En moments de crisi l’accés a mesures de prevenció del VIH és menor

Captura de pantalla 2013-11-28 18.26.38Montse Pineda, treballadora social. Coordina Incidència Política de Creación Positiva (@CreaPositiva) i presideix el Comitè 1r de desembre (@Comite1desembre).

A la introducció comentem que coordines Incidència Política a Creación Positiva. Què implica aquest càrrec?

Creación Positiva és una associació que pretén abordar el VIH des de la perspectiva de gènere. Jo, com a treballadora social, en formo part de l’equip de coordinació. El que fem és atendre tant persones que viuen amb el VIH com el seu entorn afectiu, familiar o social. I ho fem tenint en compte els condicionants de les persones i la seva situació en les estructures de gènere. Els estudis parlen de com infectar-se de VIH i de pràctiques de risc, però aquestes no neixen de l’aire, les aprenem. Nosaltres intentem anar més enllà d’aquestes pràctiques.

Podries posar-nos-en algun exemple?

Tenim un programa de presons a Can Brians, amb dones que viuen amb el VIH. També editem materials per a formar professionals en diferents temes. Un tema que per a nosaltres resulta totalment transcendental és vincular la violència masclista amb el VIH. Ens hem educat en un sistema en què sexualitat i gènere estan travessats per la violència. Conceptes com l’amor romàntic i l’heterocentrisme ens condicionen a l’hora de negociar com mantenim relacions sexuals. Si no es pot negociar, incrementa el risc de VIH i això s’observa clarament en les dones en situacions de maltractament.

Existeixen tractaments de prevenció després d’haver estat exposat al VIH. En quins casos s’ofereix aquesta teràpia?

Sempre s’ofereix la profilaxi post-exposició quan hi ha una agressió sexual, ja sigui a un home o una dona. Tot i així, des de Creación Positiva no estem contentes del seguiment que se’n realitza a escala psicològica. A les persones trans, dones i homes que exerceixen la prostitució, se’ls exclou d’aquesta possibilitat si hi accedeixen de forma repetitiva, tot i que el seu poder de negociació és encara més baix.

Hi ha molta manca d’informació sobre el tractament post-exposició. Creiem necessari que els Centres de Salut Sexual i Reproductiva de Catalunya n’informin. En el moment en què es dóna la post-coital és perquè has tingut una pràctica de risc; per tant, també hi ha hagut una possible exposició al VIH.

Com és que no s’han fet campanyes sobre la profilaxi post-exposició?

Pregunta-ho a la Generalitat, no a mi. Jo crec que tenen una visió paternalista de les mesures que podem prendre a escala de prevenció. És negligència i el problema, com sempre, és la manca d’informació. Avui en dia encara les professionals dels centres no tenen prou informació. Ho hem posat en evidència tant al Departament de Salut com a l’Institut Català de les Dones (ICD), que respecte al tema d’agressions sexuals i violència sexual deixa molt a desitjar.

També ets presidenta en una altra associació, el Comitè 1r de desembre. Com es compaginen les dues posicions?

El Comitè 1r de desembre és la plataforma unitària d’ONGs-sida de Catalunya i té una funció primordial d’incidència política. Vetllem perquè les polítiques que es fan al nostre país garanteixin els drets humans, l’accessibilitat als serveis, tant de tractament com de prevenció, i lluitin contra l’estigma del VIH, garantint la qualitat de vida.

En temps de crisi les infeccions de VIH augmenten. A Grècia se n’està veient un augment del 1.500%. Com es donen aquestes situacions?

Bàsicament és perquè en moments de crisi l’accés a mesures de prevenció és menor. La gent si no té per viure no en tindrà per a preservatius. Això és el més obvi i el que primer podem pensar, però hi ha altres factors com ara la negociació; si estàs en una situació de menys reconeixement dels teus drets, ja siguin socials o econòmics, també afecta la teva pròpia concepció d’a què tens dret i a què no.

A part, que les entitats no estiguem realitzant o estiguem abaixant l’accés a població més desafavorida té unes conseqüències. L’intercanvi de xeringues, els professionals i el temps que poden dedicar a donar informació a la gent, les escoles… Tot això trontolla. No només la gent té menys informació, sinó que, a més, no es garanteix.

S’espera un repunt a Espanya i a Catalunya de VIH i d’altres ITS?

Sí, i t’ho dic com a Comitè. És obvi que hi haurà un repunt. El problema bàsic és que la gent que s’infecta no sabrà si ho està o no si no es realitza la prova, i no ho farà sense una política activa. Per tant, no ho sabrem fins d’aquí a uns anys. A Madrid i València, on han reduït les polítiques directes a les entitats, s’està veient que estan augmentant les ITS (infeccions de transmissió sexual).

Els últims dos anys, el Pla Nacional contra la Sida ha passat de 4 milions a 1 aproximadament. Les entitats, sobretot les catalanes, com esteu vivint aquesta situació?

El Comitè ja l’ha denunciat, però hi ha dues qüestions. L’any passat va passar de 4 a 1, i això òbviament significa que aquest país té una visió de la prevenció i del treball que realitzen les entitats absolutament subsidiària, totalment diferent de països com França, Alemanya i d’altres europeus que estan invertint en prevenció. Conceptualment és una visió bastant esbiaixada de la realitat. Són molt pocs diners tenint en compte l’impacte d’aquesta epidèmia en la nostra societat. Hem de tenir present que d’aquest milió destinat a les ajudes a les ONGs, les entitats que tenim seu a Catalunya hem estat colpejades d’una manera bastant peculiar. Vam sol·licitar una reunió fa un mes amb la ministra de Sanitat perquè ens expliqués què ha passat.

Des del Ministeri us estan fent cas?

Ens vam reunir amb la senyora Ana Mato el 8 de maig d’aquest any. La voluntat era positiva però el resultat d’aquest mes d’octubre va ser pitjor que l’any passat. Tot i així, més que valorar si ens ha fet cas o no, el que seguim denunciant és que ens han tret el fet de poder executar i seguir fent prevenció a Catalunya i Espanya, i que això tindrà conseqüències. El que exigim és que tingui repercussions polítiques i es visibilitzi.

Quina valoració feu del tractament dels mitjans de comunicació envers d’aquest tema?

Els mitjans de comunicació no s’han fet gaire ressò del Pla Nacional. A vegades sembla que no s’entén el paper de les ONGs, i això segurament deu ser que no hem sabut explicar què estem fent. Nosaltres formem part del sistema sanitari i social, som la ciutadania organitzada per donar la cobertura de prevenció on no pot arribar l’Estat ni l’Administració autonòmica, i crec que moltes vegades no es veu en aquest sentit i això està molt vinculat al fet que en molts casos els mitjans generalistes volen la immediatesa. Si es planteja que s’ha fet una reducció del 78% del pressupost i de 14 entitats a 1 subvencionada, estem parlant d’un impacte bastant greu. El que passa és que si no li dónes un titular “Madrid castiga novament a Catalunya”, no sortim. I nosaltres no volem aquest titular, el que volem és “Espanya no es responsabilitza de les polítiques de prevenció d’Espanya ni de Catalunya” i que deixa fora de poder participar en la prevenció les entitats catalanes; això no ven.

Com a entitat, com dueu a terme les vostres activitats? Com esteu gestionant aquesta situació?

Avui en dia, les entitats catalanes no sabem amb quins diners comptarem per poder treballar l’any. No és tan sols que no hàgim rebut res, és que paguem sous, lloguer i activitats però sense saber quant podem gastar. El que ens està sostenint a les entitats és que estem cobrant els deutes que teníem pendents de Benestar, Justícia…

Fa unes quantes setmanes va morir J.A. Benítez, empresari del Gaixample vinculat a l’Associació Catalana per a Empreses i Professionals de la Comunitat GLBT (ACEGAL), i el Sindicat de Policia de Catalunya va filtrar el seu suposat estat serològic. Des de les entitats que lluiteu contra el VIH/Sida heu pensat a fer alguna acció més enllà de les concentracions i manifestacions que s’han realitzat fins ara?

Les entitats de sida i LGTB hem demanat al jutjat que ho porta que investigui el Sindicat respecte a aquest tema, i estem preparant una denúncia a l’Agència de Protecció de Dades per vulnerar el dret del senyor Benítez a la seva intimitat. Hem demanat al Departament de Salut que obri una investigació i no ens consta que s’hagi fet. Considerem que és una situació en què el Sindicat va fer un comunicat òbviament serofòbic, intentant generar una visió esbiaixada del tema. Nosaltres vam fer un comunicat de premsa i només La Directa el va publicar. Això a nosaltres ens semblava molt greu i hem anat veient com es tractava el tema als mitjans i com estaven aliats amb el Govern.

Com heu valorat la imputació dels 8 mossos que van participar en la seva detenció?

Esperem que el judici demostri els fets que tothom ha vist a través dels vídeos, però el Comitè considera que més que la imputació dels mossos és necessària una responsabilitat política. Considerem també que el Departament de Salut té una responsabilitat en la suposada filtració de les dades confidencials d’aquesta persona i és molt greu que el Sindicat donés una informació tendenciosa. Nosaltres confiem en la justícia i creiem que el senyor Mas hauria de cessar el conseller si hi ha una responsabilitat jurídica.

Parlaves ara de responsabilitats polítiques. Com haurien de tractar els partits la problemàtica del VIH?

Des del mes de juny portem treballant amb tots els grups parlamentaris internament per aconseguir un Acord Nacional per a la Prevenció del VIH i contra l’Estigma i la Discriminació. Nosaltres creiem que aquesta eina és fonamental i de moment tots els partits hi estan d’acord. Esperem que aquest mes s’aprovi i siguem el primer Parlament europeu que viu un fet com aquest. Aquest acord insta el Govern a fer un pacte social contra la discriminació i l’estigma, també inclou garantir la supervivència i la sostenibilitat de les polítiques de prevenció, executar realment polítiques d’educació sexual a les escoles i que garanteixin que els i les nostres joves tinguin la informació i l’assessorament necessaris per prevenir el VIH. Pot ser una de les qüestions més transcendentals que hagi fet aquest país.

També a escala parlamentària hem fet feina per intentar aconseguir la universalitat de la sanitat amb diferents mesures que han marcat els partits, però C’s i PP no ens han donat suport. El Comitè ha intentat que les polítiques es facin efectives.

Laura Cañadas Pla @lauracanyades

Potser també t'interessen...