Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

EditorialPolítica

Si no ho canviem tot, res no canviarà

ventiLes eleccions al Parlament de Catalunya del passat 25 de novembre s’emmarquen en allò que alguns teòrics ja han definit com a “canvi d’època”. I no queda només en en pla teòric. Els últims anys, al carrer arrosseguem un clam social sense precedents, que es manifesta cada dia amb mobilitzacions continuades en el temps i amb assistències multitudinàries en defensa dels drets socials a l’educació, la salut, la feina o l’habitatge. La situació de crisi està servint d’excusa per retallar a tort i a dret, sense aturador, per seguir competint amb els paràmetres del model neoliberal imperant que ven els nostres drets a través de banquers i polítics corruptes i mentiders.

És aquí on els casos de corrupció afloren cada matí, amb noves detencions, imputacions i sospites contra els grans partits, PP, PSOE, CiU, generades pel seu mateix modus operandi de xarxes internes i impunitats externes. L’estratègia del ventilador, consistent a empastifar tothom qui fa política també des de l’honradesa, no fa res més que generar antipolítica i enfortir el procés de privatització de la democràcia, al qual uns assisteixen com a espectadors i d’altres intervenen com a actors d’oposició política i d’alternativa social i econòmica.

Serveis públics fora de l’abast de les classes treballadores arreu de l’Estat espanyol, oportunisme polític amb eleccions anticipades a Catalunya, correlació ideològica de forces de la dreta a Brussel·les, Madrid i Barcelona… Són causes repetides a Grècia, Portugal, aquí, on el patiment de la gent és l’element central però no pas la preocupació de governs gràcies als quals els homes de negre se segueixen fent d’or.

La situació és conflictiva econòmicament, social, institucional i democràtica i cal replantejar el conjunt del sistema social, econòmic i polític. Cal construir de nou i de manera col·lectiva el marc en el qual volem viure el conjunt de la ciutadania perquè tenim dret a decidir en tot. Volem decidir sobre el model d’Estat, també si prioritzem o no el deute per sobre de les polítiques socials, o sobre si volem o no nuclears al nostre territori, si privatitzem o no la gestió de l’aigua, quina democràcia i quines intitucions volem, sobre les mesures anticorrupció, etc. Sobre tots els aspectes, en definitiva, que tenen conseqüències sobre les nostres vides, segades de projecte en massa ocasions.

Des del punt de vista dels pilars que haurien de sustentar la democràcia, només ens en sortirem amb unes eleccions que ens condueixin a un procés constituent que obri camí a la Transició trencada, a la Constitució esmicolada i a les institucions podrides. Si no ho canviem tot, res no canviarà.

Articles relacionats
DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

DemocràciaPolítica

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

PolíticaUnió Europea

Entrevista a Carlos Corrochano: El futur de la Unió Europea

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut