat de l’augment de les rendes d’una minoria que s’està enriquint a gran ritme. Però aquestes mesures també comporten la creixent indefensió de la ciutadania davant els poders econòmics i un Estat cada vegada més repressor i penalitzador de la mobilització i de les organitzacions socials. Un Estat central que acumula poder en detriment de la resta d’administracions per un procés de recentralització sense precedents i l’eliminació de contrapoders d’organismes reguladors independents. Les conseqüències també les veiem en la manera de  perpetuar un model productiu depredador i insostenible que no ofereix futur ni treball a la ciutadania, però garanteix al capital especular amb el territori i els serveis públics. Un model que hipoteca el futur econòmic, social i mediambiental en el curt i llarg termini.

Les seves polítiques neoliberals vénen acompanyades d’un embolcall de conservadorisme catòlic masclista que suposa revisar transversalment totes les polítiques de llibertats civils, educatives, de família, per sotmetre-les al dictat dels lobbies ultraconservadors.

Si hem de sintetitzar els 10 punts del seu procés desconstituent en aquests dos anys de Govern, de manera esquemàtica diríem:

  1. Empobriment i desarmament dels treballadors i les treballadores, és a dir, treure’ls els instruments de defensa i negociació (reforma laboral).

  1. Neofeudalisme financer. Els bancs, la nova aristocràcia (rescat sector financer, estafa preferents, desnonaments i legislació feta a mida).

  1. Retallades de l’Estat del benestar i privatització de serveis públics com a nova oportunitat de negoci.

  1. Degradació de la democràcia i creixent persecució dels moviments socials.

  1. Trencament de la separació de poders (subordinació del legislatiu i el judicial als interessos de l’executiu, liquidació d’organismes reguladors independents…).

  1. L’Església torna al Govern.

  1. Continuïtat en el model de creixement insostenible (atac a las renovables, depredació de costes, política d’infraestructures, transvasaments,  fracking…).

  1. Ofensiva recentralitzadora (Llei d’Estabilitat Pressupostària, Llei d’autoritat fiscal, LOMCE, reforma local i reiterades invasions competencials).

  1. Involució masclista (retallades llei de Dependència, atac al dret a decidir sobre el propi cos, retallades en la lluita contra la violència masclista).

  1. Govern súbdit de la Troika i invisible a Europa.

Un procés desconstituent en tota regla que requereix una resposta ciutadana i política. Ens urgeix la construcció d’una alternativa política i social àmplia, no només per resistir sinó per dur a terme un procés realment constituent que comenci per l’empoderament i la informació de la ciutadania. Sent conscients que res no serà igual que abans del 2008 i que avui, davant el capitalisme financer, ens cal un nou paradigma i nous instruments per defensar la igualtat, la llibertat i la sostenibilitat.

Els dies passen i les seves lleis ens ho posen més difícil, així que cal passar de la reflexió i la teoria a la posada en pràctica de la cooperació política i la convergència social per poder dur a terme un programa de transformació.

Laia Ortiz Castellví @laiaortiz
Diputada d’@iniciativa al Congrés

Articles relacionats
DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

DemocràciaPolítica

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

PolíticaUnió Europea

Entrevista a Carlos Corrochano: El futur de la Unió Europea

10 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut