Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

AntiracismeEconomiaJustícia socialPolítica internacional

Fuga de cervells o simplement lliure circulació de persones?

talent-02Amb la taxa d’atur juvenil per sobre del 50% a alguns països del sud d’Europa i amb una manca d’esperança en el futur, els i les joves deixen els seus països per aconseguir una feina, estudiar o simplement sobreviure.
El Ferran és de Barcelona i actualment està treballant a Edimburg. Va reconèixer que “mai no vaig creure que em veuria obligat a emigrar a Europa per començar una vida independent”; recorda que “sempre havia somiat amb aprendre més idiomes a més del català i del castellà, però no esperava haver d’aprendre anglès tan ràpidament per aconseguir una feina”. Tal com explica el Ferran, ell se sent “part de la generació perduda, tota una generació amb estudis però sense cap tipus d’oportunitat laboral, amb somnis sobre el futur, però sense els mitjans per assolir-los”. Ell forma part del 70% dels i les joves a l’Estat espanyol que estan disposats a emigrar per treballar o estudiar, mentre que la mitjana europea és del 53% (Eurobaròmetre 2011).

Els i les joves deixen els seus països per aconseguir una feina, estudiar o simplement sobreviure

L’atur juvenil a casa nostra és un fenomen de dues cares: hi ha un grup de joves desocupats que són víctimes de l’anomenat “fracàs escolar”; i hi ha un segon grup de joves aturats sobrequalificats. A la memòria de tothom hi ha les paraules de l’exconseller Mena dient “agafin el primer vol a Londres i a servir cafès”. Els polítics de la dreta ofereixen l’emigració com l’única sortida dels i les joves d’avui, tot i ser la generació millor formada.
Les reformes estructurals que vénen de la UE, avalades pel PP i CiU, impliquen una major flexibilitat per contractar i acomiadar joves i no ofereixen cap proposta per acabar amb aquest model econòmic insostenible. Pitjor encara, ells disposen de totes les armes (control dels mitjans de comunicació socials i de masses) perquè la gent se senti culpable d’estar a l’atur o impotent per haver de demanar ajuda. Com diu el Ferran, “estem davant d’una guerra d’idees cara a cara contra l’establishment”.
A Catalunya, com a Espanya, Portugal i Grècia, hi ha una fuga de cervells clara. Irlanda i Itàlia també estan perdent massivament el seu jovent d’alt nivell educatiu. Els i les joves amb un nivell educatiu elevat i idiomes marxen a Europa o a Llatinoamèrica.
La lliure circulació de persones es considera un dels trets distintius de la UE. Però només són les persones amb alt nivell educatiu i coneixement d’idiomes qui són capaces d’emigrar i aconseguir feina a d’altres indrets d’Europa, a costa d’altres treballadors i treballadores o fruit d’una reducció general dels salaris. El gran problema d’atur de llarga durada i joves sense qualificació al sud d’Europa no es resol a través de la mobilitat a la Unió Europea. La UE és una Unió per a l’elit, però amb dificultats per garantir la portabilitat dels drets socials, com les pensions i les prestacions per desocupació.
El problema de la desocupació juvenil al sud d’Europa necessita respostes europees, però aquestes respostes han d’implicar un canvi en el sistema productiu i econòmic, de manera que els alts treballadors qualificats puguin aconseguir una feina i els treballadors i les treballadores no qualificats tinguin la perspectiva d’unes condicions de vida decents. Europa ha d’obrir les seves fronteres, fer que sigui més fàcil moure’s sense perdre drets, aprendre idiomes, millorar les connexions de transport, augmentar la cooperació entre les universitats i les escoles, i que sigui més fàcil tornar a casa.

El problema de la desocupació juvenil ha d’implicar un canvi en el sistema productiu i econòmic

L’emancipació juvenil significa també la llibertat a l’hora de decidir on viure. Catalunya i Espanya estan experimentant un èxode de treballadors i treballadores qualificats amb terribles efectes en les seves economies, especialment en sectors com la salut o la investigació. D’altra banda, la migració econòmica forçosa és totalment injusta: hi ha recursos al sud d’Europa, només cal redistribuir-los per tal que tothom pugui triar lliurement on viure.

Delfina Rossi @rossi_delfina
Llicenciada en Economia (UAB) i màster en economia a l’EUI. Coportaveu de la Federació de Joves Verds Europeus @FYEG (2010-2011). Actualment és assessora de l’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva.

Articles relacionats
Economia

Lluitant contra la desigualtat: el paper clau de l'impost de successions

Política internacional

La Xina i els Estats Units, al ritme de la rivalitat i la similitud

AntiracismePolítica i EconomiaUnió Europea

Neocolonialisme i racisme a la Unió Europa

EconomiaFeminismesUnió Europea

Per què les feministes han de parlar de diners per aconseguir igualtat

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut